Aitor Esteban pren el relleu d’Andoni Ortuzar al capdavant del PNB

Aitor Esteban ha estat proclamat nou president de l’executiva nacional del Partit Nacionalista Basc (PNB) per decisió unànime del centenar de membres de l’assemblea nacional del partit. Fins ara, Esteban era portaveu del partit al Congrés espanyol i substitueix Andoni Ortuzar, que deixa el càrrec després de tres mandats al capdavant del PNB. Ortuzar va accedir a la presidència el gener del 2013, després de la renúncia d’Iñigo Urkullu per esdevenir president del govern.

A Esteban l’acompanyaran els vuit membres electes nous de l’executiva, escollits també avui: Manu Tejada (ex-batlle d’Abanto), Andoni Busquet (ex-batlle de Basauri), Miren Martiarena (directora general del govern basc), Maitena Ipiñar (parlamentària per Biscaia), Markel Olano (ex-diputat general de Guipúscoa), Jon Ganbra (director general del govern basc), Joseba Díez Antxustegi (portaveu del PNB al parlament basc) i Javier Ollo (parlamentari navarrès).

També formaran part de l’executiva els cinc presidents dels consells territorials de Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra i Iparralde: Íñigo Ansola, María Eugenia Arrizabalaga, Jone Berriozabal, Unai Hualde i Pantxoa Bimboire, respectivament. Tots cinc ja havien estat proclamats el novembre del 2024. Amb aquesta composició, la nova direcció del partit queda pràcticament renovada del tot, amb tretze cares noves de catorze possibles. Només Unai Hualde repeteix com a membre nat.

La IX Assemblea General ha posat fi al procés intern que va començar el 17 d’octubre per renovar les executives territorials i la nacional, i també per redefinir el projecte polític del partit. Ahir s’hi van aprovar cinc noves ponències que fixen els objectius estratègics del PNB per als anys vinents. Aquesta renovació posa fi al relleu gairebé total que el partit havia començat en els càrrecs públics, tant a les diputacions i als ajuntaments com al govern i al parlament bascs.

Esteban assumeix la direcció del partit després d’un període en què el PNB, malgrat haver assolit les màximes quotes de poder institucional, ha perdut suport electoral, amb una desmobilització que n’ha posat en risc l’hegemonia al País Basc davant l’ascens d’EH Bildu.

Tot i aquest retrocés, el PNB ha aconseguit de mantenir el govern de les principals institucions basques, llevat la batllia de Vitòria. El seu propòsit ara és clar: continuar dirigint el país.