15.05.2018 - 17:58
|
Actualització: 15.05.2018 - 19:35
El 155 no és el començament de la intervenció, sinó la culminació. Això ha destacat el president Quim Torra en la compareixença conjunta amb Carles Puigdemont que ha fet a Berlín, on ha deixat clar que no n’hi ha prou de suspendre l’aplicació de l’article 155, sinó que ha exigit al govern espanyol que cessi també la intervenció de les finances de la Generalitat. Una intervenció que Mariano Rajoy, amb el suport explícit del dirigent del PSOE, Pedro Sánchez, ha dit que pensava mantenir. ‘Sense el control de les finances no hi ha autogovern’, ha recordat Torra. I, efectivament, els comptes de la Generalitat resten sota un control total del ministeri de Cristóbal Montoro des del setembre de l’any passat.
Fou aleshores que el consell de ministres espanyol va imposar un control de pagaments per intervenir econòmicament la Generalitat. Les finances del govern català ja eren fiscalitzades de feia anys pel sotmetiment al FLA, però al setembre el govern espanyol va anar més enllà. L’objectiu era que cap euro de la Generalitat no anés destinat a finançar el referèndum del primer d’octubre. Montoro se n’ha arribat a vantar tant, de l’efectivitat d’aquell mecanisme de control, que de retruc ha acabat desmuntant l’argument del jutge Pablo Llarena per a incriminar els dirigents independentistes –començant per Carles Puigdemont– d’haver comès malversació.
El cas és que els pagaments essencials –nòmines, sanitat, educació i serveis socials– es van passar a fer mitjançant un mecanisme similar al del FLA, és a dir, és el govern espanyol que fa el pagament directament al proveïdor. A més, l’estat deixava de transferir 1.400 milions d’euros anuals per compte del sistema de finançament, dels imposts que té centralitzats, com l’IRPF i l’IVA. A la pràctica, el govern espanyol prenia a la Generalitat la capacitat de pagar els serveis bàsics i li impedia de demanar cap crèdit ni de pagar-ne de pendents. Un control total.
Però la intervenció ja venia d’abans, amb el mecanisme del FLA. Un sistema que el govern de Rajoy va implantar arran de la crisi econòmica, quan les agències de qualificació valoraren negativament els indicadors de capacitat recaptatòria de les comunitats autònomes. L’estat espanyol sí que es va continuar finançant a l’exterior, però per aportar capital a les comunitats deficitàries va establir el FLA.
El control pervers del FLA
Aquest va ser el pretext del govern espanyol per a prendre les regnes de les finances autonòmiques i per a liquidar de facto l’autogovern d’un punt de vista financer. El Ministeri d’Hisenda espanyol estableix el dèficit que poden tenir les comunitats autònomes, una mesura vigent d’ençà de la reforma constitucional pactada pel PSOE i el PP, l’any 2011. El FLA dóna líquid d’acord amb aquest dèficit autoritzat.
El Ministeri d’Economia divideix la quantitat assignada en dotze parts, corresponents als dotze mesos de l’any. Però aquestes mensualitats no s’ingressen pas als comptes de la Generalitat, com molta gent es pensa. El Departament d’Economia ha d’enviar a Madrid una relació de tots els proveïdors a qui ha de pagar. Aleshores el ministeri rep aquest fitxer, l’estudia i fa directament la transferència mitjançant l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), l’ens que s’encarrega de gestionar el FLA. Això sempre ha estat així. De manera que podem dir que les finances de la Generalitat són intervingudes de l’any 2012 ençà.
Però el 2015, l’any de les eleccions del 27 de setembre, Montoro ja va aplicar unes condicions específiques a Catalunya per a accedir al FLA. El ministre mateix va dir que eren perquè el govern català no gastés els diners ‘en vel·leïtats independentistes’. El govern espanyol passava a tenir totes les factures controlades. La interventora general dels comptes de la Generalitat havia d’informar mensualment el ministeri de tots els pagaments que fes la Generalitat.
I el setembre passat, amb el pretext del referèndum, Montoro va fer el pas definitiu. Culminava el control financer de l’administració de la Generalitat, que s’havia anat eixamplant en el curs dels anys, a partir de la sentència de l’estatut. I poc abans de l’activació de les mesures de l’article 155, que liquidaven del tot l’autogovern. El nou govern Torra s’ha proposat com a punt de partida, com a exigència mínima sobre la qual negociar amb el govern de Rajoy, l’aixecament d’aquestes mesures d’excepcionalitat i d’intervenció.
