Àfrica viva

  • «En sabem massa, ara, del que hi hem fet a l’Àfrica tots plegats (enguany, quaranta anys també de la sort que corre el Sàhara, per cert)»

Mercè Ibarz
08.04.2016 - 22:00
Actualització: 09.04.2016 - 09:03
VilaWeb

Mentre les notícies, allò que entenem per actualitat, que ens arriben de l’Àfrica continuen sent, dia rere dia, esgarrifadores, l’exposició ‘Making Africa’ presenta tota una de les tantes cares africanes amagades, la de la seva creació en el terreny del disseny, que és com dir l’art africà per antonomàsia des que allí hi va néixer la humanitat. Més que museus i galeries, que n’hi ha ben pocs i des de fa quatre dies, s’hi ha fet de sempre artesania, obres per a acompanyar la vida: festes i rituals de tota mena i el que calgui per comunicar-se, en aquest món i en els altres, que la història, no sempre supersticiosa, diu que potser sí que hi són.

No sé com traduir ‘smartzeez’, títol de la sèrie que encapçala aquestes ratlles, del fotògraf i cineasta sud-africà Chris Saunders, reconegut en el camp de la moda, la publicitat i la foto documental. ‘Smart’ vol dir intel·ligent, llest, sensible. Tot això és en bona mesura força aplicable a l’exposició, que us recomano del tot. S’estarà al CCCB barceloní fins el 28 d’agost.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Studio Riot, »My Africa Is«, 2012, Poster. © R!OT, Johannesburg
Cyrus Kabiru, ‘Sol caribeny’, de la sèrie ‘Ulleres meravelloses’ © Carl de Souza
©Victor Omar Diop, 2014. 'Aminata' de la sèrie 'TheSstudio of Vanities
©Malick Sidibe 'Nit de Nadal'. 1963

Mig segle separa les fotos més amunt, els cinquanta anys que recorre el fil conductor de l’exposició. Altres mostres col·lectives, aplegant tot el continent, s’han fet aquests últims anys. Aquesta d’ara és produïda pel Vitra Design Museum alemany i pel Guggenheim Bilbao (dos centres que comparteixen la firma de la seu, les dues de Frank Gehry, notable pels seus dissenys arquitectònics, només comparables al de l’arquitecta d’origen iraquià Zaha Hadid, recentment desapareguda). N’és la curadora principal Amelie Klein, del Vitra. Se centra en la segona generació de la cultura contemporània africana, que, al seu torn, està centrada més en el disseny que no pas a intentar ser occidental a través de la pintura, l’escultura i fins el videoart.

Art i vida, en suma. Que no deixa de ser la relació que l’art modern occidental va entomar pel seu compte, fora dels museus i de les acadèmies que constrenyen.

En el rerefons, hi ha aquí una defensa un punt sardònica del que la cultura europea, i no diguem la nord-americana, no sabem (no volem saber) que són alguns dels nostres deutes essencials. Per contra, coneixem massa, ara, el que hi hem fet a l’Àfrica tots plegats (enguany, quaranta anys també de la sort que corre el Sàhara, per cert). Massa perquè els artistes occidentals gosin avui apropiar-se de les màscares africanes i més, com feien els moderns de fa un segle, Picasso entre els primers,  amb ‘Les senyoretes del carrer d’Avinyó’.

Sense oblidar les paraules de  Frantz Fanon, psiquiatre i revolucionari d’origen martiniquès, quan a ‘Pell negra, màscares blanques’, del 1952, va escriure: ‘En el món pel qual viatjo, em construeixo constantment.’

A l’escultura, per exemple, els artistes africans li fan fer la volta, capgirant-la. La imatge de l’exposició és del kenyà Cyrus Kabiru, que ha fet una sèrie, diguem-ne que d’ulleres, a partir de materials reciclats. Una metàfora del canvi de perspectiva que avui dia cal adoptar urgentment en relació amb l’Àfrica. El veterà curador d’exposicions sobre el continent Okwui Enwezor, aquí consultor de referència, ho diu i ho remarca així, no pas sense sarcasme: ‘Pensar en el futur és pensar en les nostres possibilitats al món. El futur li pertoca a l’Àfrica, perquè sembla que la resta del planeta ja hi ha arribat.’

Fet i fet, el títol de l’exposició és ‘Making Africa. Un continent de disseny contemporani’, que també fa referència a les obres exposades en tant que lectura històrica, cultural i antropològica del present africà des de la colonització i sobretot des de la descolonització. S’hi presenten més de 120 artistes i té l’objectiu de mirar d’il·lustrar per als nostres ulls de quines maneres el disseny acompanya i impulsa a l’Àfrica els canvis econòmics, socials, culturals i tecnològics. La revolució digital hi ha estat i hi és un fet sense embuts, allà, on falten encara tantes infrastructures que internet ha modificat d’arrel en el camp de la creació i la difusió de les obres, en la creació de comunitat artística i professional, sobretot urbana.

S’hi mostren obres d’àmbits diversos: disseny d’objectes i mobles, la il·lustració, la moda, l’arquitectura, l’urbanisme, l’art, l’artesania, el cinema, la fotografia, els llocs webs, les xarxes socials i les publicacions. Una expo a veure i a reveure.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor