10.05.2017 - 12:25
BRUSSEL·LES, 10 (EUROPA PRESS)
Els països de l’OTAN decidiran “d’aquí a unes setmanes” sobre la possibilitat d’enviar diversos milers de militars més a l’Afganistan encara que es descarta que l’Aliança Atlàntica torni a assumir un paper de combat contra els talibans i més grups terroristes com Estat Islàmic al país centreasiàtic.
“Hem rebut una petició de les nostres autoritats militars per augmentar la nostra presència militar a l’Afganistan amb diversos milers de soldats. Estem avaluant ara aquesta petició. Prendrem decisions sobre la grandària i abast de la missió d’aquí a unes setmanes”, ha explicat el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, en declaracions a la premsa des de Londres després de reunir-se amb la primera ministra britànica, Theresa May.
Stoltenberg ha deixat clar que no tornarà a ser “una operació de combat a l’Afganistan”, i ha recordat que aquesta ja va finalitzar el 2014, i que la missió de l’OTAN, que actualment compta amb uns 13.000 efectius, “seguirà sent una operació per entrenar, assistir i assessorar” les forces afganeses.
“Estem demanant a tots els aliats i molts socis que contribueixin amb la seva quota a això”, ha dit Stoltenberg, que ha rebutjat entrar en números específics sobre les contribucions sol·licitades a cada país, en ser preguntat per quants soldats addicionals s’ha demanat enviar al Regne Unit, un dels principals contribuents a l’operació.
Stoltenberg ha precisat que els aliats estan en procés de generar les forces necessàries per a les diferents operacions de l’OTAN i prendran decisions sobre “el nombre total de soldats i la composició de la força” a l’Afganistan d’aquí a “diverses setmanes”.
“Crec fermament que la millor resposta que tenim contra el terrorisme és entrenar les forces locals per combatre’l, per estabilitzar el seu propi país”, ha defensat.
S’espera que els caps d’Estat i de Govern de l’OTAN es comprometin durant la cimera del maig a mantenir l’operació d’entrenament a l’Afganistan el 2018 i “més enllà” si hi ha consens per a això, encara que els detalls sobre el nombre de forces i la composició es deixaran per al juny, segons diverses fonts aliades.
Stoltenberg ha defensat el “paper clau” que ha exercit l’OTAN per combatre el terrorisme a l’Afganistan, on va desplegar la seva “operació militar” més important fins avui per “combatre el terrorisme” i “impedir que l’Afganistan torni a convertir-se un santuari per a terroristes internacionals”.
En ser preguntat si el desplegament addicional d’efectius internacionals posa en dubte la capacitat de les pròpies forces afganeses, Stoltenberg ha defensat que són forces “molt capaces, molt professionals” que han assumit la seguretat del seu país “ajudats per l’OTAN però es troben en primera línia”. “Això és un gran assoliment”, ha assegurat, si bé ha admès la necessitat d'”ajustar” la presència aliada per centrar-la en l'”entrenament de forces especials i les forces aèries” afganeses.
La lluita contra el terrorisme i el repartiment de la càrrega entre aliats i la despesa en defensa seran els dos assumptes clau en l’agenda de la cimera de l’OTAN al maig.
Stoltenberg ha recordat que l’OTAN ja està entrenant les forces iraquianes i dona suport a la coalició contra Estat Islàmic que encapçala els Estats Units amb patrulles de vigilància aèria però els aliats discutiran “més oportunitats i possibilitats” per fer-ho.
“En la reunió de maig discutirem com l’OTAN pot contribuir a augmentar les seves inversions en la nostra defensa col·lectiva”, ha precisat, i ha recordat que el Regne Unit és un dels països que ja compleix la fita per destinar el 2% del Producte Interior Brut a defensa.
Stoltenberg ha deixat clar que l’Aliança mesura la despesa en defensa de la mateixa manera a tots els països i ha rebutjat pronunciar-se sobre les declaracions de militars britànics que atribueixen el compliment de la fita a enginyeries comptables, alhora que ha subratllat la importància de les seves contribucions a les operacions de l’OTAN.
Els Estats Units estan pressionant els aliats perquè comptin amb plans nacionals per a finals d’any i ha detallat com compliran l’objectiu de destinar el 2% del PIB a defensa.