18.07.2017 - 13:07
|
Actualització: 18.07.2017 - 21:07
El cap de setmana passat va tenir lloc un nou cas de catalanofòbia a Split (Croàcia). Martí Graells, un jove de Sabadell, va ser agredit per un noi que duia una bandera espanyola quan sortia de veure un concert del festival Ultra Music Europe perquè duia una estelada.
Segons que explica Graells, ja va ser increpat per un grup de joves amb banderes espanyoles quan el van veure entrar a l’estadi amb una estelada. Tanmateix, en cap moment va pensar que això pogués arribar a ser problemàtic. De fet, diu que, durant l’espectacle, gent d’arreu del món li va preguntar pel significat de la bandera independentista i molts van reconèixer que havien sentit parlar de Catalunya als mitjans.
Quan Graells va sortir de l’estadi amb els seus amics, a les sis del matí, un jove amb una bandera espanyola el va tornar a increpar. ‘Català de merda, presumeixes de bandera?’, li va dir, i tot seguit li va etzibar un cop de puny a la cara. Segons que explica Graells, mentre ell intentava demanar-li si l’havia pegat a causa de la bandera, el noi li va clavar un segon cop a la cara que el va fer sagnar. ‘No vaig entendre com aquell noi podia odiar un país i una bandera i actuar amb tant d’odi contra mi’, explica.
Graells havia viatjat a Croàcia per visitar una amiga. Va ser ella qui li va explicar que era habitual que els assistents al festival portessin les banderes nacionals respectives i el va animar a dur-hi la catalana.
Podeu llegir ací el relat íntegre que ha fet arribar a VilaWeb:
‘Passo uns dies a Croàcia perquè vaig venir a visitar la meva amiga Ivana. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un dels esdeveniments musicals més grans del món, l’Ultra Music Festival.
La Ivana em va explicar que, allà, tothom hi duu la bandera del seu país i em va dir que portés banderes catalanes per a mi i per a ella. Quan vam ser allà, uns quants nois catalans em van reconèixer per la bandera, es van acostar, vam compartir algunes experiències i vam parlar sobre el moment que viu Catalunya.
Dins l’estadi, anomenat Poljud, vaig veure unes quantes banderes espanyoles i uns nois em van cridar algunes paraules inadequades; però vaig pensar que no hi hauria cap problema. Molta gent d’arreu del món em va preguntar quina bandera portava. Els vaig explicar el significat de la bandera independentista i la majoria em van dir que n’havien sentit a parlar a les notícies. Quan el festival es va acabar, vam sortir de l’estadi.
Quan ja marxava amb els meus amics croats (a les sis del matí), un noi desconegut amb una bandera espanyola que l’envoltava em va dir: ‘Català de merda, presumeixes de bandera?’. De cop i volta, em va clavar un cop de puny a la cara. Vaig quedar una mica impactat perquè no m’esperava aquella reacció. Li vaig cridar: ‘M’has picat per la bandera?’ I em va clavar un altre cop de puny. Em sagnava la cara i els meus amics em van aturar perquè estava a punt d’anar-hi per intentar entendre-ho. El noi i altres espanyols van marxar ràpidament. Va passar tan de pressa que no vaig saber ni com actuar, no em vaig adonar del que m’havia fet. La Ivana i els seus amics em van ajudar a curar-me les ferides i a calmar-me.
L’Ultra és un festival per a conèixer gent d’arreu del món i compartir l’amor amb ells. No vaig entendre com aquell noi podia odiar un país i una bandera i actuar amb tant d’odi contra mi. Així doncs, escric aquest missatge per donar a conèixer en quin punt es troba el meu país. Encara hem de lluitar pels nostres drets perquè això no pot passar mai més enlloc del món. Vivim en un segle en què hauríem de tractar tothom de manera igual. Cadascú és lliure de tenir ideals diferents dels dels altres. Hem d’anar com a persones lliures per aquest món.’