Afers de futbol

Quan llegeixin aquestes línies, els nostres lectors seran a punt de saber quin equip guanyarà la Copa d’Espanya de futbol masculí. L’Osasuna i el Reial Madrid s’enfronten en el partit d’avui, en un camp de futbol de Sevilla que ompliran a parts iguals els seguidors de tots dos equips.

Per als qui no segueixen gaire de prop el futbol, o per als qui se’l miren amb indiferència total, és increïble la quantitat de diners que mou. Se’n fan creus, i no és per a menys, tenint en compte els milions que mou i les quantitats que es gasten tant els equips com tot allò que envolta el futbol.

Són els sous dels jugadors els que encenen l’alarma respecte d’aquest moviment de diners. Els sous de qui juga a primera divisió, evidentment, no pas el dels jugadors de divisions inferiors. Gairebé tots els jugadors de primera divisió guanyen bastant més diners que no pas el president del govern del seu país.

Els drets televisius tenen un pes com més va més gran en els pressuposts dels equips, especialment en aquells que no tenen una gran quantitat de socis. Aquestes xifres han crescut molt d’ençà que els partits s’emeten en televisions de tot el món, atès que els equips que tenen els drets d’emissió i les institucions que els reben han pogut accedir al mercat internacional.

Aquests darrers anys, uns quants equips que pertanyien als socis han perdut el caràcter romàntic i han esdevingut propietat del seu amo. La propietat pot ser de dues menes: per una banda, hi ha els individus rics, i, per una altra, encara pitjor, els estats. L’equip francès PSG pertany a l’emir de Catar, i els Emirats Àrabs Units són amos de l’equip anglès Manchester City. Aquest estat té equips de deu països.

Malgrat tot, cal reconèixer que molta gent que no és afeccionada al futbol també celebra les victòries dels equips de la seva terra.

Un darrer apunt per acabar. Entre els equips masculins del País Basc que juguen a la primera divisió, l’Osasuna és l’únic que té el nom en èuscar. Els fundadors tenien molt clar on eren quan el van crear.