The Washington Post · Anthony Faiola

Bautzen, Alemanya. Un miler de persones engalanades amb banderes de l’arc de Sant Martí i brillants desfilaven pels carrers i es movien al ritme de l’animada música que emetia un remolc decorat amb làmines daurades lluents.

A l’altra banda del carrer, uns set-cents manifestants d’extrema dreta vestits de negre els insultaven rere una pancarta que declarava la supremacia de l’home “blanc, normal i heterosexual”. A l’uníson, els extremistes corejaren que el carrer en què tots dos grups s’havien trobat era part d’un “barri nazi”.

La policia, amb l’ajuda d’agents federals i unitats canines, va aconseguir de mantenir separats tots dos grups al festival de l’Orgull LGBT fet el 10 d’agost en aquesta petita ciutat de l’estat oriental de Saxònia. Però la gran xifra de contramanifestants nacionalistes blancs –deu vegades més que no pas l’any passat– palesà la força i l’atreviment, com més va més gran, de l’extrema dreta a Alemanya, un país amb un llegat extremista particularment fosc.

Els sondatges suggereixen que quan l’estat de Saxònia i l’estat veí de Turíngia votin en les eleccions regionals d’avui, la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD, per les sigles en alemany) pot esdevenir per primera vegada el partit més votat en un parlament estatal alemany. El trencament d’aquesta barrera psicològica seria un cop especialment dur per al cordó sanitari que Alemanya ha mantingut contra l’extrema dreta d’ençà de la Segona Guerra Mundial i dificultaria encara més els esforços per a contenir i condemnar a l’ostracisme l’extremisme polític.

Aquestes eleccions, juntament amb les del 22 de setembre a l’estat de Brandenburg, també són significatives per les pistes que podrien donar sobre les eleccions federals previstes per al setembre del 2025, si és que la coalició de govern del canceller Olaf Scholz aconsegueix de resistir tant de temps.

Un punt de preocupació en particular és la vinculació entre la millora dels resultats de l’AfD i l’augment al país de la violència política i els delictes d’odi, que van de casos d’assetjament, com ara el de Bautzen, a agressions físiques que han acabat amb l’hospitalització de polítics alemanys.

L’any passat, els delictes polítics i els delictes l’odi van superar els 60.000 incidents, segons l’Oficina Federal de Policia Criminal d’Alemanya. És la xifra més alta dels darrers vint-i-dos anys. La policia alemanya també va registrar 2.378 atacs per motius polítics contra refugiats a tot el país, la xifra més alta d’ençà del 2016.

En un país que sovint ha estat considerat un bastió del civisme polític aquestes darreres dècades, l’augment de la tensió política ha fet saltar les alarmes entre els alemanys, i la influent revista Der Spiegel ha advertit de la “flaire de Weimar” que es respira al país, en referència a l’augment progressiu de la violència nazi al país durant els anys vint i començament dels anys trenta.

“L’extrema dreta confia com més va més en si mateixa”, diu Jonas Loeshau, membre de l’assemblea del districte de Bautzen i un dels organitzadors del festival de l’Orgull LGBT a la ciutat. “Creen una atmosfera d’odi i assetjament. […] Hem arribat a un punt d’inflexió. Si l’AfD arriba al poder [a l’estat], me n’aniré”, afegeix.

Aquests darrers anys, el partit ha adoptat una actitud trumpista cap a la violència política: s’ha distanciat dels actes violents i els ha condemnat sempre de seguida, però alhora n’ha defensat els agressors i culpat les víctimes. El partit, paral·lelament, també s’ha fet ressò de suposats casos de violència vinculats a l’extrema d’esquerra, l’extremisme islàmic o els immigrants. L’apunyalament múltiple del 23 d’agost prop de Düsseldorf, que reivindicà l’Estat Islàmic i deixà tres morts i vuit ferits, fou esbombat de seguida per l’AfD en plena campanya electoral.

“Alemanys, turingis, de veritat voleu acostumar-vos a això? Allibereu-vos, poseu fi d’una vegada al camí equivocat del multiculturalisme forçat”, va publicar a les xarxes socials el dirigent de l’AfD a Turíngia, Björn Höcke, fins i tot abans que la policia hagués confirmat la identitat i el mòbil de l’agressor.

No obstant això, les estatístiques mostren que els agressors més nombrosos –responsables gairebé la meitat de tots els delictes per motius polítics a Alemanya– provenen de l’extrema dreta.

Els crítics acusen l’AfD d’alimentar l’agressió i la violència amb una retòrica extremista. Encara que alguns polítics de l’AfD han estat víctimes de la violència política, la retòrica dels seus membres ha topat ocasionalment amb les estrictes lleis alemanyes sobre la incitació a l’odi.

Les divisions regionals del partit en tres estats, entre els quals hi ha Saxònia i Turíngia, han estat classificades per les agències regionals d’intel·ligència alemanya com a grups extremistes provats. En l’àmbit alemany, les autoritats han classificat l’ala juvenil de l’AfD com a extremista provada, i l’AfD nacional com a grup presumptament extremista. Aquestes designacions han permès que el partit fos vigilat pels serveis d’intel·ligència i han esperonat les crides perquè el prohibissin.

Els dirigents de l’AfD, per la seva banda, s’oposen a la qualificació del partit com a extremista. Un extremista, en paraules del codirigent del partit en l’àmbit alemany, Tino Chrupalla, és algú “que intenta de qüestionar o combatre l’ordre bàsic democràtic lliure amb violència o fantasies violentes”. Chrupalla al·lega que aquesta estratègia no és pas la del seu partit.

L’AfD es va fundar el 2013, originalment com a partit euroscèptic i centrat a rebaixar els imposts. Tanmateix, d’aleshores ençà, la formació ha tractat de mantenir-se significativa a còpia d’adoptar postures controvertides en temes polèmics. D’ençà de la crisi dels refugiats sirians del 2015, el partit s’ha associat com més va més amb postures de línia dura contra la immigració. Durant la pandèmia, els polítics de l’AfD van participar regularment en concentracions contra els vaccins i el confinament, tot valent-se de la desconfiança creixent en el govern. El partit també ha aprofitat les simpaties pro-russes a l’est d’Alemanya per oposar-se a les sancions contra Moscou i qüestionar el suport a Ucraïna.

Pel camí, l’AfD ha aconseguit de normalitzar la retòrica d’extrema dreta i erosionar la resistència social a les polítiques d’extrema dreta.

Tot i els esforços de desradicalització a Alemanya després de la dissolució del règim nazi, l’extrema dreta havia mantingut punts de suport tant a l’Alemanya federal com a l’Alemanya de l’est. Abans i després de la caiguda del mur de Berlín, la cultura skinhead va prosperar particularment als estats de l’est, més deprimits econòmicament.

“Sempre hem sabut, pels sondatges, que el pensament d’extrema dreta no ha desaparegut mai a Alemanya”, diu Miro Dittrich, codirector del Centre de Seguiment, Anàlisi i Estratègia alemany. “Però fins fa poc, aquesta gent realment no tenia cap partit a què votar. No tenien una plataforma política. Això ha canviat amb l’AfD”, afegeix.

L’Alternativa per Alemanya ara és el cinquè partit més gran al parlament alemany. Va ser segona en les eleccions europees del juny, i ha obtingut representacions en governs municipals i regionals de tot Alemanya.

Els comicis d’avui podrien representar una nova fita per al partit a Saxònia o Turíngia. No s’espera que l’AfD aconsegueixi la majoria necessària per a governar en cap dels dos estats, però sí que podria arribar al llindar de vots necessaris per a blocar decisions com ara el nomenament de jutges i la proposta d’esmenes a la constitució alemanya.

Una victòria de l’AfD també seria un maldecap per a la coalició “semàfor” de Scholz, formada pels social-demòcrates, els Verds i els Demòcrates Lliures neoliberals, i anomenada així pels colors tradicionals –vermell, verd i groc– de tots tres partits. Segons els darrers sondatges, tots tres partits corren el risc de no aconseguir el llindar del 5% necessari per a obtenir representació en cap dels dos parlaments estatals.

Les grans empreses alemanyes estan tan alarmades per l’auge d’Alternativa per Alemanya que n’hi va haver quaranta, incloent-hi Miele i Oetker, que es van unir abans de les eleccions i van llançar una campanya mediàtica en què demanaven a treballadors i clients que “abracessin la diversitat”.

La tensió creixent, mentrestant, ha collat la regió. La nit del 3 de maig, Matthias Ecke, un polític de quaranta-un anys del Partit Social-demòcrata (SPD), enganxava cartells de campanya a Dresden –capital de Saxònia– quan va ser atacat per quatre adolescents, un dels quals va resultar tenir vincles amb l’extrema dreta local. Les lesions d’Ecke, incloent-hi una fractura de l’òrbita de l’ull i del pòmul, van requerir intervenció quirúrgica. La policia va confirmar que el mateix grup també fou responsable d’un atac contra un polític dels Verds aquella mateixa nit.

“Jo diria, sense cap mena de dubte, que [l’Alternativa per Alemanya] és la principal força política responsable d’aquesta radicalització”, explica Ecke a The Washington Post. “El que fa és crear una atmosfera en què la gent intenta de fer justícia pel seu compte”, continua.

Després de l’atac a Ecke, el cap de l’AfD a Saxònia, Jörg Urban, va piular que les agressions a polítics sempre eren atacs a la democràcia. “No obstant això –va afegir–, l’SPD ha de demanar-se fins a quin punt la seva constant agitació contra els dissidents polítics contribueix a aquestes escalades.”

Les autoritats alemanyes continuen investigant els vincles entre grups d’extrema dreta, incloent-hi grups juvenils, i l’Alternativa per Alemanya. Els uns i els altres es troben als actes respectius. Una tarda de fa poc, per exemple, dos membres del Bloc Juvenil de Bautzen –un grup radical d’extrema dreta que ha començat a “patrullar” la ciutat el dilluns a la nit– esperaven els seus amics prop d’un local de campanya de l’AfD.

“Soc alemany pur”, diu un dels adolescents, que es nega a donar el seu nom i al·lega desconfiança en els mitjans de comunicació. Vestit amb una samarreta negra que diu “Joventut sense orígens immigrants”, el jove, de dinou anys, diu que votarà l’AfD.

“No tinc problemes amb els estrangers que vénen i treballen. Però sí que en tinc amb els que vénen i es queden diners de l’estat mentre cometen abusos sexuals. Els altres partits no fan més que dur més refugiats a Alemanya. Això no és pas una Alemanya pura”, diu.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb