Els afectats per les infiltracions policíaques s’agrupen en un col·lectiu

Activistes socials que van compartir militància i relacions personals amb agents de la policia espanyola infiltrats en moviments socials a Barcelona, València, Girona i Madrid s’han agrupat en un col·lectiu “per a reparar part del mal causat per les operacions d’espionatge d’estat” i per a trencar “amb la impunitat policíaca”. En un comunicat, exposen que aquests agents –Dani Hermoso, Ramón Muñoz, María Canillas, María Isern Torres, Sergio Gigirey, Lucía Rodríguez i Carlos Pérez– han entrat a les seves vides “mitjançant l’engany, la manipulació, la reïficació i la instrumentalització”.

“Durant aquests dos anys hem descobert que moltes de nosaltres hem compartit la nostra vida, relacions sexoafectives, quotidianitat, amistat, habitatge i militància amb agents infiltrats”, diuen. “Ens han convertit en objectes d’estudi, extraient informació il·legalment de la nostra vida i els nostres entorns”, continua el text. Diuen que és un espionatge inhumà i mancat de tota ètica per part d’un estat “que ha traspassat totes les línies vermelles”.

Critiquen el fet que el Ministeri d’Interior espanyol i la comissaria general d’informació de la policia espanyola es mantenen en silenci quan els demanen explicacions per cada infiltrat que els descobreixen. “Fernando Grande-Marlaska, ministre d’Interior, va justificar aquestes pràctiques com a necessàries per a mantenir la seguretat nacional, negant-se a proporcionar més informació i acollint-se a la llei franquista de secrets oficials –diuen–. És evident que aquestes operacions no estan avalades per cap causa judicial, ni compleixen amb els principis de legalitat i proporcionalitat. Són operacions que tenen com a única finalitat el control social, la repressió i la vigilància dels moviments socials. Atemptant contra la democràcia, la llibertat de totes nosaltres i, sobretot, posant en risc la nostra vida i salut mental.”

Expliquen que han presentat querelles contra els agents infiltrats i els comandaments responsables, però que veuen “amb ràbia i impotència” que el poder judicial es manté “impassible i inactiu”. “Hem vist com els nostres drets fonamentals han estat vulnerats, objectivitzant-nos sense cap mena de respecte per la nostra intimitat, integritat moral, llibertat d’expressió, reunió i protesta, ni per la nostra manera de relacionar-nos sexe afectivament”, afegeixen.