08.08.2022 - 10:46
|
Actualització: 08.08.2022 - 11:51
La nova llei espanyola de secrets d’estat ha causat malestar dins el CNI i ha obert una guerra al consell de ministres entre Margarita Robles i Félix Bolaños, segons que informa El País. La normativa preveu la creació de l’Autoritat per a la Informació Classificada, de manera que el centenar d’agents del CNI que ja desenvolupen aquesta funció hauran de traslladar-se al recinte de la Moncloa perquè passaran a dependre del Ministeri de la Presidència espanyol.
El canvi de regulació farà que una part del CNI es desvinculi dels serveis secrets, concretament l’anomenada Oficina de Seguretat (ONS), el departament que dóna suport a l’Autoritat per a la Protecció de la Informació Classificada. Sota el govern de Mariano Rajoy, el conjunt del CNI va canviar de mans, va passar del Ministeri de Defensa al de la Presidència —un canvi que va revertir Pedro Sánchez—, però ara és la primera volta que se’n separa una part.
Públicament, la ministra Robles no s’ha queixat dels canvis dins els serveis secrets, i ha apuntat que les modificacions es farien d’acord amb una nova figura que no preveia la llei franquista del 1968. Ara, la llei reguladora del CNI del 2002 sí que diu que ha de vetllar pel compliment de la normativa relativa a la protecció de la informació classificada.
L’Autoritat de Seguretat de la Informació Classificada es va crear l’estiu del 1982 arran de l’entrada de l’estat espanyol a l’OTAN. D’aleshores ençà, aquesta competència ha estat exercida, per delegació dels ministres de Defensa i d’Afers Estrangers, pel director del CNI.
Entre les competències de la nova Autoritat per a la Protecció de la Informació Classificada, a banda de garantir el compliment de la normativa espanyola i internacional sobre protecció d’aquesta informació, hi ha dos aspectes fonamentals: el registre dels documents i els afers classificats i concedir les habilitacions de seguretat, és a dir, l’accés de persones i empreses al material de les categories d’alt secret, secret i confidencial.
Per a fer això, són bàsics l’ONS i el centenar d’agents que hi treballen. Segons la nova llei, s’hauran de traslladar a la Moncloa, però fonts del Ministeri de Defensa espanyol adverteixen que la gran majoria de la plantilla és personal de caràcter permanent del CNI i no poden ser obligats a canviar de lloc de feina. En aquest sentit, les mateixes fonts assenyalen que la Presidència haurà de fer una oferta de places perquè s’hi adhereixin voluntàriament.
“El 98% dels integrants de l’ONS no estan disposats a renunciar a la seva condició de membres del CNI per anar a un altre ministeri. […] Senten els colors. Si hom ingressa al servei secret és perquè vol ser un agent d’intel·ligència, no un funcionari del Ministeri de la Presidència, amb tots els respectes”, afegeixen fonts de Defensa.
D’una altra banda, l’alternativa de crear de zero l’aparell administratiu que envolta l’Autoritat de Protecció de la Informació Classificada, sense que Presidència absorbeixi l’ONS, ara mateix no és sobre la taula perquè és un procés que pot endarrerir uns quants anys l’engegada de l’organisme.
