01.01.2022 - 21:50
Catorze dies pràcticament sense sortir de la cel·la. És la situació que desenes de presos del Centre Penitenciari de Ponent han viscut aquestes darreres setmanes a causa d’un brot de coronavirus registrat al mòdul 7. Aquest ha estat el més gran, tot i que als mòduls 8 i 2 també n’hi ha hagut. El protocol de Salut per a evitar la propagació de la covid a les presons assenyala que si hi ha una agrupació de tres casos positius o més, es considera que hi ha un brot, i això implica que tots els presos d’un mateix mòdul han de fer una quarantena de catorze dies. El Departament de Salut detalla que això, a la pràctica, implica que s’han d’aïllar a la cel·la fins que no tinguin un resultat negatiu en una prova diagnòstica. Al mòdul 7 de Ponent, el criteri mèdic va marcar de mantenir l’aïllament per evitar més contagis a l’espera d’acabar totes les proves i, d’ençà de fa pocs dies, passar d’aïllament a confinament, menys restrictiu, però també amb limitacions.
Segons que explica Alejandra Matamoros, advocada de Pablo Hasel, pres en aquest centre, aquesta situació ha implicat que tant Hasel com més presos hagin hagut d’aïllar-se a la cel·la durant molts dies, també després d’haver sortit negatius en una prova PCR. Denuncia que això ha significat una “doble condemna” i ha causat molt de malestar entre els presos. L‘Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans i l’Associació de Famílies de Presos de Catalunya també tenen constància de queixes sobre la duresa dels confinaments. Per exemple, un pres va informar l’Observatori el 24 de desembre que tot el mòdul 7 estava confinat amb un règim de vida semblant al primer grau –el dels presos considerats perillosos o d’alt risc–, sense recepció de visites ni vidre.
Quarantenes més dures
En bona part, aquest malestar és causat per les dificultats dels presos per a comunicar-se amb l’exterior, per tot allò que implica sortir tan poc de la cel·la i per la gran diferència entre els confinaments a les presons i els de l’exterior. Mentre que ja no és normatiu que els contactes estrets vaccinats de casos positius facin aïllament i els aïllaments per a no vaccinats i positius sense símptomes s’han reduït a set dies, a les presons les quarantenes encara són obligatòries i de deu dies o catorze, segons si hi ha un brot o no.
Segons el Departament de Salut, el procediment no es modifica d’ençà del 18 de setembre. Subratllen que cal tenir present que els centres penitenciaris tenen característiques molt concretes, amb moltes zones comunes –cel·les, sales de dia, menjadors, gimnasos, passadissos… En definitiva, que la situació és diferent que no pas a fora i que cal prendre mesures diferents per evitar les infeccions. Això, a la pràctica, acaba significant que els presos tan sols poden sortir de la cel·la per poc més que dutxar-se i fer les comunicacions establertes, una situació anòmala que no passa ni en els casos de règims més durs i que els afectats denuncien. Arran d’aquesta situació, el Departament de Justícia diu que, si bé hi ha un nombre reglamentat de trucades, no hi ha un nombre tancat de sortides de la cel·la, perquè es valora segons les necessitats bàsiques de les persones.
En el cas de Pablo Hasel, denuncia la seva advocada, això ha implicat una reducció molt important de les seves comunicacions amb l’exterior: “Aquests darrers dies ha rebut una nova condemna, a tres anys de presó. En catorze dies tan sols hi he pogut contactar per parlar de la qüestió en disset minuts de videotrucada, afegits als de les trucades normals. Però les trucades solament les ha pogut fer quan els funcionaris han volgut, i de la mateixa manera amb les dutxes, no s’ha pogut dutxar cada dia. Això no passa a totes les presons, perquè les més noves tenen dutxa dins la cel·la, però a Ponent són al pati i han de sortir. I quan han sortit per dutxar-se és quan els han deixat trucar.”
Segons les darreres informacions facilitades per Justícia, aquesta situació d’aïllament ha canviat recentment per als presos dels mòduls 7 i 8, que han passat d’aïllament a confinament. El mòdul 7 havia arribat a tenir 44 positius, però ara tan sols n’hi ha 12; 2 al mòdul 8 i un al mòdul d’infermeria. És una situació en què es poden compartir els espais comuns del mòdul, però no els de la resta del centre penitenciari, com ara els tallers, la zona esportiva i la zona de comunicacions. Això encara vol dir que hi ha restriccions importants. “Si arriben als vint-i-un dies amb restriccions, hauran estat confinats el triple de temps que no ho està la gent a fora”, denuncia Matamoros. “No té cap sentit allargar el confinament d’aquesta manera.”
Queixes a Ponent, però també a Brians
Aquesta situació de confinaments durs no ha estat excepcional durant la pandèmia. Al novembre, un brot de 243 casos va fer suspendre totes les visites a Brians II. A l’estiu hi va haver una situació similar. Serie Jeanne, presa a Brians fins fa poc més d’un mes, ho recorda amb la seva experiència. “Hi va haver un brot i jo, que havia estat negativa, però no estic vacunada, gairebé no vaig sortir de la cel·la en deu dies”, explica. “Els dos primers dies no em van deixar ni dutxar-me, després tan sols em deixaven sortir per dutxar-me. Solament una vegada vaig aconseguir que em deixessin sortir mitja hora al pati. A més, he tingut molta pressió per a posar-me la vacuna, m’insistien i em deien que sempre que hi hagués un brot m’haurien d’aïllar.”
Jeanne parla també d’una gran restricció de les comunicacions: “Vam tenir dos mesos sense vis-a-vis, que no s’han recuperat, van tancar comunicacions i activitats, ja no es menjava al menjador i les mares no podien anar als punts de trobada per a veure els seus fills. Fins i tot les cartes entre mòduls arribaven més tard que no era habitual, no sé si per assegurar-se que no estaven infectades… Sí que van canviar una mica les normes amb les trucades. De deu trucades a la setmana se’n va passar a vint, i a algunes persones els van permetre de fer videotrucades, però ja està.”
Preocupació per la salut mental dels presos
De la mateixa manera que la pandèmia ha afectat la salut mental de molta gent, a les presons també hi ha preocupació per aquesta qüestió arran dels confinaments. “Els presos amb trastorns mentals han tingut atacs de pànic, ansietat i depressions que no s’han tractat psiquiàtricament. Hi ha presos que han estat tres mesos sense tenir comunicació amb la família a través del vidre, i això ha passat factura”, explica Gracia Amo, portaveu de l’Associació de Famílies de Presos de Catalunya, a partir d’allò que els presos han anat explicant.
De fet, un informe recent del Síndic de Greuges assenyalava que més del 60% dels aproximadament mil interns enquestats havien patit efectes emocionals a causa del confinament i que, d’aquests casos, gairebé el 90% no s’havia tractat de cap manera. Matamoros parla d’un cas de la presó de Ponent: “Un pres va tenir un atac d’ansietat i va començar a donar cops i a cridar. La resta de presos van donar cops a les portes de les cel·les exigint atenció i l’única cosa que van fer va ser donar-li més medicació.”
Un any molt dur
Sobre totes les presons catalanes en general, l’Associació de Famílies de Presos de Catalunya explica que l’any passat va ser molt dur i que estan molt descontents amb la gestió de la pandèmia a les presons. “Hi ha presos que han estat setmanes sense sortir al pati ni al passadís, els han passat el menjar pel forat de la cel·la i han estat dies sense comunicació“, explica Gracia Amo. Segons la informació que ha arribat a l’Associació, sortir per fer trucades ha estat especialment difícil per als casos positius, però en general els han arribat casos de presos que han estat dies sense poder fer-ne.
També els han arribat queixes relacionades amb un empitjorament del menjar. Gracia Amo explica que hi ha hagut algun cas en què moltes persones d’un mateix mòdul treballaven a la cuina i s’han hagut de confinar, cosa que ha implicat pitjors condicions per a elaborar els aliments: “El menjar ha estat molt més dolent que no és habitual, amb molts congelats. Ara a Brians II han separat els treballadors d’aquests serveis en mòduls perquè això no torni a passar.” També hi ha presos que s’han queixat del servei de bugaderia. “Ens han arribat casos en què, quan hi ha hagut molts positius, no s’han rentat els llençols fins que no s’ha controlat el brot, en unes dues setmanes o tres”, explica Carme Ripollès, també membre de l’Associació de Famílies.
La defensa de Hasel, l’Observatori i l’Associació coincideixen en una queixa afegida: la manca d’informació que presos, famílies i defenses reben sobre allò que té a veure amb els brots. “Tot això que sabem és perquè ho expliquen els presos. Truques i no et donen informació”, explica Ripollès. “Una dona va trucar i va demanar per un familiar confinat. Li van dir que era una pesada, que si tenia covid estaria confinat i que, si no, ja trucaria. No són maneres de parlar amb un familiar preocupat…”
Les queixes per manca d’informació en general vénen de lluny. “Fa molt de temps que demanem que obrin els canals d’informació oficials sobre què passa a les presons, tal com es fa amb allò que passa als hospitals, residències o escoles”, explica Iñaki Rivera. “No hi ha manera de tenir un canal de comunicació obert.”
L’aïllament, un element fosc que fa temps que es denuncia
La qüestió de l’aïllament penitenciari també fa temps que és denunciada per diverses entitats. Divuit entitats de juristes, psiquiatres i metges, entre les quals hi ha l’Observatori, han demanat recentment la constitució d’un grup de treball al parlament per a abordar l’aïllament penitenciari. “Sigui per contencions mecàniques, per qüestions disciplinàries o per la covid, és un afer molt fosc del qual no es dóna informació. Potser és la situació més greu de totes les de la vida penitenciària”, afegeix Rivera.
Sobre la situació actual causada per la covid, les fonts consultades demanen de revisar els protocols que se segueixen per garantir que es prenguin les mesures sanitàries adients sense vulnerar els drets dels presos respecte de les comunicacions amb l’exterior i les hores que passen dins la cel·la. Gracia Amo també fa una crida a visibilitzar, en general, tot allò que passa dins les presons: “Em fa molta pena que no se’n parli. Em pensava que, amb els presos del procés, es visibilitzaria més, però no ha servit de res”.
