L’AEMET desmenteix Mazón i defensa l’actuació durant la gota freda: “Nosaltres avisem, però no gestionem”

El delegat de l’AEMET al País Valencià, Jorge Tamayo, i el cap de Climatologia, José Ángel Núñez, han desmentit la versió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i han defensat l’actuació de l’organisme. “No podem fer més del que vam fer. Vam avisar els qui gestionen l’emergència, els qui tenen la capacitat d’alertar”, han dit.

També han recalcat que no era el mateix una alerta roja per pluja que per temperatura, perquè aquesta mena d’avís indica un risc meteorològic extrem, fenòmens meteorològics no habituals, d’intensitat excepcional i amb un nivell de risc molt alt per a la població.

La tarda dels fets, Mazón va anunciar públicament que el temporal es desplaçaria cap a les muntanyes de Conca i que, per tant, l’alerta acabaria a les 18.00. Sobre això, Tamayo ha destacat que l’alerta es va establir inicialment fins a aquesta hora, però que, com passa amb tots els fenòmens d’aquesta mena, era en revisió constant. A més, ha precisat que la previsió indicava que les precipitacions es dirigien cap al nord del País Valencià, tal com va acabar passant. De fet, ha explicat que a les 17.00 l’alerta es va prolongar fins a les 20.00. “La informació que va transmetre el president de la Generalitat no sé si s’havia recollit o s’havia resumit d’una altra font”, ha dit.

Sobre el discurs de Mazón a les Corts en què va dir que els cent vuitanta litres d’aigua per metre quadrat prevists per l’AEMET no donaven prou informació per a prendre mesures, ha respost que l’alerta roja al País Valencià fixa aquest llindar com a mínim i no pas com a màxim.

En la mateixa línia, Núñez ha recordat que, a les dotze del migdia ja va advertir en una entrevista a À Punt que els horaris dels avisos eren una estimació probable perquè en aquests casos sempre hi havia incerteses. Així, ha dit que havia advertit que calia molta precaució perquè, encara que no plogués al litoral, era probable que els rius i els barrancs baixessin molt plens i arrosseguessin vehicles. “Així i tot, ni em passava pel cap que seria alguna cosa similar”, ha aclarit.

D’una altra banda, Tamayo ha defensat que la ciència actual solament podia indicar la zona on era previst que plogués, però no el punt exacte, i ha afegit que, en casos com aquests, calia fer vigilància meteorològica.

Claus de la gota freda

L’informe de l’AEMET sobre la gota freda assenyala que la pluja torrencial d’aquell dia no tenia precedents al país. Un dels factors que expliquen la violència del temporal va ser l’advecció d’una massa d’aire saturada d’humitat i anormalment càlida conduïda per un corrent de vent en capes baixes.

Així, la cadena d’altes pressions de blocatge que s’estenia de l’Atlàntic nord-est i havia entrat fins a l’Europa central va ser el mecanisme de transport de la massa d’aire càlid i humit pel flanc sud de l’anticicló. En el recorregut final, el flux de vent es va intensificar impulsat per la borrasca que es va formar a la zona del golf de Cadis.