02.10.2020 - 19:50
El mes de setembre ha estat poc rellevant pel que fa a les xifres de desocupació i noves afiliacions a la Seguretat Social. És un reflex fidel de l’atonia que hi ha hagut en l’activitat econòmica, producte dels rebrots de la covid-19 i les seves conseqüències directes. Així, la desocupació ha baixat d’unes 2.500 persones i els afiliats han pujat d’uns 11.000. Potser la dada més rellevant és que han continuat baixant els afectats pels ERTO (d’un 14% al setembre), la qual cosa fa que des de final d’abril la disminució hagi estat d’uns 550.000 treballadors, és a dir, d’un 78%. Com és lògic, la cadència de la baixada ha anat minvant entre agost i setembre, però això no és obstacle per a assenyalar que en circumstàncies més positives –en termes de covid-19– aquesta davallada hauria d’haver estat més rellevant.
El cas és que a final de setembre encara tenim gairebé 150.000 treballadors afectats pels ERTO, una xifra que representa el 20% del total de l’estat, només una mica per sota de la comunitat de Madrid, on representen el 21%. Més enrere queden Andalusia (12%), les Canàries (11%), les Illes Balears (10%) i el País Valencià (8%). Fixeu-vos com als Països Catalans tenim el 38% del total de l’estat dels afectats per ERTO, en bona part a causa del fracàs del turisme a l’estiu.
Les notes oficials del SEPE (Ministeri de Treball espanyol) i de la Seguretat Social per a tot l’estat fan molt d’èmfasi en el fet que presenten xifres rècord en un setembre ‘molt especial’ des del 1996: l’atur baixa de 26.329 persones i es creen 84.013 llocs de treball. Bé, l’explicació és ben senzilla, la cosa que ha estat especial és l’agost sense turisme, un mes que habitualment tenia un volum d’ocupació molt alt, cosa que no ha passat enguany i ha capgirat qualsevol comparació que es vulgui fer amb mesos d’agost i setembre d’anys anteriors.
Dit això, hi ha dos fets que em semblem importants. El primer és que la xifra alta de noves afiliacions a l’estat correspon a mestres i a l’agricultura. En aquest últim cas, per exemple, a Catalunya baixa d’unes 2.500 persones i a la resta de l’estat puja més de 38.000. El segon aspecte és la xifra important de gent que s’ha apuntat a l’atur sense haver treballat abans, tant a Catalunya com a l’estat, la qual cosa desvirtua una mica els resultats finals.
També convé destacar que la desocupació registrada ha baixat a Catalunya en tots els sectors menys l’agrícola i cal posar l’èmfasi en els serveis, on ha baixat d’unes 3.500 persones, sobre 12.300 a tot l’estat. Això vol dir que 29 de cada 100 desocupats del sector que han deixat de ser-ho han sortit de Catalunya. Just a l’inrevés que a la construcció, on la xifra catalana és molt més baixa, en proporció a l’estat, només un 6%. Per què no creix més aquí la construcció? Sembla una bona pregunta. Per altra banda, és la causa principal que entre maig i setembre a l’estat espanyol la recuperació de l’ocupació perduda al març i abril sigui del 49% i a Catalunya del 33%.
Com també succeeix aquí, en l’àmbit estatal, on avui tenim més detall sectorial, em sembla que l’alentiment de la baixada dels ERTO, tot i que és lògica, no deixa de ser preocupant. A Catalunya hi ha 24.000 afectats menys al setembre i a tot l’estat són 83.000. A escala estatal –i probablement també a Catalunya– tres sectors, restauració, hostaleria i comerç, representen ara com ara la meitat dels afectats i, veient com van les necessitats sanitàries, han de ser per força el focus d’atenció principal.
En definitiva, som en mans de la covid-19. La importància dels treballadors amb expedient de regulació, que no compten com a desocupats, fa que les xifres del mercat laboral quedin enfosquides, atès que no podem saber la realitat. A Catalunya hi ha 478.000 desocupats registrats, que representen el 14,2% dels afiliats a la Seguretat Social, però queden 146.000 persones penjant d’un fil i pendents de si tornen a la feina o van a l’atur, i això és un 4,3% més. És a dir, avui els sense feina són 624.000 persones, un 18,3% dels afiliats. Vet ací el gran problema que tenim.
