Aires nous a la política cultural de Barcelona

Bufen aires nous, també al món de la política cultural: Berta Sureda, comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, ha fet públiques les línies mestres del programa cultural d’aquests quatre anys vinents (tot i que ha assegurat que ella pensa a deu anys vista). El Consell de Cultura de Barcelona es reestructurarà i tindrà un paper central en la política cultural de l’Ajuntament, en què també seran prioritaris els programes que vinculin la cultura amb l’educació i la mediació. Es reestructuraran alguns equipaments i tots hauran de treballar en xarxa. Els equipaments culturals públics tindran l’obligació de complir els codis ètics i de bones pràctiques en la gestió cultural. I, per sobre de tot, es faran polítiques per donar suport als creadors i a la participació de la ciutadania, amb una defensa de la cultura de base, que segons Sureda és la que genera més espai crític.

El rumb que agafa la política cultural de l’Ajuntament de Barcelona s’allunya de ple de la política cultural que en aquests darrers anys ha fomentat el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, des de la Generalitat. La nova política cultural municipal recorda en alguns aspectes els criteris que va definir el malaguanyat primer CONCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts). I mentre Mascarell fomenta una cultura marcada pel rendiment econòmic, Sureda vol la cultura marcada pel vessant social. Enfront de la cultura en majúscules, Sureda parla de ‘cultures’. La comissionada ha dit ben clar que per a ella no és important el nombre de visitants, sinó la qualitat de les visites.

Quan li han demanat si s’apujarà el pressupost de Cultura, ha assegurat: ‘Hi ha una precarietat cultural molt instal·lada i segurament haurem de demanar una dotació extraordinària de recursos a l’alcaldia, però també revisarem les subvencions, a qui s’atorguen i qui en són els beneficiaris.’

Reestructuració del Consell de Cultura i noves funcions

El text que detalla les línies d’actuació cultural del govern municipal parla de fomentar la política participativa a través de dues plataformes: ‘El Consell de Cultura de Barcelona, que serà reformulat per treballar prioritàriament de manera transversal, i el Pla de Cultures 2016-2026, que marcarà el desplegament de les polítiques culturals a termini mitjà i llarg.’

Fins avui el Consell de Cultura de Barcelona és organitzat en tretze comissions sectorials entre quinze i vint membres cadascuna i una comissió executiva de set membres. El nou equip de cultura vol reduir les comissions a quatre i que siguin transversals:

1. Cultura de proximitat, mediació i gestió comunitària, que inclourà la cultura popular i la vinculació entre cultura i educació i mediació.
2. Recursos i sostenibilitat, on es tractaran les polítiques de finançament a projectes (subvencions), noves economies per a la cultura, i fórmules per a reduir la precarietat laboral en l’àmbit de la creació i la cultura.
3. Nova institucionalitat, dedicada als equipaments i infrastructures, que definiran i vetllaran pel compliment dels codis ètics i de bones pràctiques, i els processos participatius. Els equipaments municipals hauran de complir obligatòriament els codis ètics i de bones pràctiques. Per als consorcis, seran recomanats.
4. Cultura oberta i laboratoris de la ciutadania.

Sureda veu imprescindible la renovació del pla de cultura per als deu anys vinents, treball que correspondrà al Consell de Cultura, i que es definirà per mitjà d’un procés participatiu molt ampli (associacions, comissions, universitats, altres administracions i partits polítics amb representació a l’ajuntament), perquè s’entén que el ‘Pla de Cultures 2016-2026’ ha de ser un document de consens per evitar els vaivens polítics. Diu el text presentat per Berta Sureda: ‘Aquest pla permetrà dibuixar un horitzó de treball a termini mitjà i llarg, imprescindible en l’àmbit cultural, i es basarà en uns eixos coincidents amb les noves comissions del Consell de Cultura.’

Consolidació dels equipaments que hi ha i fre als nous

Berta Sureda ha remarcat la voluntat de reduir la distància que diu que hi ha entre els grans equipaments i la ciutadania. També ha destacat la voluntat que tots els museus municipals guanyin autonomia i eficiència de gestió. Es convocaran concursos públics per a les direccions dels equipaments, es treballarà amb contractes-programa en aquells espais que encara no en tinguin. I el text afegeix: ‘Els codis ètics i de bones pràctiques en la gestió cultural seran l’eina per garantir l’autonomia i la llibertat d’expressió, la transparència a l’hora de fer públiques les seves dades i per evitar la precarietat laboral.’

La comissionada de Cultura ha defensat fermament que ara cal ‘consolidar els equipaments existents i deixar de construir-ne de nous’, idea que després ha matisat tot dient que no era una prioritat tenir nous equipaments. I que calia fer un mapa dels equipaments analitzant-ne les mancances i punts forts, per no duplicar espais amb finalitats semblants i facilitar el diàleg i el treball en xarxa entre ells. I ha fet èmfasi en la voluntat que es produeixi ‘quasi’ una invasió de la nostra ciutadania als equipaments culturals públics.

En l’àmbit de repensar els equipaments estratègics, Sureda ha parlat de reforçar les fàbriques de creació, per oferir als artistes opcions per a continuar creant a la ciutat. ‘Avui els artistes –diu– han de marxar de Barcelona perquè no tenen ni recursos ni espais, i nosaltres volem que es quedin.’ També ha parlat de redefinir el centre d’art Fabra & Coats, que sigui un centre fort no només en exhibició com ara. I més: articular la relació entre el nou Museu de les Cultures del Món i l’històric Museu Etnològic o reforçar el Museu del Disseny i Centre de Disseny de Barcelona.

Sureda també s’ha referit a la Virreina Centre de la Imatge, que es vol convertir en un centre de recerca i documentació ‘que aglutini arxius de la memòria històrica fotogràfica de Barcelona i la seva relació amb el context nacional i internacional, posant en contacte des de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona als diferents arxius fotogràfics independents de la ciutat, i acompanyar-los de recursos per la seva conservació i difusió’.

Cultura i educació

Cultura, educació i mediació seran una prioritat en la nova política cultural de la ciutat. Perquè, segons Berta Sureda, la distància que hi ha avui entre la ciutadania i la cultura s’ha d’afrontar des de la base, gràcies a l’educació a les escoles. I ha anunciat un pla de treball per a reconnectar aquests dos àmbits. I això, segons Sureda, ha de servir per a facilitar les condicions per passar de consumidors a ciutadans actius, participatius, crítics i compromesos.

Agilitar el sistema de subvencions de l’ICUB

El text diu: ‘L’ajuntament vetllarà perquè la cultura es desenvolupi en absoluta llibertat, en la creació d’espais d’assaig-error, donant suport al risc i l’experimentació i substituint la construcció d’una “marca” de ciutat per la construcció d’una ciutat on la cultura la desenvolupa la societat.’ Per aconseguir-ho, i pel que fa al finançament, Sureda ha explicat que cal agilitar el sistema de subvencions de l’ICUB, perquè actualment no s’adiu amb les dinàmiques de creació; es proposaran convenis plurianuals, alhora que es farà un seguiment i una valoració qualitativa dels projectes finançats. L’atorgament de subvencions continuarà corresponent al comitè executiu del Consell de Cultura, però, a fi de garantir l’objectivitat en l’atorgament de subvencions, es crearan comissions externes.

I, amb vista a potenciar els espais de difusió de la cultura, les arts i el pensament es proposaran noves línies amb noves prioritats: ‘Accés dels artistes a espais de treball, taller i locals d’assaig, recuperació d’espais de gestió ciutadana, línies per a nous projectes, finançament per a sales de música en viu o espais de petit format dedicats a la difusió de la cultura, les pràctiques artístiques i el pensament.’ I també: ‘Revisió de les normatives i llicències per a les sales de música en viu, la música al carrer, els espais de formats polivalents o petit format, per tal d’adaptar-se a la realitat de la diversitat d’espais d’avui.’

Hi ha més interessos, com ara el patrimoni, arxius i memòria, amb la prioritat de digitalitzar el patrimoni cultural i posar-lo a l’abast de tota la ciutadania; la voluntat de reequilibri territorial; el foment del coneixement, l’ús i la difusió de la llengua catalana, fent-ho possible amb el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i la Xarxa de Biblioteques Públiques; afrontar i impulsar el gran debat sobre la democràcia a la xarxa (tecnologies, drets d’autor, legislació, accés obert als recursos culturals i educatius…) amb la voluntat d’impulsar un entorn digital obert i participatiu. Sureda també ha destacat la importància de la candidatura de Barcelona com a ciutat literària, dins la xarxa de ciutats creatives de la UNESCO.