Així funciona la pressió a Junts perquè investeixi Pedro Sánchez

Les eleccions del 23-J han convertit Junts per Catalunya en la clau de volta al congrés espanyol. El grup de set diputats que encapçala Míriam Nogueras té a les seves mans permetre la investidura de Pedro Sánchez, però també forçar nous comicis pels volts de Nadal. “No el farem president a canvi de res”, va advertir la mateixa nit electoral. A Madrid i a Barcelona ja fa dies que s’han activat els mecanismes per a pressionar Junts i forçar-los a cedir els seus vots. Tanmateix, de moment, el partit no s’ha mogut de les seves exigències: amnistia de tots els represaliats i un referèndum d’autodeterminació.

Les formacions que integren el govern espanyol en funcions, PSOE i Sumar, han insistit que qualsevol negociació amb Junts serà dins el marc legal vigent, i recorden que l’única alternativa a Pedro Sánchez és un executiu d’Alberto Núñez Feijóo amb Santiago Abascal de vice-president. “Les formacions polítiques, i especialment Junts, hauran de decidir si volen un govern progressista o uneixen els seus vots al PP i a Vox perquè hi hagi un govern de dreta amb la ultradreta”, ha dit el portaveu socialista, Patxi López.

En un sentit similar s’ha pronunciat la dirigent de Sumar, Yolanda Díaz, que ha destacat que un govern amb Vox pot ser la pitjor cosa per a l’estat espanyol, però especialment per a Catalunya. “Serà una negociació molt complexa, però ho aconseguirem”, ha afegit. Ara per ara, els únics moviments reals que han fet el PSOE i Sumar per provar de temptar Junts han estat poc més que simbòlics: oferir-los un grup propi al congrés espanyol i designar Jaume Asens, ex-portaveu d’Unides Podem, interlocutor principal en les negociacions.

Més enllà de les estructures dels partits, els espais mediàtics afins al PSOE i Sumar també han mogut fitxa. “Junts, el partit de Carles Puigdemont i hereu de l’antiga Convergència, continua en el mateix encreuament: triar entre mantenir el seu irredemptisme frontista –només amb l’11% dels vots a Catalunya– i propiciar noves eleccions o donar sentit al modest resultat obtingut el 23-J, fer arrencar la legislatura i començar el retorn a la normalització política”, diu El País en un editorial titulat “La vella nova normalitat”.

Per la seva banda, el director d’El Diario, Ignacio Escolar, ha deixat clar en un article –“Les claus de negociació amb Puigdemont”– que, malgrat la posició de força que tenen els diputats de Junts, no tenen cap més opció que oferir els seus vots a Pedro Sánchez: “Al marge dels vots, Junts com a organització també té molt a perdre amb un govern del PP amb Vox. Si els preocupa la seva gent, els ‘represaliats’ del procés, el seu principal incentiu seria pactar. Perquè sigui quin sigui l’acord amb el PSOE i Sumar, serà millor que el que ofereixin Feijóo i Abascal.”

Mentre els universos del PSOE i Sumar remouen mar i terra per estovar Junts amb el fantasma de l’extrema dreta, a Europa es miren la situació amb uns altres ulls. Politico, la publicació més influent al cor de la Unió Europea, ha qualificat Carles Puigdemont de faedor de reis. “Prepareu-vos perquè Catalunya reaparegui com un afer polític o per a noves eleccions. Aviat hi haurà més notícies de Madrid”, afegeix.

Aquest cap de setmana, en un text a Twitter, Puigdemont ja ha fet un avís per a navegants, tenint en compte que l’endemà dels comicis la fiscalia va reclamar de reactivar l’euroordre en contra seu, i ha assegurat que les pressions externes no determinaran en cap cas l’actuació de Junts: “Em permeto de donar un consell, que crec que ajudarà a entendre les coses millor i evitarà –potser demano massa– que circulin barrabassades: qui cregui que exercint pressió o practicant directament el xantatge polític obtindrà algun benefici tàctic, es pot estalviar l’esforç. Almenys en el meu cas.”

Pressió a Junts a la catalana

A Barcelona, la pressió a Junts també s’ha fet notar, especialment ara que el PSOE ha perdut un escó en l’escrutini del vot exterior, fet que deixa en paper mullat una possible abstenció de Míriam Nogueras i els seus companys de files. Aquestes darreres hores, les principals figures d’ERC han signat una carta oberta al diari Ara –“Catorze vots en defensa de Catalunya”– per a reclamar un front comú de l’independentisme al congrés espanyol. “Tots els vots de l’independentisme català són imprescindibles, i això ens obliga a sumar esforços per defensar Catalunya. El PSOE ha de ser conscient que si vol governar el seu país, haurà de respectar el nostre”, diu el text, que malgrat demanar unitat, no cita Junts pel seu nom.

Segons ERC, el front comú al congrés espanyol ha de mantenir viva la negociació amb l’estat per aconseguir l’amnistia i el referèndum, però això no ha de ser una línia vermella per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Així mateix, l’article també constata com a prioritats aconseguir el traspàs del servei de Rodalia, liquidar el dèficit fiscal i fer que el català sigui llengua oficial a les institucions europees. “Farem tot allò que estigui a les nostres mans per assolir un bon acord per a Catalunya i que eviti donar una segona oportunitat a la ultradreta, una segona oportunitat que ni aquest país li vol donar, ni se la mereix. Allarguem la mà de forma sincera per fer-ho plegats”, conclou.

L’ex-president Artur Mas també ha volgut dir-hi la seva i ha recomanat a Puigdemont que en la negociació amb el PSOE sigui més exigent que no pas intransigent, tot i que ha reconegut que els contactes i acords no seran gens fàcils. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha declarat que la repetició electoral no és una situació desitjable, tenint en compte que els diputats del bloc independentista, especialment els de Junts, tenen a les seves mans el futur de la legislatura. “Tots els vots independentistes són imprescindibles”, ha insistit, abans de donar suport a la carta obert d’ERC, sempre que sigui una oferta sincera per a fer pinça a Madrid. “Si a partir d’ara ho és, fantàstic”, ha sentenciat.

Els comuns i el PSC s’han espolsat qualsevol responsabilitat i han assenyalat Junts com l’únic culpable si Pedro Sánchez no repeteix a la Moncloa. En una entrevista a RAC1, l’ex-batllessa de Barcelona Ada Colau va dir diumenge que la formació de Puigdemont havia de ser conscient del multitudinari vot antifeixista que hi va haver el 23-J a Catalunya. Va destacar que un govern del PSOE i Sumar era una oportunitat per a avançar en la desjudicialització, però també en el finançament, el servei de Rodalia i la protecció del català. En aquest sentit, la dirigent dels comuns va deixar clar que no es podia condicionar la investidura amb “coses que no es poden fer en dues setmanes”, en referència a l’amnistia i el referèndum. “Una repetició electoral és jugar amb foc”, ha asseverat.

En les files socialistes, la mà dreta de Salvador Illa, Lluïsa Moret, ha dit que al PSC i Junts els uneix la voluntat de cercar solucions per Catalunya, sempre que sigui dins els marges de la constitució i l’ordenament jurídic espanyol. Per això, la presidenta de la Diputació de Barcelona ha instat el partit de Puigdemont a treballar per fer tot el possible per tirar endavant la investidura. “Ens uneix el respecte per la diversitat, el respecte per la convivència, el respecte per cercar solucions per a Catalunya i, per tant, per Espanya. Catalunya ha apostat clarament per referendar la política de Sánchez a Catalunya, basada a fomentar la convivència, el diàleg, cercar acords i pactes, i anar desencallant un per un els possibles obstacles que puguin distorsionar la convivència”, ha dit en una entrevista a El Periódico.

La pressió a Junts de bona part de la classe política catalana contrasta amb el punt de vista que té el PNB de tot plegat. El president de la formació, Andoni Ortuzar, ha assenyalat que Sánchez va aprovar l’activació del 155, que va dinamitar el govern de Puigdemont i va comportar presó i exili per als seus membres. “Ara necessita els seus vots […] Ara s’ha de deixar que Junts faci el seu camí. El problema és que la dreta mediàtica llançarà aquest fardell a sobre de Sánchez i això ho farà difícil. S’ha de demanar responsabilitat a Junts, però és més difícil amb aquesta lupa a sobre, es pot cremar”, ha dit en una entrevista a El País, en què destaca que és el PSOE, que ha de treballar per la investidura.

La patronal vol un acord

L’endemà del 23-J, Foment del Treball va demanar estabilitat i pragmatisme en els acords, tot i que no va esmentar cap dels partits catalans. “Els pactes necessaris que haurà de fer la política espanyola haurien de centrar-se en els reptes econòmics i socials que té Espanya, l’agenda europea i l’estabilitat institucional”, va piular la patronal que comanda l’ex-diputat de CiU Josep Sánchez Llibre.

Sobre els resultats #23J :
Els pactes necessaris que haurà de fer la politica espanyola haurien de centrar-se en els reptes econòmics i socials que té Espanya, l’agenda europea i l’estabilitat institucional. pic.twitter.com/Y1XDph9SCg

— Foment del Treball Nacional (@FomentTreball) July 24, 2023

Aquest cap de setmana, La Vanguardia aprofundia en el posicionament dels empresaris, que, després d’haver constatat el seu distanciament amb Puigdemont, veuen ara en el poder dels set diputats de Junts una gran oportunitat per a refer els ponts de Catalunya amb la resta de l’estat, especialment després de la guerra econòmica instigada per les autoritats espanyoles a partir del discurs de Felipe VI el 3 d’octubre de 2017.

“Els empresaris volen que, a més de les qüestions més polítiques, com ara l’amnistia, s’encarin temes que puguin impulsar l’economia a la vegada que milloren el clima entre Catalunya i la resta d’Espanya: el finançament autonòmic i la inversió en infrastructures, en primer lloc. També, la gestió directa dels fons europeus Next Generation”, diu l’article.