14.03.2017 - 22:00
El binomi Agustí Villaronga (director cinematogràfic) i Isona Passola (productora, responsable de Massa d’Or) ha tornat a activar l’engranatge per adaptar una novel·la clàssica i indiscutible de la literatura catalana: Incerta glòria de Joan Sales. El film s’estrena aquest divendres als cinemes. Ja van treballar plegats en El mar, de Blai Bonet, i després en Pa negre, d’Emili Teixidor, que fou un èxit aclaparador. El resultat d’Incerta glòria és un film de gairebé un parell d’hores, ple de moments d’alt voltatge, que se situa al front d’Aragó l’any 1937, quan la guerra encara no s’havia perdut però ja s’albirava la derrota.
Un batalló del bàndol de la República és al poble d’Olivel tot esperant de ser mobilitzat per entrar en la batalla. És allí on es troben dos amics de Barcelona, de l’òrbita anarquista, en Lluís Sales i en Juli Soleràs. Són tan amics que es consideren gairebé germans. L’un, en Lluís, ple de rigor i compromís. L’altre, en Juli, excèntric, provocador, d’una intel·ligència poderosa, però que és capaç d’arribar a ser macabre. La guerra els trinxa inquietuds, amistat i valors, i se’ls emporta la joventut i els ideals. Res no tornarà a ser igual.
A Olivel, en Lluís s’enamora perdudament de la carlana, la senyora del poble, una dona d’origen humil que havia fet de minyona a casa d’en Carlan, amb qui va tenir dos fills il·legítims. Quan en Lluís, que ha estudiat per advocat, se n’enamora, ella se n’aprofita per aconseguir que falsifiqui la seva partida matrimonial. D’aquesta manera, la carlana pretén convertir-se, juntament amb els seus fills, en hereva de totes les possessions del senyor, que durant tot l’any vivia a Barcelona, però que arran de la guerra es va refugiar a Olivel i fou executat per una patrulla anarquista.
En Lluís és casat amb la Trini, amb qui té un fill, en Lluïset. La Trini és geòloga i d’ideologia anarquista, filla d’anarquistes i lliurepensadors, tot i que amb la guerra decideix de batejar-se per trobar consol en el cristianisme. La Trini estima en Lluís. I en Soleràs estima la Trini. Per això està a prop d’ella durant aquests primers anys de guerra, procurant llet en pols per al nen, escrivint-li cartes, visitant-la clandestinament de tant el tant a Barcelona.
El film, basat en la novel·la de Joan Sales, s’ha concentrat en la història emocional dels personatges i ha defugit pròpiament el conflicte bèl·lic. Tampoc no ha volgut entrar en el rerefons metafísic, religiós i filosòfic que conté la novel·la. Ho va explicar ahir el director, Agustí Villaronga, en una conferència de premsa: ‘La novel·la de Joan Sales és molt extensa, amb tot el rerefons bel·licista i amb moltes disquisicions metafísiques, religioses, filosòfiques. Vaig decidir de treure tant l’una cosa com l’altra, perquè vaig pensar que podia ser un fre, i em vaig concentrar en la part emocional de la història.’
I afegeix: ‘Si entràvem en el conflicte bèl·lic, havíem de fer-ho molt bé, no s’hi valia a ensenyar una batalleta, perquè el públic té aquest conflicte interioritzat. I, de fet, vaig decidir de no posar-hi la guerra, perquè la pel·lícula no tracta d’un conflicte d’ideologies, que hi és també, sinó sobretot de la manera com la guerra afecta la gent, especialment com afecta la gent jove. Per això penso que la part bèl·lica no cal que hi sigui. Allò que em va atraure de la novel·la van ser els personatges, tan extrems i diferents l’un de l’altre.’
La part emocional de la història la sostenen quatre personatges: la carlana, protagonitzada per Núria Prim, actriu rescatada per Villaronga, que feia molts anys que no es posava davant la càmera, i que fa una interpretació esplèndida, amb un joc de mirades de gran potència, amb una contenció intensa. En segon lloc, en Lluís, protagonitzat per Marcel Borràs, el bon noi esgarriat, que fa com una mena de baix continu en el film. L’altre protagonista masculí, en Soleràs, és Oriol Pla, que sap tibar fins a l’histrionisme, segurament el personatge més atractiu de la història (juntament amb la carlana). I finalment la Trini, la càndida jove plena de convicció, d’ideals i lucidesa, encarnada per Bruna Cusí, que s’estrena en aquest film. Aquests papers principals van acompanyats d’uns secundaris de luxe. Hi ha aragonesos (o d’origen aragonès), alguns de sorprenents, com ara Fernando Esteso. Els altres: Luisa Gavasa, Terele Pávez i Juan Diego.
Els actors van parlar ahir d’Agustí Villaronga. Van dir que té un ull molt fi, que és un director molt precís, que sap què cerca, que acompanya els actors, que els dóna eines. I que és discret, entranyable, afectuós amb tot l’equip.
La productora Isona Passola i el director Agustí Villaronga ja han fet cinc films plegats. Es respecten i s’estimen. Sembla casual que nasquessin el mateix dia, del mateix mes i del mateix any, però potser hi ha alguna raó generacional que els fa treballar bé plegats. Villaronga diu meravelles de Passola: ‘Lluitadora; estima el que fa; té una mentalitat de productora petita, tot i que no ho és, per tenir cura del detall; té un gran respecte pel director tot i que el sap marcar. A mi em va rescatar d’un moment greu, perquè feia molts anys que no treballava. I anava amb el cap baix. Però la pel·lícula El mar ens va empènyer cap a una relació molt sòlida.’ I Passola, al seu torn, diu: ‘El vaig anar a buscar perquè pensava que era el bo. Va ser una intuïció. Llavors ell em va dir que estava desenganyat del cine, i jo li vaig dir: “Tira, tira!” D’aquí va néixer una amistat molt forta. Certament és el bo, pel talent que té i també perquè és molt bona persona. Jo, que ja tinc una edat, valoro molt envoltar-me de bones persones. I tenim discussions, és clar, perquè respecto el que fa, però no callo. Hi ha una gran confiança mútua.’
