19.03.2018 - 10:29
|
Actualització: 19.03.2018 - 13:29
Afrin va caure ahir en mans de Turquia i les seves milícies afins. Culminant, així, la incursió militar que havia començat el 20 de gener. La retirada de les unitats de protecció popular (YPG), per evitar la destrucció total del centre urbà tal com va passar fa dos anys en el setge de Sur (centre històric d’Amed, capital del Kurdistan Septentrional), ha fet que els milicians s’hagin convertit en la personificació de l’ordre i la llei.
Ahir ja es van veure els primers excessos per part dels homes armats, que es passejaven per Afrin amb una actitud amenaçador. Es va cremar simbologia pròpia de Rojava, però també de la tradició kurda en general. Un grup de milicians va vandalitzar una estàtua de Kawa, un guerrer llegendari que representa la llibertat del poble kurd, abans de tirar-la a terra i fer-la miques.
Tanmateix, això no ha estat el més greu. Els milicians han aprofitat el buit de poder per a saquejar comerços i cases abandonades pels civils que han fugit de la ciutat. A la xarxa es poden veure imatges d’homes armats carregant el material robat en tractors: menjar, equipament electrònic, motocicletes… tot el que troben.
Another #Khurmatu in #Afrin !#Turkish-backed #FSA fighters looting shops & houses after occupying the city.@hrw @FedericaMog @antonioguterres @UN @statedeptspox #TwitterKurds #Kurdistan #Rojhelat pic.twitter.com/mZjRyKAsgD
— Truske Sadeghi (@truskesadeghi) March 19, 2018
200.000 desplaçats desprotegits
El govern turc assegura que l’operació Branc d’Olivera s’ha fet amb la ‘màxima cura’ pels civils, però les autoritats kurdes denuncien que hi ha 200.000 desplaçats sense cap mena de refugi ni accés a aigua i menjar. ‘La gent que té cotxe hi dorm a dins. La gent que no en té dorm sota els arbres amb els fills’, afirma Hevi Mustafa, dirigent del Partit de la Unió Democràtica, a Reuters.
Segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans, l’ofensiva sobre Afrin ha matat gairebé 300 civils i 1.500 milicians kurds. El mateix organisme assegura que les milícies afins a Turquia han perdut uns 400 homes. Turquia va reconèixer ahir que fins ara han mort quaranta-sis soldats. Centenars de milers de persones han fugit d’Afrin.
Les xifres, però, poden créixer en qualsevol moment. Les YPG, en una conferència de premsa, van fer una crida a la resistència i a fer servir tàctiques de guerrilla contra les forces invasores. ‘Les nostres milícies seran un malson per a tots els ocupants d’Afrin‘, van assegurar. A més, van denunciar l’abandonament que han patit per part de la comunitat internacional i van fer una crida a l’ONU perquè es posicioni i aturi el ‘genocidi’ que vol cometre Turquia.
Turquia mira ara cap a l’est
Aquesta nit, el portaveu del govern turc Bekir Bozdag ha assegurat que ‘la nostra feina encara no s’ha acabat, però el terrorisme s’ha acabat a Afrin‘. El polític no ha donat més detalls, però podria ser una referència a Manbij, una ciutat situada a l’oest del riu Eufrates i que Turquia fa anys que vol controlar.
Manbij va ser alliberada de l’autodenominat Estat Islàmic per part de les Forces Democràtiques de Síria (encapçalades per les YPG) el 2016. Però davant del temor que les milícies kurdes aconseguissin unificar el cantó d’Afrin amb els de Kobani i Jazira, expandint així els límits de Rojava, l’exèrcit turc va decidir posar en marxa l’operació Escut de l’Eufrates.
Dos anys després, Manbij continua sota control kurd i amb la tutela dels EUA, però Erdogan pressiona Washington perquè es retiri. A principis de març, va declarar: ‘Ara som a Afrin, però demà a Manbij. I l’endemà creuarem l’Eufrates cap a l’est fins a la frontera amb Irac. No pararem fins que ho netegem tot de grups terroristes.’
Més informació:
—Turquia assalta la ciutat kurda d’Afrin davant la passivitat de la comunitat internacional
