Els aeroports, una baula feble per a l’entrada de nous casos?

‘Darrerament he agafat vols per a anar a Itàlia, França i Alemanya, i en tots m’han sol·licitat de tenir la PCR negativa 48 hores abans. Als vols interns no et demanen absolutament res. Hi ha molt control per a accedir-hi, això sí, però un cop puges a l’avió t’asseuen al costat de qualsevol i no hi ha cap mena de vigilància. Demanes un sandvitx, t’abaixes la màscara i te’l menges.’ En Gerard és representant d’una agència de jugadors de bàsquet i és una de les poques ànimes que hi ha a la zona d’arribada de la T1 de l’Aeroport de Barcelona. Ha vingut a rebre un jove jugador procedent de Rússia: ‘I per entrar no li demanen cap PCR…’, somriu incrèdul. Rússia és el quart país del món amb més casos de coronavirus.

Aquest cas resumeix com són els controls de seguretat als aeroports de l’estat espanyol d’ençà del mes de juny, quan es van aprovar per decret. Als passatgers dels vols internacionals els fan un control de temperatura i un reconeixement visual i els fan omplir un qüestionari on han d’assenyalar si han tingut símptomes o contactes amb positius els darrers dies. Quant als vols interns dins l’estat espanyol, el control és nul.

Ho explica la Carme, que arriba a Barcelona venint d’Eivissa per acompanyar la seva filla a instal·lar-se a viure la ciutat. Explica indignada que dins el vol els passatgers s’han hagut de coordinar entre ells per deixar espais de separació : ‘És una… –s’ho pensa– merda. No sé què s’ha de fer, però amb aquests pocs controls, alguna cosa se’ns escapa segur’, deixa anar. El sentiment ha crescut aquests darrers dies, quan s’ha comprovat que els indicadors d’alguns altres punts de l’estat espanyol s’enfilen dia rere dia. El més significatiu, a Madrid, on el risc de rebrot es manté per sobre els set-cents punts, molt lluny dels 162 de Catalunya, els 117 de les Illes o els 105 del País Valencià.

És per això que ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, va recomanar de no viatjar a la Comunitat de Madrid a causa de l’augment de casos de la covid-19. Alhora va demanar d’establir controls de temperatura a les estacions de tren i a l’aeroport per als viatgers procedents de Madrid, una competència que depèn únicament d’Aena.

Aquesta limitació també troba adeptes en la comunitat científica. Àlex Arenas, catedràtic de física de la Universitat Rovira i Virgili, és clar: ‘La meva opinió des del punt de vista epidemiològic és que tant dins el territori espanyol com a fora, s’haurien d’establir mesures de control, amb proves ràpides o demanant un resultat negatiu d’una PCR, que seria l’ideal. Perquè tenim davant la segona onada i serà molt heterogènia, tant dins l’estat com a fora. Aquestes mesures s’hauran de prendre tard o d’hora.’

Robert Güerri, especialista en malalties infeccioses i coordinador de la unitat de covid-19 a l’Hospital del Mar de Barcelona, també posa sobre la taula les proves d’antigen que ja s’han implantat a Itàlia i que poden ajudar a establir controls d’entrada d’individus potencialment infectats. Tanmateix, ressalta la complicació de controlar totes les comunicacions internes: ‘Per anar de Madrid a Barcelona hi pots anar amb tren o amb avió, però també amb cotxe. O amb bicicleta, fins i tot. Llavors controlar la mobilitat és molt complicat, si no és que fas un confinament’.

El nombre de vols s’han reduït considerablement arran de la pandèmia, al voltant d’un 70% en tots els aeroports del país. Per això les terminals dels aeroports de Barcelona, de Palma o València estan completament buides, ja que tampoc no es permet l’entrada a acompanyants i familiars i els comerços estan tancats. Amb tot, Arenas, creu que s’ha de fer un esforç en aquests punts, perquè poden desencadenar brots importants.

Controls interns i externs

Tant Güerri com Arenas insisteixen a dir que no solament cal ampliar els controls en vols interns de l’estat espanyol, sinó també en els internacionals. ‘Es defensen de nosaltres, però nosaltres també ens he de defensar d’ells’. Güerri recorda que al juny arribaven amb facilitat ciutadans paquistanesos infectats de covid-19: ‘Eren residents a Barcelona a qui el confinament va sorprendre al seu país d’origen. Ells mateixos m’explicaven que la situació del seu país era terrífica, però que els van deixar tornar sense gens de control. I que el control de l’aeroport de Barcelona també era nul, tret de la presa de temperatura. Entre els amics es donaven instruccions de prendre’s un paracetamol abans d’aterrar per no tenir resultat positiu. Això passava el mes de juny, i ara les mesures de l’aeroport són les mateixes.’

A ulls del món i la UE, l’estat espanyol és un potencial emissor de contagis de covid-19, és per això que molts països imposen restriccions d’entrada als seus ciutadans. Alguns, com ara Bèlgica o el Regne Unit, imposen una quarantena obligatòria; alguns altres, com Itàlia o Alemanya, demanen una PCR negativa feta les últimes 48 hores. D’aquesta manera s’asseguren que els qui arriben no tenen virus.

On hi ha un èmfasi especial és a Itàlia, un dels primers països a incorporar les proves ràpides en els protocols de control. Tot i que no són tan efectius com les PCR, tenen l’avantatge que en quinze minuts donen un resultat. Els han començat a fer als qui procedeixen de països no considerats crítics, fet que no val per als ciutadans de l’estat espanyol.