Aitana Mas: “Puig és conscient que per a reeditar un govern d’esquerres hi hem de ser tots”

Fa poc més d’una setmana que Aitana Mas (Crevillent, 1990) ha assumit el càrrec de vice-presidenta primera del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat. Parla d’aterratge forçós, però diu que, en realitat, encara no ha acabat d’aterrar del tot. Fem aquesta entrevista quan s’ha acabat la conferència de premsa dels divendres, després de la reunió setmanal del Consell. Ha estat la segona i, tant en les preguntes dels periodistes com en la seua actitud, es nota que la dimissió de Mónica Oltra ha permès una certa descompressió i Mas pot explicar els acords del Consell i respondre sobre les qüestions polítiques de la setmana.

Ens rep al despatx que fins fa quinze dies va ocupar Mónica Oltra. Ara només hi ha una samarreta, que Oltra, amiga de Mas i companya del partit Iniciativa del Poble Valencià, li va regalar el dia del traspàs. Té un hexàgon de ganxet teixit pel col·lectiu Filant Vides, de dones de la Serrania que fa anys que clamen per fer-se visibles i reivindiquen les dones rurals de la comarca.

Durant l’entrevista, la vice-presidenta evita d’entrar gaire a fons en els temes que plantegem i manté el discurs de la necessitat de preservar el pacte del Botànic per tornar a confegir una majoria d’esquerres el mes de maig del 2023.

—Acabeu de fer la segona conferència de premsa com a portaveu del Consell. És dur, enfrontar-se a les preguntes dels periodistes?
—No. La part més dura de la meua feina és a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Donar resposta a la situació tan complicada que viu una part de la ciutadania. És veritat que ser portaveu del Consell té una part d’exposició mediàtica i d’estar a l’altura de la situació per a retre comptes de l’actuació del Consell.

—Us ha donat cap indicació, Mónica Oltra, sobre com fer front a la compareixença de premsa setmanal?
—[Riu] Sí, que fóra jo. Que no em deixara portar per l’eix mediàtic, sinó que fóra jo, perquè ho faria bé i que com més natural fóra, millor.

—Una setmana després de la presa de possessió, continueu pensant que sou una vice-presidenta de pas i que Mónica Oltra tornarà al càrrec?
—El meu càrrec està a disposició per quan ella torne. Això és així i espere que siga així i que torne com més prompte millor, perquè la seua situació judicial no té gaire sentit. Però sabem els temps de la justícia i no sé si això finalment passarà o no. De tota manera, no sé si cal posar un cognom a la Vice-presidència. Ara mateix sóc la vice-presidenta i res més.

—El primer dia vau dir que la vostra missió al Consell era reconstruir ponts. Però abans de reconstruir, s’han de recollir els enderrocs. Ja s’han recollit els del darrer terratrèmol?
—Crec que, per la meua formació d’enginyera d’obres públiques, vaig dir eixa frase perquè construir ponts té molts significats. I construir ponts també té una primera fase de preparar el terreny, que és recollir els enderrocs. I crec que ara som en eixa fase de començar a recollir-los i construir els fonaments d’una nova etapa de relacions. Som en un moment en què el govern no es pot permetre una altra cosa que no siga ser al costat de la ciutadania en un context de crisi econòmica, en un temps molt complex i molt difícil. La ciutadania vol respostes contundents per part del govern.

—Continuant amb el símil, els materials amb què us heu trobat són bons per a aquesta edificació?
—Totalment. Hem de ser conscients que un govern de coalició no sempre és fàcil de gestionar. No estem acostumats a la discrepància, o no l’entenem com una part positiva de la política i de la democràcia. Crec que moltes voltes s’eleva el to mediàtic d’unes diferències normals dins un govern fet de tres forces polítiques. Al llarg d’aquests set anys hem viscut moments en què hi ha hagut més discrepàncies o menys, però el govern del Botànic ha donat una estabilitat sense precedents al País Valencià. Crec que en aquest cas, els materials són molt bons i allò que jo ara puc aportar a aquest Botànic és continuar en la línia de la confiança, de la codecisió i del treball conjunt entre els socis.

—Les síndiques de Compromís i d’Unides Podem van aprofitar la sessió de control de dijous per recordar des de la tribuna a Ximo Puig que presideix un govern de pacte i que els acords s’han de complir. Noteu una deriva presidencialista en el comportament de Puig en aquest darrer any de legislatura?
—Crec que el president fa el rol de president, òbviament, i crec que també és conscient, com ho som tots, que tornar a editar un govern d’esquerres el maig del 2023 vol dir que hi siguem les tres forces que hi som ara. Tenint això clar, que cadascú faça el rol que vulga. El que és imprescindible és que tots siguem conscients que no hi ha Botànic sense Compromís. No som en un moment polític en què al País Valencià puguem tenir un govern monocolor. Ni a l’esquerra, ni a la dreta.

—Us faig la pregunta d’una altra manera. A Compromís creieu que el president Puig vol patrimonialitzar electoralment els èxits del Botànic?
—És normal, en un govern de coalició, que les polítiques que es fan des de cada conselleria tinguen més visualització en la figura del president. Això també passa en un municipi amb la figura del batlle. A partir d’ací, és responsabilitat de cada conselleria i de cada partit donar la visibilitat que corresponga a les polítiques que fa, i no tan sols hem de deixar espai al president, sinó que nosaltres som responsables d’ocupar eixos espais. I crec que és una de les coses que hem d’equilibrar.

—Quin serà el vostre paper en aquest sentit?
—El meu full de ruta els mesos vinents és desenvolupar les tres feines que tinc. Ser portaveu i secretària del Consell, vice-presidenta i consellera. No vull descuidar la meua part de vice-presidenta perquè, a més, pense que en la meua condició d’alacantina puc ajudar que a les comarques d’Alacant es veja el Botànic de manera més positiva.

—Dieu que les desavinences en el si de Botànic són amplificades pels mitjans i també per l’oposició. Temeu que això afecte electoralment tots tres partits?
—L’estratègia de l’oposició és fer veure que hi ha discrepància, que hi ha divisió, que hi ha crispació dins el govern. Però m’he trobat un Consell cohesionat, un grup humà divers que s’entén i que és capaç de dialogar, d’acordar i d’arribar a consensos. Jo, que també ho veia des de fora, m’he sorprès, si em permets l’expressió, pel bon rotllo que hi ha dins el Consell. Em sembla que molta gent ha oblidat les tensions que hi havia als governs del PP, monocolors, amb consellers que ni se saludaven. Ara es vol associar aquesta discrepància puntual en certs temes a un problema dels governs de coalició, i són dues idees antagòniques. Crec que el Botànic és un exemple clar que un govern de mestissatge, de tres forces distintes, és un únic govern i funciona amb l’estabilitat pròpia d’un govern monocolor.

—Una de les discrepàncies de què parleu és la llei que ha de regular l’impost turístic. Dijous se n’aprovarà la tramitació a les Corts?
—Això és el que vam signar amb l’acord del Botànic del 2019 i el que van signar els grups parlamentaris del Botànic el desembre del 2021, sí.

—La síndica del PSOE, Ana Barceló, fa dies que ho posa en qüestió, i a més, ha elaborat un argumentari basat en el canvi de conjuntura econòmica de desembre ençà. El secretari autonòmic de Turisme s’hi oposa des del primer dia. Encara creieu que s’aprovarà dijous a les Corts?
—Ja dic que hi ha dos acords relacionats amb la taxa turística. L’acord del Botànic i l’acord signat el desembre del 2021. Si alguna de les tres forces del Botànic se’n vol eixir, d’allò que s’ha signat i pactat, seran ells els qui ho hauran d’explicar. Nosaltres som coherents amb allò que acordàrem el 2021 i el 2019.

—Si el PSOE no hi vota a favor, què farà Compromís?
—Això és una hipòtesi que, sincerament, no preveiem.

—…
—Crec que totes tres forces som conscients de la dura situació de crisi econòmica. A més, l’acord a què s’ha arribat és un acord de consens. No veig cap argument que es puga eixir del consens a què hem arribat. És un impost que els municipis poden aplicar de manera voluntària. I, per una altra banda, és un impost que es posarà en marxa no abans de l’estiu del 2023. No trobe cap excusa ni cap argument per a poder eixir-se d’allò que s’ha pactat. A més, en una conjuntura com l’actual, en què el turisme bat rècords, tot i que els preus han augmentat entre un 20% i un 30%, crec que és un moment bo per al turisme, i això és molt important per a la nostra economia. I esperem que tinga una continuïtat l’any vinent.

—La consellera de Funció Pública, Gabriela Bravo, retarda voluntàriament l’aprovació del reglament que ha de regular els coneixements de català entre el funcionariat?
—Espere que no.

—Enteneu per què l’alt funcionariat només ha d’acreditar l’equivalent a un B2?
—L’administració ha de poder entendre’s i donar resposta a les necessitats de la ciutadania i el nostre estatut parla de dues llengües cooficials. I això ha de marcar les relacions de l’administració amb la ciutadania. Nosaltres hem d’estar preparats perquè aquesta administració done resposta atenent al nivell lingüístic. I considere que per a això cal que regulem el requisit lingüístic i crec que hem arribat a acords, han costat molt, però ara s’han d’aplicar.

—El dictamen dels experts demana un B2 als alts funcionaris i a treballadors com ara els metges.
—Un B2 és un nivell intermedi en què les persones, com a mínim, poden ser enteses.

—La Direcció General de Política Lingüística ha dit que no informaran positivament el reglament si arriba amb un B2.
—És una qüestió que no ha generat acord i que s’haurà de tornar a revisar.

—La por de la dreta i l’extrema dreta impedeix que aquest govern faça polítiques valentes quant a la llengua i les relacions amb territoris veïns com ara Catalunya?
—No he estat en la gestió del Botànic ara, però sí que vaig ser-hi entre el 2015 i el 2019, com a directora general, i he tingut relació tant amb les Illes com amb Catalunya en qüestions de transparència i participació. Vam fer reunions i hem visitat consellers. Les relacions són de normalitat absoluta. És cert que Catalunya ha viscut una certa inestabilitat aquests últims anys, però això no ha afectat les relacions pròpies de comunitats autònomes veïnes que s’han d’entendre per a moltíssims temes. No considere que siga una raó de pes per a no tenir eixes relacions.

—Creieu que us entendreu millor amb el conseller Arcadi España que la vice-presidenta Oltra amb Vicent Soler a l’hora de redactar el pressupost?
—No ho sé. Crec que són relacions diferents entre quatre persones molt diferents. No ho podem comparar. Però igual que la vice-presidenta anterior, Mónica Oltra, es va entendre amb Vicent Soler, espere entendre’m amb Arcadi España. No crec que tinguem problema.

—Ho dèieu abans, sou de Crevillent, un dels pobles més al sud on es parla català. Quina percepció es té des d’allà quan es mira cap al nord?
—Al sud del País Valencià hi ha una percepció, en certa manera, d’allunyament de València. Però també anem eixint d’aquest complex. El 2022 hem de superar aquesta barrera i crec que per part del Botànic s’han fet molts esforços per acostar les institucions a la ciutadania. Ja no es pot dibuixar una batalla entre Alacant, València i Castelló, sinó que són polítiques de vertebració del territori. Això ha de ser prioritari. Nosaltres no fem política per a la gent de València. Fem política per a les tres grans ciutats, per a les comarques, i eixa connexió interterritorial ha de ser patent en el sentiment de la ciutadania. I és cert que hi ha sensibilitats històriques en molts racons del nostre país, però crec que, tot i això, fem grans esforços. Que cal redoblar-los? És una de les qüestions que estem disposats a fer perquè crec que és important que la ciutadania entenga que la Generalitat és un govern de tots els valencians i no només del cap i casal o de l’àrea metropolitana.

—Esteu d’acord amb aquesta política que fa Presidència de la Generalitat d’apadrinar i subvencionar esdeveniments com ara el festival d’Eurovisió o la Copa Davis de tennis?
—Crec que ens hem d’adaptar a la realitat. No considere que Portar la Copa Davis o fer Eurovisió a Benidorm siga malbaratar els recursos públics. Crec que és fer marca valenciana. Donar suport a l’esport, als sectors culturals. S’ha d’entendre per aquesta via. Salvem les distàncies, en cap cas no parlem dels milions i milions d’euros que malbaratava el PP, sinó d’una promoció de la nostra marca amb esdeveniments que tenen un cert ressò en l’àmbit estatal.

—La Generalitat vol comprar per setze milions l’antic edifici de magisteri a València perquè RTVE hi pose la seu. Són diners públics valencians que van a una televisió espanyola, quan encara no s’han acabat de consolidar els mitjans públics valencians, quan es regategen diners en el pressupost d’À Punt. Ho compartiu?
—Desconec les negociacions que es fan. Sé que des del 2015 hi ha peticions de trasllat i, en aquest cas, les instal·lacions actuals de RTVE a Paterna també són de la Generalitat. No és una qüestió que canvie. Simplement, hi ha un trasllat. Tot i això, crec que ha de ser compatible amb unes altres qüestions. En la meua faceta de parlamentària que, a més, he dut qüestions de pressupost, À Punt ha estat una tema de debat important. Arribàrem a un acord per als comptes d’enguany. Hem d’intentar donar resposta a les necessitats, però no ens podem oblidar de cap part del tauler. Les nostres polítiques han de ser coherents en tot l’ecosistema mediàtic.

—Ja heu pres una decisió sobre la situació dels funcionaris que estan encausats en la mateixa causa que Mónica Oltra?
—No. Encara no hem pres la decisió. Per respecte institucional, serà una de les coses que anunciaré en la meua compareixença a les Corts Valencianes dijous vinent.

—A la primera sessió de control vàreu haver de respondre una pregunta de Vox que contenia insults i paraules gruixudes contra Unides Podem i contra Compromís. Quina sensació teniu quan els veieu asseguts als escons de les Corts?
—Són insults que no són propis d’un parlament ni autonòmic ni nacional, usant el seu llenguatge. Crec que amb els seus discursos plens d’odi no fan cap favor ni a la democràcia ni a la ciutadania. Només volen que desapareguen els drets socials aconseguits amb tant d’esforç durant aquestes últimes dècades. La seua raó d’existir només és posar en qüestió qualsevol política pública sense aportar cap proposta.

Sentir-los en eixe parlament a mi em continua posant els pèls de punta. És una irresponsabilitat fer política des de l’odi. Crec que fins i tot els seus votats es mereixen molt més del que ells ofereixen a les institucions.

—Sembla que tenim una onada de covid damunt. Les residències de gent gran i les persones vulnerables són la vostra competència. Teniu previst de prendre cap mesura extraordinària per a protegir-ne els usuaris?
—Nosaltres esperem les instruccions de les institucions sanitàries, tant del govern espanyol com de la Conselleria de Sanitat i farem el que ens dicten. Ells saben en quin moment de la pandèmia som, són ells qui poden analitzar la situació amb més transversalitat i nosaltres som a la seua disposició.

—A Compromís, la coalició de què formeu part, hi ha una certa sensació de desassossec aquests darrers mesos. Les eixides de pesos pesants com ara Fran Ferri, Vicent Marzà i aquesta tan traumàtica de Mónica Oltra han deixat una certa sensació de crisi en una part de la militància. La percebeu?
—Crec que els tres casos que has comentat són molt diferents. Cap dels tres no respon a una discrepància dins Compromís. Dos són molt personals, i un altre és un gest de generositat absolut cap a la marca i cap als militants i el projecte polític, fins i tot, cap al Botànic, que és el pas al costat de Mónica Oltra. Crec que ara mateix no vivim un moment complicat per aquests tres casos, sinó per una situació d’injustícia com la que vivim amb la nostra vice-presidenta.

—Com és la relació de les tres ànimes de Compromís?
—Excel·lent.

—Ahir es va presentar la plataforma d’esquerres de Yolanda Díaz. Mónica Oltra n’havia de ser una actriu de primera línia. Compromís reconsidera la seua participació en l’experiència política?
—No. I ahir vam ser en la presentació de la plataforma, perquè considerem que no és una qüestió d’afinitats personals, sinó del projecte que es vol començar. És una qüestió a debatre quan tinguem un projecte damunt la taula. I ara comença un procés d’escolta activa als territoris que crec que és important. Haurem d’escoltar què diem els diferents partits dels diferents àmbits territorials i veure de quina manera podem construir un projecte que il·lusione. Que no estiga construït des de la por, perquè això pot determinar el naixement, o no, d’aquesta plataforma.

—Quins efectes pot tenir dins la coalició la participació de Compromís en la plataforma? Com ho articulareu?
—Com sempre. Parlant, debatent, articulant i consensuant. No podem fer-ho de cap altra manera. Ens hem caracteritzat per portar les reflexions, les negacions, els debats, fins a l’extenuació. Som una coalició on impera el diàleg i no sabem fer-ho d’una altra manera que no siga amb diàleg i des de la confiança mútua que ens tenim. No crec que s’haja d’abordar des de la discrepància. No crec que la plataforma de Yolanda Díaz siga un element distorsionador de l’estabilitat de Compromís. No ha de ser-ho.

—I del Botànic?
—Tampoc.

—Ni amb Unides Podem?
—Tampoc hauria de ser-ho. La política forma part de la paraula. Res que siga diàleg no ha de tenir una connotació negativa a l’hora de configurar aquestes propostes.

—Quantes hores vàreu tardar a acceptar els càrrecs?
—[Riu] Quaranta-vuit.

—Què vàreu valorar?
—Només hi havia dues qüestions. Una era la personal, que era la que més pesava, perquè sóc mare d’un xiquet d’onze mesos que encara no camina i sóc de Crevillent, a dos-cents quilòmetres de l’epicentre de la política valenciana. Això genera pors i dubtes. I l’altra cosa és la responsabilitat política del moment, del context que vivíem i vivim i la responsabilitat de fer una transició que fos tan poc traumàtica com fóra possible. No tan sols per a Compromís, sinó també per al Botànic.

—Heu assolit aquests càrrecs essent molt jove, però no és el primer rècord que teniu. Aneu arribant als llocs a una edat molt primerenca. Teniu la sensació que feu massa via o que arribeu massa d’hora i us perdeu moltes coses?
—En la part personal sempre tens por de perdre’t una part de la teua vida. A mi m’inquieta i em genera molts mals de cap no haver pogut desenvolupar una carrera professional en l’àmbit privat. Quan era regidora i tenia vint anys, m’inquietava haver de vigilar molt quins comentaris feia, com em comportava en les festes del poble… Era una actitud de contenció que no era pròpia d’eixa edat. Normalment, la política ha estat associada a persones més grans, amb experiència, i que ningú s’ofenga per aquest comentari, però que crec que obri l’oportunitat que les dones i els joves estiguem en política. I que puguem estar a l’altura d’un càrrec com pot ser una vice-presidència sense que ens tutelen, sense que consideren que som una dona que hi és per fer bonic o que no sabem gestionar. Voldria fer visible que els joves no tenim tanta experiència com els més grans, però crec que tenim moltes virtuts i que podem aportar molt a la política i a la democràcia en aquest país.

—El dia de la presa de possessió, parlàreu de conciliació. Creieu que podeu ajudar a aconseguir-ho, no tan sols per als polítics, sinó per a tots els treballadors?
—Espere que sí. Crec que els fets parlen per si sols. Ahir acabava la meua agenda a les sis de la vesprada, i la meua parella i el meu xiquet van venir a buscar-me a la faena i ens n’anàrem a comprar i a fer la vida normal de qualsevol altra parella. És veritat que a vegades tens actes molt puntuals que no pots obviar, però és important que des de la política siguem coherents amb el missatge que enviem a la ciutadania. I jo dic que els usos del temps són importants i que la conciliació ha d’arribar a les vides de les famílies que tenen fills, i les que són monoparentals, i dels que no tenen fills i volen gaudir del temps lliure, de l’esport, de la cultura… Hem de passar de les paraules als fets. No és que vulga ser exemple, és que no tinc més remei. No renunciaré a ser mare ni a ser parella ni a ser dona ni a ser del sud.

—Som al despatx que durant set anys va ocupar Mónica Oltra. Us fa cosa, quan hi entreu?
—Evidentment. Sempre hi haurà la samarreta que em va regalar el dia del traspàs. Per a mi, simbolitza molt i em recorda un dia molt agredolç. Però aquest sempre serà el seu despatx.

—Quan va ser la darrera vegada que vau parlar amb ella?
—El dia del traspàs. No he parlat amb gaires persones des d’aquell dia, perquè la meua vida ha entrat en una dinàmica frenètica en què si tinc tres hores o quatre abans d’anar-me’n a dormir, les dedique a la meua parella i al meu fill.

—L’altre dia, regalàreu un llibre de Philipp Blom al president. Per què l’hauria de llegir?
—Perquè és un llibre que parla dels problemes transcendentals que tenim damunt la taula. Parla de la importància del canvi climàtic, de la crisi econòmica i de les decisions que els poders públics podem prendre per intentar de millorar la vida de la gent. I allò que ens hi juguem, que és el títol del llibre, crec que és un missatge també intern, òbviament, per això el trie. És una manera d’intentar que tots siguem conscients que aquests deu mesos que vénen a partir d’ara seran crucials per a millorar la vida de la ciutadania en uns moments molt complicats. El primer Botànic va haver de revertir les polítiques del PP, els serveis socials no existien, no hi havia una atenció directa a les persones més vulnerables, imperaven la corrupció i l’opacitat. I després hem passat per una Dana, per una pandèmia, per una guerra, per una inflació. Aquest llibre, amb una perspectiva molt transversal de la situació sociopolítica actual, vull que cree un precedent a l’hora de fixar les relacions del Botànic.