Airbnb, entre les sancions i els buits legals

Airbnb, la plataforma per a compartir i llogar habitatges, s’ha convertit en l’actor més important del sector turístic mundial i referent de l’anomenada economia col·laborativa. L’empresa de San Francisco, fundada el 2008, té presència a 34.000 ciutats i un valor al mercat de 30.000 milions de dòlars. L’activitat econòmica d’Airbnb, al marge dels canals habituals del turisme, ha permès d’expandir i abaratir l’oferta d’allotjament a moltes capitals. Tanmateix, els detractors denuncien que la companyia promou l’economia submergida, fa competència deslleial i adultera els mercats de lloguer de ciutats turístiques com ara Barcelona.

Airbnb opera en una zona grisa del sector. Abans, cap legislació no considerava els allotjaments privats com a eventuals pisos turístics. El creixement desenfrenat de l’empresa i els buits legals han fet inevitable el xoc amb les institucions. Aquest estiu, la Comissió Europea va demanar als governs dels països membres que no prohibissin les companyies d’economia col·laborativa com ara Airbnb i Uber. De totes maneres, Brussel·les reclamava una regulació d’àmbit europeu per legalitzar aquesta activitat, perquè ara imperen les incerteses jurídiques i la disparitat de criteri.

Tot esperant una directiu europea que homogeneïtzi i racionalitzi el mercat, els governs i les administracions municipals continuen actuant pel seu compte. Ahir, el Consell va anunciar que obria un expedient sancionar contra Airbnb, perquè havia desatès uns quants requeriments de l’Agència Valenciana de Turisme de retirar de la web pisos turístics il·legals (no inscrits en el registre de Turisme). ‘La fase de pedagogia i contraarguments sobre l’economia col·laborativa ja ha passat. He donat instruccions perquè no hi haja impunitat’, va dir el secretari de Turisme, Francesc Colomer, al diari Levante. Ara la companyia té quinze dies per a presentar al·legacions. Si el Consell les considera insuficients, li pot imposar una multa fins de 30.000 euros. Aquesta sanció podrà arribar a ser de 100.000 euros quan s’aprovi la futura normativa que es tramita a les corts. Paral·lelament, l’administració fa inspeccions per descobrir quants pisos turístics sense llicència hi ha al País Valencià. Només a l’estiu se’n van detectar 10.500.

Un camí obert per la Generalitat, però amb traves
La via sancionadora contra Airbnb, la va obrir la Generalitat de Catalunya el 2014. El conseller d’Empresa i Ocupació de llavors, Felip Puig, va anunciar que multava l’empresa amb 30.000 euros perquè incomplia la llei de Turisme. ‘Economia col·laborativa no vol dir ni economia submergida ni frau fiscal’, va exclamar Puig, que també va recordar que els pisos havien de ser inscrits al registre d’establiments turístics del govern. A més, va amenaçar de blocar la pàgina web de la companyia al Principat.

Airbnb va pagar la multa, però hi presentà un recurs en contra. El desembre passat, dos anys més tard, un jutge del contenciós-administratiu número 11 de Barcelona la va anul·lar perquè la regulació vigent no deixava clar si l’activitat de l’empresa era legal o il·legal. La sentència diu que l’empresa ‘desborda’ la legislació i que el conflicte no pot ser resolt provisionalment amb ‘sancions prospectives’. Per això, el jutge insta el govern a aclarir el buit legal i proposa que la llei de Turisme requereixi a les webs com Airbnb autorització administrativa per a operar. La Generalitat ha recorregut contra la sentència.

El govern va informar que en el redactat del nou pressupost s’especifica que les plataformes que promouen l’allotjament entre particulars hauran de pagar la taxa turística tal com fan els hotels i els càmpings. L’import que es cobrarà serà el mateix que als hotels de cinc estrelles o gran luxe: 2,25 euros per nit. Si l’allotjament és fora de Barcelona, la quantitat cau fins a noranta cèntims. El redactat també apunta que les plataformes són les responsables solidàries i, per tant, hauran de pagar l’impost si els usuaris no ho fan.

Colau, un pas més enllà amb les sancions
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, també ha fet ús de la via sancionadora. El 2015 l’ajuntament va multar amb 30.000 euros algunes plataformes, entre les quals Airbnb, perquè a les seves pàgines feien publicitat de pisos turístics il·legals. La capital catalana és un dels mercats principals d’Airbnb: hi ofereix gairebé 60.000 llits, cosa que la converteix en l’actor més important del sector turístic. Tots els grups hotelers junts n’ofereixen uns 68.000.

El govern barceloní ha denunciat unes quantes vegades la situació irregular de part dels allotjaments que ofereixen companyies com Airbnb o Homeaway, fet que deriva en competència deslleial amb la resta del sector. Però també preocupa que molta d’aquesta oferta massifica encara més una ciutat ja prou col·lapsada pel turisme. Molts dels habitatges són a les zones amb més densitat: la Barceloneta, la Sagrada Família o el Barri Gòtic.

Al novembre, Colau va anunciar que multava Airbnb i Homeaway amb 600.000 euros per reincidència. Una infracció considerada ‘molt greu’. D’ençà de la primera sanció, les companyies continuaven fent publicitat de pisos sense fer constar el número de Registre de Turisme de Catalunya. ‘No pot ser que hi hagi milers de pisos operant sense llicència i de manera il·legal, sense pagar impostos i causant perjudicis a les comunitats de veïns’, va declarar la batllessa.

Ambdues plataformes han presentat recurs contra les sancions i n’esperen també l’anul·lació. Airbnb va dir que era una decisió ‘trista’, però que continuaria ‘cercant el diàleg amb l’ajuntament de Barcelona’ perquè es considera part de la ‘solució’ del problema del turisme. I va afegir: ‘Són normes antiquades que protegeixen les indústries ja existents i amenacen els ingressos econòmics de milers de ciutadans.’ Fins ara, Barcelona ha estat l’única ciutat que ha multat la companyia.

Les Illes reformen la llei de Turisme i apugen les sancions
El govern de les Illes modificarà la llei de Turisme per evitar un creixement il·limitat de l’oferta que pugui originar una massificació turística. La nova legislació preveurà un augment de les sancions per als allotjaments sense llicència. Els casos més greus podran ser multats amb 40.000 euros.

Airbnb ha multiplicat per sis la presència a Mallorca des del 2012. I, segons l’Associació d’Apartaments i Habitatges de Lloguer de Temporades de les Balears (Aptur), a les Illes set apartaments turístics de cada deu són il·legals.

Com s’actua a Nova York i Londres?
L’estat de Nova York ha estat possiblement el que ha pres mesures més contundents per frenar Airbnb. El governador, Andrew Cuomo, va signar l’any passat una llei que restringeix els lloguers a particulars per períodes inferiors a trenta dies. A més, es preveuen sancions que voregen els 7.000 euros. Airbnb va provar d’evitar-ne l’aprovació proposant mesures d’autoregulació sobre pagament d’imposts o fent un registre públic de les persones que lloguen apartaments.

Quant a Londres, ahir el Financial Times informava que Airbnb probablement perdria uns 400 milions de lliures en reserves –un terç del total– perquè s’hi havien limitat les pernoctacions en allotjament particulars. A més, aquells qui ofereixin els apartaments a la plataforma només podran fer negoci noranta dies l’any.