Violència de la ultradreta: la Generalitat denuncia 328 agressions des del 2017

La Generalitat, per mitjà de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, xifra en 328 els atacs de la ultradreta des del gener del 2017 i alerta que hi ha una vintena d’organitzacions d’aquesta mena actives, principalment a Barcelona. En una compareixença de premsa, el director d’aquest organisme, que depèn del Departament de la Vice-presidència i d’Economia, Adam Majó, ha explicat que aquests grups estaven ‘molt ben organitzats’, responien ‘a la mateixa consigna’ i actuaven amb ‘formes paramilitars’.

Segons Majó, ‘busquen forçar enfrontaments i violència’, i encara que representin ‘una minoria molt petita’, aquestes organitzacions d’ultradreta ‘no deixen de ser perilloses’.

El llistat facilitat per l’Oficina esmenta, entre aquests grups: Tabarnia, GDR Cataluña, Democracia Unidad Española, Resistencia Alta Tabarnia i Legión Urbana.

L’Oficina fa servir tres barems per a etiquetar els grups d’ultradreta: d’una banda, que després d’una anàlisi s’hi trobin individus vinculats històricament a l’extrema dreta; d’una altra, que ataquin la llibertat d’expressió; i en tercer lloc, que fent-los un ‘seguiment’ de seguida apareixen missatges d’incitació a odiar el diferent.

De les 328 agressions de la ultradreta que l’Oficina de Drets Civils i Polítics diu que ha contrastat, 120 són contra la integritat física, 76 actes vandàlics contra entitats, 66 intimidacions i amenaces i 47 actes vandàlics entre particulars. Més del 80% dels casos s’han registrat a Barcelona, el 12% a Girona, el 4,5% a Tarragona i només el 2% a Lleida.

Majó ha explicat que l’Oficina de Drets Civils i Polítics havia rebut fins ara trenta peticions d’encàrrec, a les quals cal afegir les actuacions d’ofici iniciades per l’organisme.

Ha alertat que alguns partits i mitjans feien un discurs en què volien ‘vendre que hi ha un problema de convivència’ i, en canvi, d’aquesta manera no feien sinó ‘emblanquir la ultradreta i justificar-la’.

Majó ha dit que hi havia ‘vincles directes i identificables’ entre membres d’aquests grups i alguns partits polítics, encara que ha admès que eren ‘puntuals’, i ha denunciat que hi havia una ‘evident connivència ideològica’ entre aquestes organitzacions i les forces i cossos de seguretat de l’estat espanyol. Per Majó, ha quedat acreditat que l’extrema dreta ‘comença pintant i amenaçant i acaba matant’, i és per això que ha demanat de tallar-la de soca-rel.

En aquest sentit, ha explicat que havia demanat una reunió amb la subdelegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, per tractar l’auge de les agressions d’aquesta mena, entre més qüestions.

Aquest és el primer balanç d’activitat de l’Oficina de Drets Civils i Polítics presentat per Adam Majó, en funcions des del mes d’octubre.