09.07.2024 - 11:59
|
Actualització: 09.07.2024 - 12:55
El jutge Joaquín Aguirre obre una altra causa contra Carles Puigdemont. El magistrat, que investiga l’operació Vólkhov sobre la suposada trama russa en el procés d’independència, ha denegat l’amnistia als investigats, als quals atribueix els delictes de traïció, malversació i pertinença a organització criminal. A més de desobeir la llei d’amnistia, Aguirre ha enviat el cas al Tribunal Suprem espanyol perquè dos dels investigats –Puigdemont i Francesc de Dalmases– són diputats i, per tant, aforats. Ara, el Suprem haurà de decidir si els manté encausats i si en demana mesures cautelars.
A més de Puigdemont i De Dalmases, també s’investiguen Artur Mas, Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Carles Porta, Natàlia Boronat, Aleksandr Dimitrenko, Jordi Sardà, Miquel Casals i Zeus Borrell. Segons la interlocutòria, a la qual ha tingut accés VilaWeb, considera que tots han de ser jutjats al Suprem encara que no siguin aforats perquè, diu, “estan inescindiblement unides amb l’actuació presumptament punible de Puigdemont”.
Una de les novetats del nou moviment d’Aguirre és que, a més de negar l’amnistia, afegeix a la llista de delictes el d’organització criminal, que diu que va començar el 2010 amb la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat i va continuar sota la presidència de Carles Puigdemont. “Tant Artur Mas com Carles Puigdemont tenien el lideratge i el control de les accions que prenien els seus quadres directius, disposaven de la capacitat de suspendre, interrompre o modificar activitats dirigides a contactar amb actors d’influència russos, els interessos dels quals eren contraris a l’estat espanyol que representaven”, diu. Considera que Terradellas i Alay eren “instruments al servei d’una línia de treball estable” marcada per ells dos.
A parer seu, els delictes de traïció i de malversació no poden ser amnistiats i, per tant, tampoc no es pot amnistiar el d’organització criminal, perquè depèn d’aquests altres delictes.
Recentment, Aguirre va obrir una nova peça separada de la investigació judicial amb l’objectiu, segons els seus mots, de “investigar, a instància també del Parlament Europeu, totes les connexions relacionades amb el govern rus, els viatges i trobades de Puigdemont i els seus col·laboradors i les activitats fetes per ells, que haurien facilitat la infiltració de persones d’origen rus en territori espanyol amb l’objectiu d’influir en les estructures financeres i en la realització d’activitats de desinformació, desestabilització i alteració de la pau social.”
El gener passat, en plena negociació de l’amnistia, Aguirre va fer un viratge en la investigació i va obrir la porta a l’alta traïció, que en alguns casos és exclosa de la llei, concretament si hi ha hagut “una amenaça efectiva i real” i “un ús efectiu de la força contra la integritat territorial”. Unes situacions que no encaixen pas amb la causa.