Agustí Cerdà: ‘L’etapa d’autonomia al País Valencià durarà poquet’

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha fet avui el seu VII Congrés a Sagunt (Camp de Morvedre), on a banda acordar les línies de treball per als quatre anys vinents, Josep Barberà ha estat elegit nou president del partit, amb el 98% dels vots. Substitueix Agustí Cerdà, que ha estat el màxim dirigent del partit durant quinze anys, des que l’any 2000 la formació es va refundar.

En aquesta entrevista, Cerdà fa un balanç positiu de l’etapa perquè, segons que diu, ha servit per consolidar una formació independentista al País Valencià. Tot amb tot, el projecte republicà no ha aconseguit d’obtenir una representació de pes a tot el País Valencià i la seva marca ha quedat molt diluïda en coalicions liderades per uns altres partits. Cerdà fa autocrítica i reconeix que el partit ha d’abraçar el projecte ampli per la sobirania del País Valencià. Creu que en aquest sentit hi ha camí per recórrer i n’hi haurà més a mesura que més gent perdi la confiança en l’autonomia.

—Quin balanç féu de la seva presidència de quinze anys?
—Bé, doncs que amb quinze anys no ens hem guanyat el dret de decidir però ens hem guanyat el dret d’existir. Perquè tampoc era fàcil que una opció independentista concorreguera a les eleccions plantara batalla i que s’implantara als pobles i que fes una aposta clara pel País Valencià però també pel conjunt dels Països Catalans, era una cosa que havíem perdut. El dret d’existir l’havíem perdut a la batalla València i Esquerra Republicana al País Valencià (ERPV) l’ha recuperat. Això és el que hem guanyat. Una organització que és la més potent que ha tingut l’independentisme al País Valencià, la que més regidors té i que ha tingut històricament, i la que s’ha guanyat el dret, altre cop, a existir. Perdérem la batalla de València i guanyarem la pau de València. Per dir-ho d’alguna manera.

—Tot amb tot, la implantació és baixa quant a regidors als ajuntaments i en les eleccions a la Generalitat, on formàveu part de la coalició amb Acord Ciutadà, no vàreu obtenir representació.
—La implantació és baixa, però no només teníem acords amb Acord Ciutadà. Hi havia candidatures en solitari o amb Compromís, per exemple, com a Benicarló o la de Gandia. Hi havia, diguem-ne, diversitat de coalicions buscant un poquet allò d’unir el valencianisme amb les esquerres allà on era possible. Per tant, en eixa pila actuàrem i això ha donat més regidors que mai. És que són una vintena de regidors, que està molt bé. Tenim presència en molts grups parlamentaris, on malgrat que no tinguem nosaltres la representació, seguim treballant conjuntament amb ells. Són formulacions de coalicions amples però que nosaltres seguim treballant.

—I això no ha diluït la marca del partit?
—Tant com ha diluït Compromís anant amb Podem. Clar, quan fas una coalició guanyes alguna cosa i en perd alguna altra. Guanyes en presència i perds una mica d’autonomia. Quan un es recolza en un altre vol dir que l’altre ha de pactar un programa de mínims que no és el teu. I viceversa.

—No sé si feu autocrítica en algun aspecte?
—Sí, fem moltes autocrítiques. Però vaja, com que són autocrítiques les fem a casa.

—I de cara enfora no en feu cap?
—De cara en fora fem l’aposta que férem a la conferència d’Algemesí. Hem de seguir sumant en clau independentista, en clau del dret de decidir i per l’esquerra. I aquí hi hem trobat aliats i en trobarem més, segur, amb tot el que està plovent i amb tot el que esperem que esdevinga el país. I quan parle de país em referesc als Països Catalans. Jo crec que la marxa que imprimisca Catalunya tindrà unes repercussions molt fortes al País Valencià. I també situe els paràmetres d’allò que en diuen genèricament l’autogovern en unes altres coordenades que no són les que estan manejant. Ara el govern actual, el tripartit, sembla que ha descobert l’autonomia. Bé, aquesta etapa durarà poquet i per tant entrarà en una altra etapa.

—L’etapa d’autonomia durarà poquet?
—Sí, perquè no té recorregut. Està tot dat i beneït. Més enllà de la gesticulació, al final hauran d’afrontar els problemes. I els problemes segueixen estant allí. A més, si Catalunya fa un pas possible, donarà un model a seguir. Creiem que hi ha molta via per recórrer.

—Quin paper pot jugar ERPV?
—El que hem acordat, i és una de les primeres autocrítiques que ens fem, és que ERC ha de sumar-se a un projecte ampli per la sobirania del País Valencià. I per l’esquerra. I aquí trobarem molta companyia.

—Ara mateix?
—Bé, ara mateix hi ha una EUPV molt tocada. Nosaltres vàrem tenir uns mals resultats
a les últimes eleccions, però en cap cas vàrem posar en la picota l’estructura del partit, al contrari. Ells sí. I hi ha un munt de gent que està treballant amb nosaltres als municipis amb què tenim molta sintonia i col·laboració. Tota la part de Compromís tampoc està per anar-se’n amb Podem. Per tant, aquí tenim un altre ventall de col·laboració. I també hi ha la gent que es cansarà ràpid que no hi ha solucions a l’autonomia. Anirem abonant a poquet a poquet i amb més rotunditat i generositat si cal, la confluència de les forces valencianistes i d’esquerra. Aquesta és la nostra confluència.

—Josep Barberà serà el vostre substitut. Quina valoració en fas?
—Bé, Josep Barberà no era el meu candidat, per dir-ho d’alguna manera. I ara és el meu candidat. La qual cosa va dir que amb el temps que ha passat des que vaig anunciar que no em tornaria a presentar i que per tant, anaren treballant els equips de substitució, en Pep ha anat guanyant-se la confiança. La meua i la del conjunt de l’organització. I per tant, darrere no tindrà només ERPV amb tota la seua militància, sinó el conjunt de l’esquerra nacional. Per tant, crec que s’ha guanyat el respecte i la confiança.

—Per acabar, vull preguntar-li pel pacte que vàreu firmar amb Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV), un acord que ha estat molt criticat per l’origen blaver de la formació. N’esteu satisfets?
—Sí perquè fins i tot la Reial Acadèmia Valenciana de la Llengua ha entrat en les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. És a dir, accepten la unitat de la llengua. Vull dir, el blaverisme tal com l’enteníem com una posició feixista i anticatalanista ja no existeix. Fa molt de temps que accepten la unitat de la llengua i fa molt temps que la seua posició és estrictament sobiranista i valenciana. Però bé, quan em recriminen això al Principat, em pregunte quanta gent del Principat que vota a favor de la República de Catalunya està a favor dels Països Catalans. Si féssem aquest compte no sé com eixirien els números. Per tant, per què m’he de posar en contra d’alguns que diuen que són independentistes estrictament del País Valencià? Oi que no? N’hi ha alguna que només ho són del País Valencià i altres del conjunt dels països Catalans. Per tant, com que la pel·lícula amb la qual estem és que Catalunya farà la seua república i el País Valencià haurà de treballar per a fer la seua, en la construcció de la república del País Valencià caben tots aquells que estiguen per la república del País Valencià. Entre ells l’ENV i sembla que els verds. I a seguir sumant, que hi ha gent i terreny per seguir sumant.