Com desempallegar-nos del gas ràpidament: aerotèrmia d’alta temperatura

Entre els especialistes, hi ha un acord general que l’aerotèrmia és la tecnologia que ha de substituir les calderes de gas o fuel per produir aigua calenta i calefacció a les cases. És una tecnologia madura, que ha anat solucionant els entrebancs que s’ha anat trobant i que elimina completament la necessitat de fer servir combustibles fòssils. L’aerotèrmia d’alta temperatura resol l’últim escull per a instal·lar-se en massa: a diferència de l’aerotèrmia estàndard, no cal que canviem els radiadors que ja tenim a casa. Aquesta tecnologia elèctrica ha pres molta importància aquests dies amb la invasió russa d’Ucraïna i l’encariment encara més gran del preu del gas. Europa, de cop i volta, s’ha adonat de la gran dependència energètica que té de Rússia. Si no vol estar lligada de mans i peus geopolíticament, ha d’abandonar el gas ràpidament.

Les limitacions de l’aerotèrmia tradicional

A VilaWeb ja hem tractat en detall l’aerotèrmia, el nom comercial al nostre país per a referir-se a les bombes de calor que, alimentades per electricitat, extreuen la calor de l’aire que ens envolta i l’usen per escalfar aigua calenta sanitària –la que usem al bany i la cuina– i la climatització. L’aerotèrmia ha anat superant esculls a mesura que s’estenia. Un primer obstacle van ser les baixes temperatures. Si fa molt de fred, com pot extreure prou escalfor de l’aire? Avui dia, les baixes temperatures no són cap entrebanc per a estendre en massa l’aerotèrmia, atès que poden treballar fins a -20 °C. Tanmateix, una dificultat ben real que es troba molta gent a casa seva és que el sistema estàndard d’aerotèrmia implica canviar tota la instal·lació de radiadors per uns d’específics de baixa temperatura que poden superar fàcilment els 600 € la unitat, cosa que, si es tenen radiadors tradicionals i s’han de substituir, encareix molt el canvi.

Per què es diuen de baixa temperatura i hem de canviar-ne els tradicionals, sense poder continuar fent-los servir? Les calderes tradicionals de combustió escalfen l’aigua que circula pel circuit de la calefacció a una temperatura entre 70 °C i 90 °C. Les canonades la transporten i escalfen els radiadors de tot el circuit. Gràcies a això, els radiadors transmeten la temperatura a l’aire de l’habitació. Els radiadors tradicionals estan dissenyats per escalfar-se amb l’aigua circulant a aquesta temperatura. L’aerotèrmia estàndard, en canvi, treballa a un màxim de 50 °C. Això fa que els radiadors que tenim no agafin prou temperatura per a escalfar tota l’habitació, atès que no han estat dissenyats per funcionar en aquestes condicions. Per aquest motiu, si s’opta per una aerotèrmia estàndard, la més comuna al mercat, hem d’adquirir també uns radiadors nous específicament dissenyats per treballar a baixa temperatura. Si hem de fer una instal·lació de zero, havent d’adquirir tant l’aparell d’aerotèrmia com els radiadors, no és cap inconvenient. Però tenint calefacció a gas, molts consumidors interessats en el canvi es tiren enrere pel sobrecost econòmic d’haver de canviar tots els radiadors.

Aerotèrmia d’alta temperatura, els països amb més demanda i bombes de calor per a la pau

L’aerotèrmia d’alta temperatura ho resol perquè treballa a 80 °C, equivalent a la temperatura de les calderes de gas. Això fa que els radiadors tradicionals es puguin aprofitar sense cap inconvenient: els podem mantenir. Cal dir que és una tecnologia que existeix de fa temps, però que fins ara ha estat molt desconeguda perquè l’aerotèrmia solament es plantejava per a noves construccions. En la resta de casos, la gran majoria del mercat se l’emporten les calderes a gas. Quan s’espatllen, els propietaris opten per adquirir un nou model a gas. Per això, alguns fabricants d’aerotèrmia comencen a oferir versions d’alta temperatura, cosa que permet als consumidors d’abandonar fàcilment el gas.

Les marques asiàtiques dominen el nostre mercat, i solament algunes n’ofereixen d’alta temperatura. A Europa, uns quants fabricants han començat a oferir-ne. És el cas de la sueca Vattenfall, que vol orientar-ne la venda als Països Baixos i la Gran Bretanya. Són dos països en què els governs han deixat clar que les calderes a combustió es prohibiran en un futur i que han de ser substituïdes per aerotèrmia els anys vinents. De fet, ara per ara, en el context europeu hi ha una paradoxa respecte de l’ús de l’aerotèrmia. En principi, els països mediterranis, amb un clima més suau i, per tant, una temperatura de l’aire més adequada per a una bomba de calor, haurien d’encapçalar-ne la implantació. Tanmateix, segons la web especialitzada en anàlisi energètica Energy Monitor, els països on l’aerotèrmia té més presència són precisament els més freds. Cosa que desmunta el mite, encara persistent, que aquest sistema no treballa bé amb temperatures baixes. Noruega encapçala la classificació, amb més de la meitat de les cases amb una bomba de calor. El segon país és Suècia (39% de penetració), seguit de Finlàndia (33%) i Estònia (28%). A la península Ibèrica, l’aerotèrmia se situava per sota del 5% el 2018.

Cal tenir en compte que la invasió russa d’Ucraïna ha canviat de cop, i previsiblement per a molts anys, la situació al continent europeu. La qüestió energètica és cabdal, amb una dependència del gas rus insostenible. A més, ha originat pujades encara més pronunciades del preu, que poden perllongant-se durant molt de temps. Els governs es veuran forçats a adoptar mesures de pressa per abandonar el consum de gas. Tant és així, que els EUA fins i tot han proposat de fer una mesura semblant a la de la Segona Guerra Mundial. En aquell conflicte, l’economia americana es va orientar a produir en massa i ràpidament material de guerra. Indústries senceres, com la de l’automoció, d’un dia per l’altre van canviar les línies de fabricació per fer tancs, avions, pistoles, bales, etc.

Ara, sense arribar a aquest extrem, la proposta, feta pel periodista i ambientalista Bill McKibben, anomenada “Bombes de calor per a la pau i la llibertat”, vol aconseguir produir aparells d’aerotèrmia en massa als EUA i enviar-los a Europa perquè tot el continent deixi de consumir el gas rus. Calculen que la xarxa elèctrica del continent, sense cap modificació, pot assumir cinquanta milions de bombes de calor sense cap dificultat, una proporció molt important de cases europees –als Països Catalans, hi hauria uns sis milions d’habitatges. Al nostre continent es fabriquen bombes de calor, però el ritme actual és insuficient per a fer-ne un canvi ràpid. Més enllà d’aquesta proposta a títol individual que ha tingut força ressò internacional, caldrà veure si els governs europeus fan plans per a impulsar la indústria de l’aerotèrmia i afavorir un canvi accelerat.

Per quin sistema d’aerotèrmia hem d’optar a casa nostra?

Al nostre país, l’aerotèrmia cada té com més va més difusió. De moment, on té més èxit és a les cases unifamiliars que disposen de plaques solars. Per una banda, perquè l’aerotèrmia pot ocupar més espai que no pas una caldera de gas: necessita un dipòsit d’aigua, tot i que actualment als sistemes de gas també es proposa de tenir-ne un. També en aquesta mena de cases és més fàcil la instal·lació que separa la captació d’aire a temperatura ambient de la de l’aire de sortida, que és més fred perquè se n’ha extret la calor i evita de barrejar-los. Però, sobretot, una vegada feta la inversió en plaques solars, podem tenir calefacció gratuïta amb l’electricitat de franc que produïm. Tanmateix, no hi ha res que impedeixi que es puguin instal·lar en edificis d’habitatges i, de fet, cada vegada l’aerotèrmia hi serà més comuna. Tal com ho és és l’aire condicionat, que també usa una bomba de calor, però no aplicada a escalfar l’aigua.

Hem parlat amb dos lectors de VilaWeb, que ens donen unes quantes claus per fer el canvi. “L’estiu passat finalment vam decidir de posar-nos plaques solars”, explica Joan Altès, que viu en una casa unifamiliar. “Vaig donar-me un any per estudiar els patrons de producció solar i consum a casa en cada estació, pensant en la possibilitat d’adquirir bateries més endavant, tot i que són cares. Però ràpidament vaig veure clar que les bateries em sortien a compte, especialment amb les ajudes disponibles, i vaig encarregar-ne unes a final d’any.” Altès es proposava de continuar amb la seva caldera a gas per escalfar la casa perquè funcionava perfectament. Tanmateix, va trobar-se amb una situació inesperada. “Aquest hivern la caldera de gas es va espatllar.” El pressupost per una caldera de gas nova, ateses les característiques de casa seva, es va situar en uns sis mil euros, incloent-hi un dipòsit en què emmagatzemar aigua calenta. Opció que li van recomanar els professionals per poder tenir aigua calenta al moment.

Altès havia descartat completament l’aerotèrmia estàndard per la qüestió del canvi de radiadors, després de la important inversió en plaques i bateries. “Quan vaig descobrir l’existència de l’aerotèrmia d’alta temperatura, vaig veure que era l’opció que necessitava. A casa tenim cuina d’inducció, i amb el canvi de caldera eliminarem tot el consum de gas. Les plaques solars, aleshores, em proporcionaran pràcticament tota l’energia que necessito a casa”, diu amb satisfacció. El pressupost per a l’aerotèrmia d’alta temperatura que li han donat és de 9.000 €, que és notablement superior al d’una caldera de gas o una aerotèrmia estàndard de 50 °C –al voltant dels 5.000-6.000 € igualment. “El preu és més car, però cal tenir en compte que anualment gasto uns 800 € en gas, i això abans de les últimes pujades de preu. Amb l’aerotèrmia funcionant gratis gràcies a les plaques solars, calculo que en tan sols 3 anys n’amortitzaré el sobrecost”, conclou contrariat, atès que no tenia la intenció de canviar encara la caldera. Joan Altès, a més, podrà optar a les ajudes públiques per a l’aerotèrmia residencial de 500 €/kW, amb un màxim de 3.000 € per habitatge, i així eliminarà completament el sobrecost en relació amb una caldera de gas. Per obtenir-ne més informació i sol·licitar-les, tan sols cal anar al web del govern (web català, web valencià o web illenc).

Un segon lector, Albert Bonillo, ens permet de descobrir el camí invers. “Fa pocs anys vam decidir fer-nos una casa familiar. Des d’un primer moment, vam optar per un sistema d’aerotèrmia per a la calefacció de casa i l’aigua calenta”, ens explica. A més, en compte de radiadors, van optar per un terra radiant. Són unes canonades que van per sota el terra de tota la casa, i per on circula aigua a uns 40 °C. L’Albert disposa d’una aerotèrmia estàndard perquè era una edificació nova. És l’opció recomanada, atès que si es treballa a menys temperatura, l’eficiència és millor i es consumeix menys electricitat.

Continua: “No ens vam plantejar de posar plaques solars perquè fa uns anys tenien un preu molt elevat. Però aquest estiu, entre la baixada de preu i les ajudes disponibles, vam decidir d’instal·lar-les, pensant especialment en els estalvis en calefacció.” Descartaven d’adquirir bateries: “Amb els preus que hi ha, no les podríem amortitzar.” Tanmateix, amb les noves ajudes per bateries de final del 2021, van canviar d’opinió i ja en tenen. “El nostre objectiu no és cobrir tot el consum energètic de casa, continuem connectats a la xarxa general. Hem optat per una instal·lació petita que es pugui amortitzar ràpidament amb els estalvis que obtindrem al rebut de la llum.” A més, fa poques setmanes i després d’uns quants mesos, finalment van aconseguir que la companyia elèctrica els compensés els excedents d’electricitat produïts per les plaques solars i que no consumien durant el dia. “Amb el preu que ens donen pels excedents, calculo que per cada 3 kWh que injecto a la xarxa, puc pagar 2 kWh durant la nit”, diu satisfet. Actualment, valora d’ampliar lleugerament el nombre de plaques solars per augmentar els excedents i poder aconseguir més consum de franc durant les nits.

Aquests exemples dels nostres lectors confirmen allò que indiquen molts experts: l’autoproducció solar a les cases i les empreses causa canvis en uns altres consums energètics, que s’electrifiquen per aprofitar al màxim la producció de les plaques i abandonen el consum de combustibles fòssils. El fet que se’n pugui fer una ampliació progressiva i modular a mesura que se’n va aprenent, hi ajuda molt. Centrats en la calefacció, un dels principals consums energètics i econòmics de qualsevol casa, les lliçons són clares. L’aerotèrmia d’alta temperatura és indicada per a substituir calderes de gas directament i mantenir la instal·lació prèvia en bona part. Tanmateix, com que treballa a més temperatura (70-90 °C), per qüestions de lleis físiques té un rendiment energètic més dolent. És per això, que si s’ha de fer una instal·lació de zero, continua essent millor optar per l’aerotèrmia estàndard, perquè és més eficient energèticament. Possiblement en un futur no hi haurà aquesta diferència entre alta i baixa temperatura, i els aparells podran operar en tot el rang. Tal com passa ara amb els aparells d’aire condicionat: avui dia la majoria proporciona aire calent, a més del fred.

Els anys vinents pot haver-hi un gran boom d’aquest sector, atès el nou context geopolític en què hem entrat a tot Europa. Afegit a la prohibició, tard o d’hora, de les calderes de gas per lluitar contra el canvi climàtic. Els governs ja donen ajudes, però al nostre país encara no hi ha un missatge general a tota la població, ni a les empreses instal·ladores, que cal deixar les calderes de gas. Les fortes pujades del preu del gas molt probablement faran canviar moltes opinions. De moment, i com en més àrees de la transició energètica, el nostre país és a la cua d’Europa.