17.04.2018 - 22:00
Agustina Vilaret va entrar al parlament balear la setmana passada en substitució de David Abril dins la coalició Més per Mallorca. És la segona diputada d’ERC que obté un escó a la cambra de les Illes, després de l’eivissenca Esperança Marí, i comparteix hemicicle amb un altre militant del partit, Josep Castells, que es va presentar per Més per Menorca. Vilaret va prendre possessió amb el llaç groc a la solapa i va acceptar la constitució espanyola per imperatiu legal i sense renunciar al dret dels pobles de decidir el seu futur. No és una nouvinguda a la política, perquè fa anys que és regidora de Bunyola i abans havia participat en el teixit associatiu:
—Com heu arribat al parlament?
—Jo sempre he estat partidària de sumar i vaig anar a les llistes de Més per Mallorca amb aquest objectiu. Actualment, sóc regidora de Bunyola per Esquerra Oberta i governem amb totes les forces de l’esquerra nacional. El 2007 ens vam presentar i vam treure un regidor, el 2011 ja érem tres regidors i érem a l’oposició i ara el 2015 som cinc de tretze i tenim govern. Com que és una fórmula que ha funcionat, jo també era partidària de fer igual en l’àmbit autonòmic per tenir força. Per separat, aïlladament és difícil aconseguir coses. Per això vaig lluitar per anar amb Més per Mallorca.
—No tothom a ERC ho veia clar.
—És cert, hi va haver una desbandada, però jo em vaig quedar per formar part de la candidatura com a independent. Amb Més governem i fem bona feina tant en l’àmbit autonòmic com en molts municipis.
—Queda poc més d’un any de legislatura. Hi ha temps de fer alguna cosa?
—Haurem d’aprofitar molt bé el temps perquè el 2019 hi ha eleccions. A mi m’interessa molt el tema de la participació ciutadana i l’ensenyament. Sóc professora de secundària i fins aquesta setmana he pogut fer compatible la tasca professional i la política. Ara ja no puc, perquè al parlament duré Educació, Cultura i Serveis Socials.
—Quina valoració feu del govern de Francina Armengol, en què conviuen el PSIB, Més per Mallorca i Podem?
—Tot és millorable, però si ho comparem amb la legislatura anterior, estem molt millor. Com a docent, vaig viure les protestes contra el TIL, he patit les retallades i afortunadament la societat va reaccionar amb molta contundència. És evident que el govern actual és molt millor que el que hi havia. Ara, també és millorable.
—En què?
—Tinc una certa experiència política per saber que una cosa és què m’agradaria en l’àmbit teòric i una altra què pots dur a terme en l’àmbit pràctic. Pel que fa a l’educació, per exemple, necessitem més inversió.
—Sou partidària de repetir el tripartit si suma, després de les eleccions, i que ERC vagi amb Més?
—Com he dit abans, sempre sóc partidària de sumar, perquè ha donat bons resultats. Més és un projecte plural, divers i que suma. Necessitem una base social àmplia, si no és molt difícil fer coses. Encara no hi ha res tancat, però a mi em sembla que ERC avalarà el pacte amb Més. És de sentit comú.
—En l’àmbit de govern, el ministre Cristóbal Montoro no ha inclòs el 75% de descompte per als residents que viatgin a la península als pressupostos de l’estat d’enguany.
—La insularitat és un problema greu que tenim, que afecta molts àmbits de la vida i que va lligat a l’increment de preus. El senador d’ERC Bernat Picornell va aconseguir que el senat aprovés de tornar a recuperar aquest 75%. És un primer pas en la bona direcció.
—És una moció. Ara cal veure si la compliran.
—Però anem treballant. L’objectiu que tenim és aconseguir un règim especial per a les Balears perquè la insularitat és un handicap molt greu. Cada vegada que has de sortir de les Illes t’has de pagar un vol. Per tant, s’ha d’aconseguir que això sigui en els pressupostos. La presidenta Francina Armengol va anar a les Canàries la setmana passada per fer un front comú. Madrid tracta les Illes com una terra marginal. Tenim molt de turisme, però no hem de ser considerats només com a productors. Patim dèficit fiscal, la inversió estatal és baixa, etc.
—Recentment, el govern ha aprovat el decret del català a la sanitat. Per primera vegada, el català és un requisit, tot i que hi ha hagut crítiques perquè se’n van rebaixar les condicions.
—És el que deia abans del tot o res. Una certesa és que no n’hi havia i ara n’hi ha. També és cert que és millorable… Hem de valorar que la situació del català ha millorat en general amb aquest govern. En l’àmbit educatiu està molt més tranquil, no hi ha pressió, mentre que abans, amb el TIL, t’obligaven a fer matèries en anglès. Estem millor, però el català a les Illes necessita millorar, sobretot socialment, on cal més nivell d’ús de la llengua.
—Quan vau prendre possessió dúieu un llaç groc a la solapa.
—Considero que hi ha un poble que s’expressa i que els polítics que duen a terme la voluntat d’aquest poble han estat empresonats o han hagut de fugir a l’exili. Per tant, volia expressar la meva solidaritat política i humana, perquè els presos polítics passen una veritable tragèdia humana només per representar la voluntat del poble.
—Com viviu el procés des de Mallorca?
—Empresonant un poble en lloc de voler dialogar. No pots fer callar un poble, no el pots empresonar tot sencer. Ara podran tancar-ne els representants, però no podran aturar la voluntat popular. El poble s’ha d’escoltar i cal trobar una via de diàleg. Jo ho visc amb tristor. Ens havien venut la transició modèlica però hi ha molts símptomes que no vivim en una democràcia.
—Amb el procés, la reivindicació dels Països Catalans ha quedat una mica de banda?
—Jo crec en els Països Catalans. Tenim una llengua i una cultura comunes i políticament existiran quan la gent ho vulgui. Aquí hi ha gent en contra perquè diuen que és una imposició de Catalunya, però s’ha de ser racional. Jo sóc professora d’història i m’agrada el mètode científic i la racionalitat. Cada poble ha de fer la seva evolució. Vivim un moment històric i no sabrem com podrem mantenir la llibertat i la felicitat. Jo em dedico a la política perquè la gent sigui feliç i si no hi ha llibertat, no hi ha felicitat. La llibertat d’un poble és el més important.
