I ara diuen que ens vam inventar la notícia de Vueling

La notícia publicada dilluns, 13 de novembre, a VilaWeb sobre l’expulsió de dues dones d’un vol de Vueling després d’un incident amb una hostessa pel fet d’haver parlat en català ha tingut una gran difusió. Arran d’aquesta notícia, VilaWeb ha acabat essent objecte d’atacs i crítiques per part d’alguns mitjans espanyols amb l’acusació de difondre fake news, informacions falses. Vegeu-ne un exemple aquí, i un altre, aquí. I fixeu-vos en aquest titular: ‘La bola sobre dues passatgeres de Vueling expulsades d’un avió per haver parlat en català que no t’has de creure’. És de l’edició en espanyol del Huffington Post, que és participada per Prisa, l’editora d’El País. ‘La bola que no t’has de creure?’, diuen en el titular. Quina informació reveladora sobre aquell vol deu aportar el HuffPost? Hauria de ser molt incontestable, per força. Vegem abans, però, com vam treballar aquesta notícia a VilaWeb:

Dilluns al matí va trucar a la redacció una lectora que ens volia explicar un cas de discriminació de què havia estat víctima. ‘Em dic Margarita Camps Coll i dissabte no vaig poder agafar un avió de Barcelona a Menorca perquè ens en van fer fora, a mi i a una altra dona que em va voler defensar.’ La Margarita m’explicava fil per randa com va viure ella l’experiència d’estar asseguda en un seient a tocar de la sortida d’emergència; com una hostessa li va demanar que fiqués les seves pertinences al compartiment superior; com ella li va respondre en català, l’hostessa li va replicar ‘vostè m’ha de contestar en castellà, o és que no el parla?’, una passatgera la va defensar i totes dues van acabar fora de l’avió després d’una discussió.

De tant en tant, ens arriben testimonis de gent que denuncia haver patit situacions injustes i que vol denunciar-les. Però no són tants els qui gosen fer públic el seu nom complet, moltes vegades per por. La Margarita, veïna de Ciutadella de 72 anys, no en va tenir, de por; no ho va dubtar, i de seguida va deixar clar que estava disposada a fer-nos arribar tota la documentació que fes falta per a demostrar la veracitat del seu testimoni. Ens va enviar una fotografia del bitllet del vol que no va poder agafar i del de l’endemà a primera hora, tots dos des de Barcelona amb destinació a Maó. I també ens va enviar la fotografia de la còpia del full de reclamació per l’incident que va patir i que va fer arribar a la companyia aèria.

Amb els bitllets, ens confirmava que havia hagut de sortir d’un avió que tenia previst d’agafar aquell dissabte; el full de reclamació no deixava de ser un altre document que explicava la seva versió dels fets, però amb l’afegit que a nosaltres ens donava més dades sobre la seva identitat (i que vam esborrar convenientment quan vam publicar-lo) i que deixava constància per escrit a la companyia de la seva queixa. A part, vam aconseguir el contacte amb la segona passatgera expulsada, amb qui vam parlar més tard.

Abans, però, tal com hem fet en altres casos semblants de denúncia pública d’un cas de vulneració de drets d’un client o consumidor d’un servei, vam parlar amb la Margarita una segona vegada perquè ens repetís, fil per randa, el relat dels fets. En vam prendre nota i vam trucar a la companyia per contrastar els fets, però Vueling va dir-nos que no volia donar explicacions i que si les passatgeres volien fer reclamacions, ja serien ateses pels canals oficials. Una setmana després dels fets i d’haver enviat les reclamacions, la companyia no ha respost ni a una passatgera ni a l’altra.

També vam palar amb la segona passatgera afectada, però va preferir mantenir l’anonimat mentre no tingués com a mínim una resposta de Vueling. I encara no la té. Ens va explicar una versió dels fets que encaixava amb la de Margarita Camps, amb algun detall més. Tot plegat va ser exposat en aquesta notícia que vam publicar dilluns al vespre i que va acabar tenint un impacte enorme a la xarxa. Molta gent a Twitter va protestar immediatament adreçant-se al compte de Vueling, que responia a tothom amb el mateix missatge model:

Liz, lamentem els inconvenients als nostres passatgers. Totes les tripulacions d’avions basades a Barcelona parlen català. Estem mirant què va passar i poder respondre a través dels canals oficials.

— Vueling Airlines (@vueling) November 13, 2017

Al cap de poca estona, van començar a aparèixer missatges a Twitter d’usuaris que deien que la informació publicada per VilaWeb era falsa. Per argumentar-ho, feien córrer un missatge difós inicialment per aquest perfil anònim:

https://twitter.com/_albertux_/status/930131040492023809

Podria ser que la companya d’aquest individu viatgés efectivament en aquell avió, però no teníem cap prova que això fos així, cap nom, cap bitllet d’avió. Per tant, informativament no podíem contrastar una versió com aquesta amb la que publicàvem. És curiós que, immediatament, aquest missatge qualificant de falsa la notícia per la versió de la xicota fos replicat per desenes i desenes de perfils anònims, com si tots ells de cop i volta tinguessin la mateixa xicota havent viscut la mateixa escena i explicant-la amb les mateixes paraules.

La perversió del ‘fake news’
El diari Menorca.info també va publicar una notícia d’aquest incident, havent parlat també amb Margarita Camps, i amb un titular semblant al de VilaWeb: ‘Dues menorquines, expulsades d’un vol de Vueling per haver parlat en català’. Uns dies més tard, el mateix diari va aportar un primer testimoni identificable, amb nom i cognom, d’aquell mateix vol, el d’Esperança Arbau. Explica que anava en els primers seients de l’avió i que va veure com ‘una dona d’una cinquanta anys (la passatgera que va ajudar Margarita Camps) sortia cridant en castellà que les feien fora de l’avió’. Però res més; no va presenciar la discussió.

I aquells que diuen que tot plegat és un cas de fake news? Que és ‘una bola que no t’has de creure’, com diu el Huffington Post? Doncs, com podeu veure en la seva notícia, fonamenten tota l’argumentació en el fet que hi va haver un perfil anònim de Twitter, que presenten com el d’un ‘professor de Barcelona’ que no es vol identificar, que va fer un fil de piulets a Twitter amb tot d’informació que suposadament confirmava que tot era mentida. Doncs bé, aquesta informació reveladora eren comentaris de suposats testimonis agafats de la notícia de Menorca.info que afirmaven que la versió de Maragarita Camps era mentida. Però cap d’ells no donava la cara ni el nom, no se’n podia confirmar la identitat ni la presència a l’avió.

Més coses que deia aquest ‘professor de Barcelona’, de nom @reds9, per mirar de fer veure que la notícia era falsa i que formava part d’una campanya d’intoxicació independentista. Per exemple, escrivia que la notícia de VilaWeb va ser repiulada mil vegades i que el comentari del president Puigdemont enllaçant la notícia a Twitter, cinc mil. Com si això demostrés que els qui repiulen són ‘bots’, és a dir, robots. Dient això demostra un desconeixement profund de com funciona la xarxa i de com es viralitzen els continguts, i sobretot posa de manifest un mal que pateixen, per exemple, el govern espanyol i els partits del 155: la negació obstinada d’una part importantíssima, majoritària, de la societat catalana, que viu, que pateix, que somia, que treballa, que escriu i llegeix i que ho fa tot en un marc mental que no és el seu, el que volen imposar; una gent que repiula notícies i continguts que considera escandalosos i alarmants perquè evidencien una realitat que no els agrada reconèixer que existeix. Com els manifestants de dissabte passat a Barcelona en solidaritat amb els presos polítics, com els dos milions de vots independentistes de fa dos anys, com les garrotades de la policia l’1-O. No existeixen, i la gent que repiula una notícia així tampoc no pot existir. Per tant, són robots. Demostren una gran ignorància del potencial de la xarxa quan diuen que cinc mil repiulets al president són fets per bots perquè no entenen el poder que té un piulet d’un president amb mig milió de seguidors a Twitter, que piula des de l’exili amb mig món pendent de què fa i què diu.

Tota l’argumentació per a dir que és mentida una notícia que té un testimoni amb noms i cognoms i en què s’ha demanat la versió de la companyia aèria es basa en coses que diuen perfils anònims a la xarxa que diuen el contrari. Cap prova. El nou fake news consisteix a dir que les notícies contrastades que et fan quedar malament són fake news. I repetir-ho moltes vegades. Oi, Alfonso Dastis?