Àgueda Micó: “Les relacions amb el Partit Socialista no són de confiança”

El pacte entre el POSE i el PP per a reformar un únic punt de la constitució espanyola ha funcionat de manera mil·limètrica. Tant, que la mesa del congrés espanyol va impedir que ni tan sols s’admetés a tràmit l’esmena que proposava Compromís per a reinstaurar la capacitat legislativa de les Corts Valencianes en matèria de dret civil. Era una frase que s’havia d’incloure en la disposició addicional segona. La mesa tampoc no va admetre l’esmena que volia presentar Més per Mallorca per a fer possible que Formentera dispose d’un senador propi. A tot l’estat, és l’única illa que no té un representat al senat.

Aquesta pinça entre els dos partits majoritaris espanyols ha enutjat Compromís, que demanarà empara al Tribunal Constitucional perquè veu vulnerats els drets dels diputats a exercir la seua tasca.

Pocs minuts després d’haver acabat la votació sobre la reforma constitucional, parlem amb la diputada de Compromís, Àgueda Micó, sobre les conseqüències polítiques d’aquest vet, i sobre la pèrdua de confiança amb els socis del Partit Socialista. Micó era l’encarregada de defensar aquesta esmena elaborada per Juristes Valencians i consensuada amb les entitats que hi donen suport.

—Què significa políticament la negativa del PP i del PSOE a tramitar l’esmena?
—Crec, sincerament, que el Partit Popular i el Partit Socialista s’han extralimitat en les competències que tenen com a membres de la mesa del congrés perquè no han permès que hi haja un debat que políticament no els anava bé ni als uns ni als altres. Perquè tots dos sí que van donar suport a les Corts Valencianes que es tramitara aquesta proposta de reforma constitucional. A més, també han aprovat resolucions perquè el dret civil valencià siga reconegut en la constitució. Abans de dir no a una cosa a la qual han donat suport al País Valencià, han preferit d’evitar la fotografia resultant de votar contra un tema que per a ells és delicat. És una utilització política de la mesa.

—Dimecres vàreu demanar a la mesa que reconsideràs la posició, però no ho vàreu aconseguir. En aquest cas, recorrereu al Tribunal Constitucional?
—Avui [per ahir dijous] s’ha fet una junta de portaveus i nosaltres hem tingut la possibilitat d’explicar els arguments jurídics pels quals pensem que sí que s’havien de votar aquestes esmenes, la del dret civil i la que ha presentat Més per Mallorca perquè Formentera puga tenir un senador com la resta d’illes. El fet que per segona vegada la mesa haja tornat a considerar que no havia d’admetre a tràmit les esmenes ens obri la porta de consultar al Tribunal Constitucional si aquesta decisió és legal o no, o si jurídicament això que han fet és viable o no ho és. Si s’han extralimitat en les seues competències. Tenim fonaments jurídics per a poder demanar al Tribunal Constitucional si aquesta decisió és correcta o no.

—Quina mena de recurs fareu servir?
—Hem d’estudiar la figura jurídica que utilitzarem, però entenc que un recurs d’empara s’adequa al fet que hem vist vulnerats els nostres drets com a diputats.

—Compromís, dins el grup plurinacional, sou en un govern que encapçala el PSOE. Com gestionareu aquesta negativa dels vostres socis a ni tan sols admetre a tràmit l’esmena?
—Tot allò que passa al parlament té una repercussió en les relacions de confiança. Hi ha dues qüestions, l’una és la del dret civil que acabem de passar, i l’altra és el de l’ampliació del port de València. Nosaltres, com a Compromís i el grup plurinacional, tenim una posició diferenciada respecte del PSOE. És un conflicte que sempre hem tingut amb el PSPV, que sempre ha donat a l’ampliació, i nosaltres pensem que és un greuge importantíssim per al nostre país. I, efectivament, això té molt a veure amb les relacions.

—Tindrà conseqüències?
—Compromís sempre ha tingut molt clar que volem participar de totes aquelles qüestions que siguen útils per als valencians. Les relacions no són de confiança perquè l’actitud del Partit Socialista no ho és. No és una bona actitud envers els interessos valencians que nosaltres representem. Ara bé, si la pregunta és si això comporta el trencament del suport al govern, caldrà que mirem les qüestions importants per al País Valencià, com ara les inversions territorialitzades, la reforma del sistema de finançament, la millora, en definitiva, de la situació social de la gent que viu al País Valencià. Nosaltres volem ser útils per a la classe treballadora. Siga com siga, aquesta no és una bona manera de funcionar i no facilita les relacions.

—Quan vàreu signar el pacte de legislatura, la recuperació del dret civil hi era?
—No. No hi era, però sí que hi havia el compromís que havíem adquirit col·lectivament tots els partits polítics que a les Corts Valencianes havíem aprovat la qüestió.

—Us trobeu còmodes defensant els interessos valencians a Madrid?
—És evident que en aquests moments no ens trobem còmodes, perquè ells demostren que no tenen voluntat de defensar-los. No tramitar l’esmena del dret civil i tramitar l’ampliació del port de València va totalment en contra d’allò que nosaltres pensem que són els interessos valencians. Això no facilita les coses. Ara bé, la legislatura acaba de començar i caldrà veure si aquesta actitud continua o canvia. El PSOE haurà de fer una reflexió sobre la manera com es relaciona amb els valencians.

—Compromís també farà una reflexió?
—Sí, és clar. La fem cada dia. És evident que si nosaltres fórem un partit amb cent cinquanta diputats, no seríem en aquesta situació, òbviament. Nosaltres som ben conscients de quina és la nostra situació, som ben conscients de la necessitat que els nostres vots siguen útils per a millorar la vida de la gent, i concretament dels valencians. I la reflexió la fem cada dia d’ençà que ha començat la legislatura, i ja et dic que el començament no ha estat fàcil.

—Dins Sumar, hi esteu còmodes?
—Fins ara, les relacions tant en el grup parlamentari com en l’estratègia política que desenvolupem són de total unanimitat. El moviment Sumar i la resta de partits que formen el grup plurinacional ens donen suport en totes les reivindicacions que fem. Tenim una bona relació. Les relacions en el grup parlamentari són bones, i la sintonia estratègica també ho és.

—El fet que les Corts Valencianes no puguen legislar sobre dret civil continua relegant el País Valencià a una autonomia de tercera o de quarta. Com lluitareu contra això?
—Aquesta és una qüestió molt interessant, perquè, en realitat, l’estatut d’autonomia sí que reconeix la capacitat de les Corts Valencianes de legislar en dret civil. El problema rau en el recurs d’inconstitucionalitat que va fer, primer, el Partit Socialista i que, després, va mantenir el Partit Popular. Ho dic perquè som en una situació en què l’estatut reconeix un dret com a comunitat històrica, i no el podem exercir perquè el Tribunal Constitucional diu que no està recollit en la constitució. Per a resoldre-ho necessitem una reforma de la constitució.

—A l’acte de diumenge passat, a la plaça dels Furs, per a explicar la importància d’haver votat l’esmena, amb prou feines s’hi aplegaren un centenar de persones. A què ho atribuïu?
—Potser és una altra de les reflexions que haurem de fer conjuntament, perquè si tots els ajuntaments valencians ho han votat, totes les entitats, com ara patronals, sindicats, associacions culturals, universitats, etcètera, hi donen suport, però la gent després no és conscient de la necessitat de mobilitzar-se, és que la gent no acaba d’entendre què comporta per a les seues vides l’aprovació del dret civil. Possiblement caldrà que reflexionem conjuntament i mirem com podem explicar aquesta necessitat. Caldrà que busquem mecanismes per a fer pedagogia.

—Vàreu començar la intervenció al faristol fent referència a la batalla d’Almansa. Tants anys després, no s’han superat els greuges.
—Tenim un problema greu de reconeixement per part de la resta de partits de què és ser valencià, com a subjecte polític. I és un problema greu que patim de fa molt de temps i crec que el fet que el PSPV no haja fet mai aquest paper de manera seriosa, de l’any 1982 ençà, quan Joan Lerma va deixar caure la denominació “País Valencià”, és molt simptomàtic. Necessitem construir col·lectivament una voluntat política i social valencianista perquè és una mancança que té la societat valenciana i per a això caldrà fer molta feina.

—Iniciativa, una de les potes de Compromís, viu dies convulsos, amb abandonaments i alguns pronunciaments. Com ho viviu?
—Pensem que cal una solució. No ens agrada que passen aquestes coses, perquè la vida interna dels partits s’hauria de resoldre d’una manera més amable o menys traumàtica. Però tenim una voluntat col·lectiva de resoldre-ho i ho resoldrem.

—Temeu que aquesta crisi que com més va és més visible acabe arrossegant la coalició?
—Espere que no, i treballarem perquè no siga així, però és veritat que l’element distorsionador en aquests moments ve únicament per aquella part de la coalició. Caldrà que ho solucionem ràpidament perquè no es continue parlant d’un tema que no té cap transcendència més enllà d’aquesta qüestió interna, perquè, com saps, les persones que se’n van d’Iniciativa es queden a Compromís.

—A les eleccions europees, hi anireu amb Sumar?
—És una negociació que encetarem ara. Ara obrirem eixa via.