Un agost molt preocupant a la zona euro

L’euro continua molt feble. Avui ha tornat a cotitzar per sota del dòlar (0,9976). Ahir explicàvem que l’euríbor, l’índex de referència de la major part de les hipoteques a tipus variable a l’estat espanyol, s’havia disparat fins a l’1,344%, fet que representa el nivell diari més alt d’ençà de l’abril del 2012 i anticipa la pròxima pujada de tipus d’interès que el Banc Central Europeu (BCE) podria aplicar a la reunió del setembre. Amb aquesta pujada diària, l’índex registra una mitjana mensual provisional de l’1,125%, quan manquen poques sessions per a tancar l’agost. Si s’acabés així, seria el nivell més alt d’ençà del juny del 2012, quan es va situar en l’1,219%. La banca va més de pressa que no pas el BCE. Els analistes ara descompten una nova pujada de tipus de 50 punts bàsics per part del BCE al setembre, arran de la persistència de la inflació elevada, que al juliol va assolir un altre màxim històric, del 8,9%, per al conjunt de la zona euro.

Aquesta enfilada del preu dels diners que es presten els bancs entre si té un doble vessant. Per una banda, tindrà una afectació directa als que tenen hipoteques a tipus variable quan hagin de fer la revisió i, per una altra, és un avís per a navegants que el panorama econòmic s’enfosqueix de cara al tercer trimestre, sobretot en els dos pesos pesants de la zona euro: Alemanya i França. Pensem que entre tots dos tenen gairebé la meitat (47%) del PIB de tota la zona.

No és casual que l’euríbor rebotés més fort just el mateix dia que el Bundesbank publicava un informe que deia, sobre la recessió a Alemanya: “És com més va més probable i la inflació continuarà accelerant-se i podria arribar a un màxim de més del 10% aquesta tardor.”

Amb una indústria sobredimensionada i molt exposada al gas rus, Alemanya és un dels països més vulnerables a qualsevol tall en el subministrament d’energia, i l’augment dels costs ja afecta la producció. “El descens de la producció econòmica els mesos d’hivern és molt més probable”, deia el banc central. “El grau d’incertesa alt sobre el subministrament de gas aquest hivern i les pujades fortes de preus, probablement pesen sobre les cases i les empreses.”

Ahir també ens vam assabentar que les exportacions alemanyes fora de la Unió Europea van baixar d’un 7,6% al juliol, segons que va informar l’Oficina Federal d’Estatística, cosa que va marcar un començament feble del segon semestre en el motor de l’economia europea. Plou sobre mullat, perquè divendres vam saber que els preus de producció alemanys del juliol havien pujat del 37,2% anual, l’alça més gran d’ençà que hi ha registres –el 1949. Val a dir que els preus de producció, considerats un indicador avançat de la inflació, van ser impulsats principalment pels preus alts de l’energia, que, en conjunt, van créixer d’un 105% respecte del mateix mes de l’any passat.

Enmig d’aquest panorama preocupant, avui hem sabut l’opinió dels directors de compres (PMI) en un avanç sobre l’activitat d’aquest mes. El comentari que en fa el director de l’estudi obvia consideracions addicionals. “Les dades del PMI dibuixen un panorama aclaparador de l’economia alemanya a mitjan tercer trimestre, i mostren una caiguda de l’activitat empresarial del sector privat. La debilitat continuada en la fabricació manufacturera és agreujada per una desacceleració del sector serveis, en què les empreses enquestades informen d’una tensió creixent en la demanda, a causa de la inflació alta i l’augment dels tipus d’interès.”

El comentari que dedica al segon país europeu, i primer client nostre, l’estat francès, tampoc no és afalagador. L’estimació avançada de les dades del PMI d’agost indica que l’economia francesa, per primera vegada en un any i mig, ha entrat en una zona de contracció. Els motius són la forta davallada de la producció en el sector manufacturer, compensada tan sols marginalment per un augment de l’activitat en els serveis. El creixement fort de la inflació, combinat amb el repunt vacil·lant de la demanda després de la pandèmia, ha portat les empreses i els consumidors a reduir les despeses no essencials, cosa que ha portat al primer descens mensual en la sol·licitud de serveis d’ençà del març del 2021.

Amb aquestes impressions sobre Alemanya i França, és lògic de deduir que la situació de la zona euro (l’avanç no es publica per cap més país per separat) presenta una atmosfera més que preocupant. Vet ací que les darreres dades de l’índex PMI per a la zona euro de l’agost suggereixen que l’economia es contrau al tercer trimestre de l’any. Les pressions del cost de la vida han enviat en orris el repunt econòmic en el sector serveis de després de l’aixecament de les restriccions per la pandèmia, mentre el sector manufacturer ha continuat sumit en una contracció. A més, ha registrat una acumulació rècord d’existències de productes acabats, atès que les firmes han venut menys per la caiguda de la demanda. Aquest excés d’estocs fa pensar que hi ha poques probabilitats de millora per a la producció manufacturera a curt termini.

Fora dels dos països principals, l’activitat total a la resta d’estats de la zona euro durant l’agost ha continuat augmentant, tot i que molt lleugerament. S’han vist baixades en la producció, especialment intenses en els materials bàsics i en el sector automobilístic, si bé també es registren reduccions en alguns segments del sector serveis, com ara el turisme, lleure i activitats immobiliàries. En realitat, l’activitat empresarial és afectada per una demanda decreixent, atès que el volum de comandes noves s’ha reduït força, per segon mes consecutiu.

Les dades que aporta l’informe sobre l’agost són aclaparadores i apunten una tardor més que preocupant. En aquest avanç del PMI, no es fa referència explícita a l’estat espanyol, que fins ara i vist de dins sembla funcionar prou bé en el sector que ara toca, el turisme. Almenys així es dedueix de les entrevistes dels mitjans de comunicació als hotelers i de la sensació de moviment que es veu pels carrers. Per això pot sorprendre allò que apunten els PMI. Demà sortirem de dubtes (en part) perquè tindrem les dades hoteleres del juliol.

De totes maneres, a l’estat espanyol ningú del poder no piula gaire sobre el futur immediat. Això si, ahir podíem llegir com la subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, en una entrevista a la revista Telva, descartava la possibilitat que hi hagi una recessió a l’estat espanyol a l’horitzó immediat, si bé reconeixia que algun trimestre podria no ser del tot positiu per a l’economia. Unes paraules poc oportunes –vés a saber quan li van fer l’entrevista–, perquè el model econòmic elaborat per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) avançava un descens del PIB espanyol del 0,2% el tercer trimestre del 2022, en la seva darrera estimació, de dijous passat. És el primer descens en un tercer trimestre d’ençà de l’any 2013.

Si finalment es compleix aquesta previsió, el decreixement arribaria després de la pujada interanual del PIB registrada el segon trimestre, de l’1,1%, i seria la primera davallada d’ençà del primer trimestre del 2021, quan l’economia espanyola va baixar d’un 0,5% enmig d’un context de pandèmia i restriccions per a controlar-la.

És veritat que l’estimació negativa de l’AIReF de dijous pot canviar quan s’hi afegeixin dades noves, però, de moment, apunta cap avall i no és pas un bon símptoma. L’horitzó, malgrat el silenci oficial a l’estat espanyol, es va complicant.