Airbnb: consum col·laboratiu o lucratiu?

L’Óscar té 20 anys i vol viatjar amb els seus amics a Lyon per cap d’any. Els seus ingressos actuals no el permeten organitzar el viatge a través d’una agència. Fan dels projectes d’economia col·laborativa, decideix recórrer a Airbnb per buscar un pis on allotjar-se. “Casa en perfectes condicions, a 5 minuts de la Place Bellecour i de l’estació Perrache. Fins a 6 persones. Es requereix lloguer mínim de dues nits. Bones vistes. 80€ la nit”. L’Óscar sol·licita la reserva per quatre nits. L’amfitrió li ha facilitat l’estança a Lyon i, alhora, s’ha guanyat uns diners.

Aquesta relació directa entre propietari i consumidor és un clar exemple d’economia col·laborativa, i amb aquest objectiu va néixer Airbnb l’any 2008. Entremig, però, del contacte entre les parts hi ha una transacció econòmica i una plataforma que gestiona una relació de la qual extreu beneficis econòmics.

Airbnb cobra un 3% a l’amfitrió i entre un 6% i un 12% al viatger, un percentatge que varia en funció del subtotal de la reserva: quant major sigui el preu de reserva, menor serà la taxa de servei per tal que els hostes puguin estalviar diners en estades llargues i de major preu. Aquesta activitat forma part d’un model de negoci llunyà a l’essència de l’economia col·laborativa.

Tot i això, la plataforma no és l’única que obté beneficis econòmics. Molts usuaris registrats veuen Airbnb no només com una ajuda per arribar a final de mes, sinó també com una oportunitat per fer negoci. Tal i com recull Tom Slee, investigador i autor de llibres sobre economia col·laborativa, el 60% dels beneficis d’Airbnb a Barcelona provenen d’usuaris amb més d’un habitatge anunciat i el 25% dels amfitrions lloga més d’una propietat al portal web. Per la seva banda, el geògraf Albert Arias recull al seu article “Desmuntant Airbnb. Apunts crítics sobre el cas de Barcelona” que el 2,5% dels clients controla un terç dels lloguers anunciats a la ciutat.

Clients unipersonals i empreses

Inside Airbnb és una pàgina web independent i no comercial que ofereix eines i dades per explorar l’ús d’aquest mercat comunitari a les diferents ciutats del món. Centrant-nos en Barcelona, aquesta plataforma de dades mostra els usuaris amb més pisos anunciats a Airbnb per ordre quantitatiu. Un sol usuari té 77 habitatges en lloguer a la plataforma i fins i tot hi ha empreses que la utilitzen com a mitjà per obtenir molts beneficis. Per exemple, l’empresa immobiliària Oxis Invest té 55 pisos anunciats i la segueix de prop la xarxa social Myspace amb 52.

L’auge d’Airbnb al món i a Barcelona és evident, però segons el darrer estudi de l’escola de negocis ESADE la meitat dels 16.000 pisos a la ciutat catalana no tenen en regla la documentació necessària. Per tant, en el marc del dret, el 50% dels lloguers són il·legals. Per què Airbnb no fa res al respecte? Des de la pròpia empresa asseguren no tenir la competència per fer-ho i que només s’encarreguen d’”informar” l’usuari. L’únic requisit que s’exigeix per anunciar un pis al portal web és “la disposició d’instal·lació elèctrica”.

La meitat dels pisos, sense registrar

L’advocat especialitzat en Tecnologies de la Informació i de la Comunicació Joan Salas assegura que hi ha interessos per part d’Airbnb en no voler resoldre aquesta problemàtica legal. “La meitat dels usuaris no tenen en regla la documentació dels pisos i des d’Airbnb es vol mantenir aquesta situació. Al cap i a la fi, els usuaris són mers clients i quants més, millor”, conclou.

Andreu Castellanos, cap de premsa d’Airbnb a Espanya i Portugal, afirma que és impossible que la plataforma s’encarregui de fer complir la legalitat dels seus anunciants. Aquesta és, diu, “una feina que recau sobre les administracions locals”, perquè les normes són molt diferents a cada país i també a cada ciutat. A més a més, els amfitrions d’Airbnb es comprometen a seguir les normes locals amb el seu registre i, per tant, “la responsabilitat és de qui posa l’anunci, no de la plataforma”.

Quin és el seu veritable impacte econòmic?

El Gremi d’Hotels de Barcelona no veu la presència d’Airbnb amb bons ulls. “És competència deslleial”, afirma Manuel Baena, director de comunicació i màrqueting del GHB. L’allotjament turístic de Catalunya queda recollit a un decret que regula hotels, apartaments, pensions, hostals, habitatges d’ús turístic, càmpings i cases rurals. Amb la llei en mà, Baena assegura que tot allò fora de la regulació “està participant d’una activitat econòmica il·legal” i, per tant, “Airbnb no juga amb les mateixes regles de joc que el sector hoteler”. Per la seva banda, Ana Velasco, directora tècnica i organitzativa del gremi, afirma que complir amb els requisits i inspeccions demanats per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat “comporta una sèrie de costos que la plataforma i els seus usuaris es volen estalviar”.

Un dels casos d’aquest intent de negoci amb la plataforma és el de S.O., un nicaragüenc de 48 anys que porta dues dècades a Barcelona. Pel lucre que fa a través d’Airbnb, l’usuari prefereix no mostrar el seu nom ni el seu rostre en públic. Actualment, S.O. té 8 propietats anunciades a Centre Amèrica, totes complint la normativa vigent als països corresponents. Tot i això, va intentar seguir guanyant diners amb el lloguer de diversos habitatges a Barcelona, però va veure que portar-ho tot en regla a la ciutat comtal suposava una gran despesa econòmica i que, al final, el negoci no li sortiria rendible.

Solidaritat vs. Lucre

Aquest ús lucratiu de la plataforma s’ha anat desenvolupant des del naixement d’aquestes noves formes d’economia col·laborativa, en gran part impulsades per la tecnologia. Damien Demailly, investigador de l’Institut de Desenvolupament i Relacions Internacionals de París, va recollir a una entrevista a Libération dues visions essencials. Per una banda, Demailly parlava de “visió llibertària” dels usuaris que desitgen intercanviar béns i serveis solidàriament i que donen sentit a l’esperit de l’economia col·laborativa. Per contra, esmentava la “visió neoliberal”, això és, aquella que contempla els emprenedors com a intermediaris i que es lucren d’aquesta activitat.

Airbnb va néixer amb un fi solidari, però ha acabat tenint un model de negoci amb el qual aconsegueix beneficis de la relació entre clients en forma de taxa, fet que difumina els principis essencials de l’economia col·laborativa. Tot i això, en els darrers anys estan naixent noves plataformes que recuperen aquest esperit solidari. És el cas de Nightswapping, basat en un concepte únic d’intercanvi de nits i que ofereix la possibilitat als particulars de no pagar allotjament durant les vacances: “Per cada nit que allotgis algú a casa, en guanyaràs una fora”.

L’acció social de l’economia col·laborativa contrasta amb el lucre de certes empreses com Airbnb i d’alguns dels seus usuaris. L’aparició, però, de noves eines com Nightswapping demostra que el rerefons solidari d’aquest tipus d’economia encara segueix viu.