28.05.2022 - 21:50
|
Actualització: 28.05.2022 - 22:36
Aquesta setmana, el govern de la Generalitat ha aprovat l’Agenda Rural de Catalunya, un full de ruta que ha de marcar les polítiques públiques de les dècades vinents. Una eina inspirada i en consonància amb les resolucions europees sobre desenvolupament del món rural aprovades fa poc al Parlament Europeu; una eina que ha estat participativa i elaborada al món rural i que s’entén en tots els àmbits, per això parteix de l’encàrrec fet per la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural.
La presentació de l’Agenda Rural ha anat a càrrec del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. Segons Aragonès, “l’Agenda Rural és una eina imprescindible per a transformar Catalunya”.
De fet, les propostes de l’Agenda Rural contenen moltes reivindicacions que fa anys que reclama el món rural, com ara polítiques per a evitar el despoblament –per exemple, que arribi internet a tot el territori–, i també conté accions contra l’emergència climàtica, com ara la gestió dels boscs i les energies renovables. Qüestions com ara el model d’implantació de les energies renovables són en disputa. En aquest sentit, l’Agenda Rural és una declaració d’intencions i serà en la definició de polítiques concretes per a l’aplicació de les accions definides on es veurà el model. També en quines accions es prioritzen i quines altres es van arraconant.
En sentit general, l’Agenda Rural té el repte d’equilibrar i cohesionar el país. Perquè les dades són significatives: a Catalunya, hi ha 336 municipis de menys de 500 habitants que ocupen una superfície del 35% del territori, però que en representen l’1% de la població. En canvi, en l’entorn metropolità, hi ha el 12% dels municipis del país que ocupen el 7% de la superfície i representen el 64% de la població. Així mateix, hi ha zones de muntanya amb una densitat de població de 5 habitats/km2 i unes altres zones situades a la costa en què la densitat s’eleva als 1.000 habitants/km2. D’una altra banda, en tres quarts de la superfície total del territori català hi viu tan sols el 9% de la població (municipis de menys de 5.000 habitants). Són dades de l’Atles del món rural 2022, que també s’acaba de presentar i que aporta indicadors valuosos de cara a ajudar a desenvolupar les polítiques i actuacions de l’Agenda Rural.
Origen de l’Agenda Rural
De fet, l’Agenda Rural té l’origen el 2017, quan es va crear la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural amb la finalitat d’analitzar, assessorar, elaborar informes i proposar mesures al govern per a aturar la despoblació i impulsar el desenvolupament rural i la cohesió territorial del país. I va prendre més força amb les resolucions del Parlament Europeu en aquesta direcció. L’any 2020, la Comissió Europea va engegar la iniciativa “Desenvolupament rural: una visió a llarg termini”, que sorgeix amb l’objectiu de recollir observacions ciutadanes i desenvolupar una estratègia europea comuna. D’aquest procés participatiu, la Comissió en va crear un full de ruta que establia que les zones rurals d’Europa havien d’aconseguir ser més fortes, resilients, connectades i pròsperes amb vista a l’any 2040.
En aquest context, el 2020 la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural va encarregar la redacció de l’Agenda Rural a l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS), amb l’objectiu de coordinar un procés participatiu ampli per elaborar una proposta d’Agenda Rural de Catalunya.
Dels tallers participatius que es van fer en diferents territoris i de les diverses comissions amb representants d’agents socials i econòmics del món rural, en va sortir un document que recull 892 actuacions (277 de prioritàries i 59 d’estratègiques) considerades importants per a l’assoliment d’un desenvolupament territorial sostenible, fort i interconnectat.
Aquestes actuacions s’agrupen en set eixos temàtics:
1) Persones, benestar i repte demogràfic, per a promoure la cohesió social, la millora dels serveis i la igualtat d’oportunitats, fer front a l’envelliment de la població rural, crear oportunitats per als joves i revertir la pèrdua de població.
2) Transició ecològica, per a accelerar la transició energètica, la gestió eficient dels recursos naturals i l’adopció de mesures de mitigació del canvi climàtic.
3) Territori connectat, per a assegurar la mobilitat sostenible i promoure la digitalització arreu del territori.
4) Sistema agroalimentari, per a fomentar les cadenes de valor justes i la sobirania alimentària.
5) Gestió forestal, per a actuar sobre la prevenció d’incendis forestals i promoure la silvicultura (gestió de les masses forestals) i les oportunitats en els aprofitaments no fusters.
6) Innovació, dinamització social i econòmica, per a impulsar la innovació rural, el patrimoni cultural i natural i el relleu generacional mitjançant la dinamització econòmica.
7) Governança, per a construir un marc d’actuació sòlid, pròxim i eficient que connecti les necessitats rurals dins un marc de participació ciutadana.
Valoració de les grans associacions d’àmbit rural
L’Agenda Rural, com a declaració d’intencions i plasmació d’uns valors, ha estat ben rebuda per les grans associacions d’àmbit rural i agrari, tot i que són conscients que tan sols és el punt de partida. Hem parlat amb representants d’Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries (FCAC) i PIMEC Rural.
Xavier Pié, vice-president de la Federació de Cooperatives Agràries (FCAC), destaca de l’Agenda Rural la mirada general i transversal: “D’entrada, volem destacar que és un element positiu que el govern hagi proposat una Agenda Rural, que afronti tots els reptes des d’una unitat d’acció. Abans, cada departament anava fent el que podia sense mirar què feien els altres. Que hi hagi aquesta mirada general a totes les problemàtiques ha permès de fer un bon diagnòstic i aportar moltes mesures, algunes de molt ambicioses. Amb algunes hi estem d’acord, amb unes altres no, com a federació de cooperatives, però entenem que formen part d’afrontar el problema. Perquè el món rural necessita que li reconeguin el valor que té i donar-li les mateixes oportunitats que a la resta del territori.”
Pié també destaca la participació i pluralitat del procés d’elaboració de l’Agenda Rural: “Nosaltres hem participat activament en els diferents grups de treball i constatem que hi ha visions diferents, a vegades contraposades, però entenem que aquesta pluralitat de visions hi és i que es necessita. Ara, hi ha un seguit d’aspectes amb els quals tots hi estem d’acord. I ser capaços de generar consensos de manera articulada és el primer pas per a qualsevol manera de fer.”
Continua: “Hi posem els fonaments. I a partir d’aquí cal anar endavant i amb ambició. I l’ambició es demostra fent apostes valentes per part del govern i també, i ho vull remarcar, per part dels actors d’aquesta ruralitat. Nosaltres mateixos hem de reivindicar el nostre paper i tenir ben clar que representem una part majoritària de Catalunya.”
El sindicat Unió de Pagesos expressa més reserves respecte de l’Agenda Rural. Ho explica Carlos Vicente, secretari d’organització: “La proposta del govern que es faci una Agenda Rural, participativa, ens sembla bé. Tot i que també he de dir que en pocs anys hem vist el llibre blanc, hem vist l’Agenda 2000, hem vist el debat del món rural i ara veiem l’Agenda Rural. És bo que es parli del món rural i en format d’agenda de seguiment.”
“Hi hem participat en alguns àmbits, tot i que el fet que ens coincidís amb les eleccions agràries ens ha restat temps. Durant el procés d’elaboració de l’Agenda Rural vam manifestar que hi havia algunes coses que no vèiem prou recollides. Però el procés ha anat avançant. Ara esperem poder debatre i treballar els diferents aspectes de l’Agenda Rural en la Taula Agrària, tal com dicta la llei d’orientació agrària.”
David Coll, representant de PIMEC agroalimentari, d’entrada valora positivament l’Agenda Rural i entra més al detall de les problemàtiques de la petita i mitjana empresa en el món rural. Explica a VilaWeb: “Vam participar en unes quantes sessions i d’entrada la valorem positivament. El fet que hi hagi debat sobre el món rural, que es posi sobre la taula dels polítics, per algú com jo que ve de poble i creu en el món rural i en la indústria agroalimentària, que creu en el territori perquè és on es mantenen les arrels i la identitat de país, ja em sembla positiu. Per desgràcia, massa vegades ningú no fa cas del món rural si no és que hi ha problemes grossos. Necessitem que ens tinguin en compte, perquè tenim molt a aportar.”
“Cal tenir clar que el món rural ha d’estar poblat, ha de generar riquesa. I això es fa potenciant que hi hagi petita indústria, que els pobles petits tinguin cobertura sanitària, que la gent se senti atesa, que tinguin un bon nivell de serveis, que les escoles funcionin, que el km0 realment sigui factible… I en l’Agenda Rural, haver parlat amb gent del món de la cultura, de la sanitat, de la dependència, de la indústria, de l’agricultura, de la ramaderia, del medi… és molt positiu.”
David Coll explica que l’entitat ha creat PIMEC Rural, una comissió de treball per a poder explicar i mostrar la seva posició respecte del desenvolupament de l’Agenda Rural i influir-hi. En aquest sentit, comenta: “A PIMEC demanem que, a la gent que té inquietuds i vol posar una petita indústria (una formatgeria, un celler, una planta de melmelades…), l’administració no els posi bastons a les rodes, que els faciliti la implantació d’aquest negoci, de manera ordenada, és clar, no volem pas un poble desmuntat i volem que s’acompleixin les garanties de seguretat. Alhora, perquè hi hagi emprenedors, necessitem es mantinguin les carreteres i els camins en els municipis petits, per a la gent que hi viu i també perquè cal una gestió dels boscs. Hi ha accions que han de ser prioritàries per a frenar el despoblament i perquè la gent que viu al món rural i la que vulgui anar-hi a viure puguin tenir el mateix nivell de vida (en l’àmbit de salut, educació, serveis) que algú que visqui a Barcelona.”
El seguiment
Per desplegar l’Agenda Rural de Catalunya, el govern parla de crear d’un pla d’acció, que ha de definir les accions a dur a terme pels diferents departaments de la Generalitat per assolir els reptes identificats. Una comissió interdepartamental vetllarà pel seguiment i compliment dels objectius marcats en el pla. És en el què s’acabarà aplicant i en el com s’aplicarà que quedarà connotada l’Agenda Rural.
