Com afecta la calor extrema els malalts d’Alzheimer?

Fa molta calor. Contra les altes temperatures dels estius mediterranis, que no ens deixen dormir bé ni arribar a fer tot allò que podríem fer en condicions ambientals més fresques, podem posar-hi remei. O si més no, procurar mesures per a no tenir un cop de calor.

Però hi ha qui no ho pot fer, perquè, per començar, ja no percep la sensació de calor, ni tampoc la set. És el cas de la gent gran i, encara més, els qui tenen una salut feble. “El seu termòstat no detecta tan bé la calor com els joves”, diu la neuròloga Mercè Boada, cofundadora i directora mèdica de l’Alzheimer Centre Educacional (ACE). El cos de les persones d’edat avançada –diu– s’acostuma a la temperatura. “Molts cops no canviarien de roba en el pas d’una estació a una altra. A l’estiu, les dones no es traurien les mitges, ni els homes els mitjons”, afegeix. De la dificultat de discernir entre calor i fred de la gent gran, a l’ACE en tenen dades. Boada explica: “En certs tractaments que els fem baixar la temperatura, però no ho diuen perquè no noten el fred. Igualment, amb la calor, els pot arribar a sortir el xarampió i poden gratar-se, però sense percebre la sensació de calor. Per això hem d’estar molt a l’aguait.”

Si hi afegim que aquest col·lectiu sol beure poca aigua, el situa entre els més susceptibles de tenir un cop de calor en temps d’altes temperatures com ara. “La calor fa estralls en la població molt gran i, sobretot, en els més fràgils”, confirma la doctora Boada.

L’ACE cada estiu recorda que els més grans de setanta-cinc anys, especialment els qui tenen malalties cròniques com l’Alzheimer o el Parkinson, són més susceptibles als efectes adversos de la calor. La limitació de la mobilitat i el consum de medicaments que afecten el sistema nerviós central, com ara tranquil·litzants o antidepressius, juntament amb els diürètics, també poden augmentar el risc de cops de calor. El fet de viure sols, a més, pot fer-ne créixer el risc, perquè pot ser més difícil per a ells d’identificar els símptomes de la deshidratació, com ara mal de cap, mareigs, respiració i freqüència cardíaca accelerades, i fins i tot canvis de comportament.

Ventilació i hidratació

Un cop de calor el pot tenir una persona jove a la platja, o a la muntanya, però a la gent gran li acostuma a passar a casa, com diu la directora mèdica de l’ACE, que indica una primera recomanació important: ventilar bé.

Una altra prioritat és mantenir el cos hidratat. Com que l’aigua sola no sol agradar a la gent gran, Mercè Boada fa un suggeriment: “Tenir aigua a la nevera amb un tros de poma o llimona o amb una mica d’alfàbrega o menta fresca, un bocí de canyella o cogombre; així dones gust a l’aigua, la fas gustosa.” Això –diu– o “que beguin allò que els agradi més, com ara Coca-Cola Zero, bíter Kas sense alcohol o most. La qüestió és que beguin”. També assenyala alguns trucs per a gent que habitualment no beu aigua durant el dia: “Podem ajudar a fer que s’hidratin prenent gaspatxo o cremes amb pocs lactis, més diluïdes amb aigua, fent-les bastant gustoses. Per exemple, a una crema de carabassó hi podem afegir una mica de poma bullida o una mica de moniato perquè sigui més bona. Podem aromatitzar el tomàquet del gaspatxo amb menta, alfàbrega o menta sativa, o bé amb oli aromatitzat amb alfàbrega. El cogombre també es pot afegir a cremes de verdures, com ara la de carabassó per a fer-les més fresques. I són aliments que porten molta aigua.” Boada recomana també batuts de síndria i meló: “Si no volen menjar fruita, una manera més agradable de fer-ho és prendre-la en batut, o fins i tot amb gelat fet a casa, omplint els cubells per als glaçons amb el batut i posant-hi un escuradents al mig, i això ho podem fer amb qualsevol mena de beguda.” Són idees senzilles, fàcils de fer a casa, però molt necessàries si es volen evitar ensurts.

“Si a l’hivern recomanem els brous per a hidratar-se amb aigua calenta, a l’estiu van bé els sucs de fruita i els purés ben amanits i gustosos perquè el paladar no se’ls ressequi i no facin nafres, que surten més fàcilment a l’estiu”, diu.

Roba fresca i gel als peus

“Convé portar roba fresca –afegeix–, de dia i de nit, de teixit transpirable com el cotó, i posar els peus en remull en un cossi amb aigua, una mica de sal i tres glaçons. La frescor del gel canvia la temperatura de l’organisme.”

Un altre consell que dóna és preparar-los menjars no gaire cuinats que, encara que facin venir set, si aquestes persones no la senten, no beuran més. Plats com l’ensalada russa amb oli o bé un raig de llimona o vinagre bo en comptes de maionesa. El peix, al forn o a la planxa, també és idoni per a la dieta de la gent gran més afeblida i amb demència. Boada també diu que els va molt bé de menjar gelats que refresquen la llengua, els treu la sequedat i si són cremosos, fan beure al darrere. “De gelats –diu– se’n poden prendre tres o quatre cada dia, en porcions petites, perquè refresquen l’organisme, amoroseixen la boca i fan ensalivar més, sobretot si tenen un puntet d’àcid”, puntualitza.

Quant al cafè, recomana de prendre-se’l descafeïnat i amb gel i, si es troba amarg, afegint-hi una mica de mel. Tot això fa més seductora la ingesta de líquid que, insisteix Boada, és molt necessària. “Fins i tot, si els agrada, la cervesa sense alcohol o la clara són bones opcions. Cal que beguin. Hem de procurar que allò que els donem sigui atractiu.” En el cas de l’orxata –puntualitza– s’ha de filtrar, perquè pot portar restes de pellofa que fan picor de coll i fa ennuegar. I això mateix passa si fem servir api en els purés, que cal passar-lo per un sedàs per filtrar els fils.

La doctora explica que els qui tenen demència perceben menys tot allò que passa. Si surten a passejar, recomana que utilitzin els paraigües filtrants dels raigs UVA i així poden anar sense mànigues i protegits del sol.

Un organisme fràgil 

La vulnerabilitat més gran de la gent gran amb afectació de demència agreuja el risc de tenir un cop de calor perquè el seu cervell ni percep ni processa bé la informació de tot allò que passa. I posa tots aquests exemples: “Un cervell fràgil, una patologia vascular, la hipertensió, la diabetis o el fet de prendre molta medicació; per exemple, qui pateix insuficiència cardíaca i pren diürètics, que tenen més risc que els baixi la pressió, que perdin aigua i entrin en un quadre vagal o sincopal perquè perden més volum de líquid que el que ingereixen.”

També s’ha de tenir present que els qui tenen demència tenen dificultat per a recordar quan ha estat l’última vegada que han begut.

Més confusió que l’habitual

La confusió i desorientació són símptomes d’un cop de calor. En pot arribar a tenir una persona de qualsevol edat i estat de salut que durant un temps prolongat viu en un ambient amb una temperatura tan elevada que el seu cos no pot combatre la calor que l’envolta amb el mecanisme natural de defensa que tots tenim, que és la sudoració.

En un cop de calor, la confusió i la desorientació acompanyen uns altres senyals d’alarma com ara l’esgotament, el mal de cap, les nàusees i els vòmits. És una emergència mèdica que requereix atenció urgent dels professionals sanitaris.

Però, què els passa als qui ja conviuen amb la confusió i la desorientació? “Nosaltres podríem diagnosticar una deshidratació en un malalt, si vénen desorientats i confusos i tenen més son. Hem d’estar alerta i la primera cosa que fem és hidratar-los, posar-los sèrum. A casa, quan es veu que estan massa ensopits i endormiscats, s’ha d’estar alerta, perquè això és un signe de deshidratació. La desorientació que pot tenir una persona jove nedant a la platja o a la muntanya, que no sap tornar allà on era, en la gent gran, més fràgil, és molt superior.”

La Dra. Boada fa al·lusió a una imatge que potser tots tenim molt clara: l’atleta amb cara de fatiga i deshidratació al final d’una marató. “És la imatge de col·lapse, que no permet fer una passa més, i on se sent molta calor i deshidratació. Aquesta imatge la podem traspassar a una persona amb demència en qui tot el procés fins a arribar al cop de calor passa de manera molt més silent.” Amb un cop de calor es pot fer un col·lapse cardíac i en són alertes el fet que mengi i begui menys, que es trobi més confusa i obnubilada i que, si s’aixeca, pugui caure. Boada remarca també que, en cas de cop de calor, estaran més aturats, més badocs i adormits. “Si estaven bé fa tres dies però ara s’aixequen, obren la porta i dubten d’on han d’anar, això és un senyal d’alerta. Una malaltia tan crònica o tan lenta com l’Alzheimer, en dos dies no fa canviar tant la situació. Per tant, és senyal que hi ha una interferència, alguna cosa que passa en aquell moment, que agreuja el malalt i el porta a un punt crític, que vol dir de mort.

A més de protegir-se de la calor i mantenir una alimentació rica en fruita i verdura, l’ACE també recorda mesures molt convenients per a malalts d’Alzheimer, com ara mantenir rutines i visitar entorns coneguts.

Per això, el servei d’infermeria de la Unitat d’Atenció Diürna de l’ACE cada estiu insta els cuidadors a estar atents per a garantir que les persones amb demència mantinguin hàbits i rutines saludables per a encarar la calor. “És important de prendre mesures adequades segons els hàbits i rutines de cadascú, com ara assegurar-se que beguin aigua regularment i, si el malalt no té capacitat de demanar-ne, oferir-li de prendre’n una mica sovint; evitar de sortir al carrer durant les hores més caloroses (a migdia o a les primeres hores de la tarda); evitar menjars massa calents o contundents i assegurar-se que duen roba lleugera. A més, si la persona amb Alzheimer viu tota sola, és vital de mantenir-hi un contacte freqüent i alhora revisar la medicació amb el metge si pot influir en la termoregulació”, insisteix la responsable d’infermeria de la Unitat d’Atenció Diürna de l’ACE, Montse Bergés.

L’ACE considera crucial que els curadors i l’entorn pròxim dels malalts de demència estiguin atents a la possible aparició dels símptomes i, en cas necessari, es posin en contacte amb els serveis sanitaris. Durant l’estiu, una atenció i una vigilància adequades poden marcar la diferència en la salut i el benestar dels qui tenen demència.