13.03.2025 - 21:40
Aquesta vesprada el pati interior de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània s’ha omplert del color del feminisme per acompanyar l’escriptora Gemma Pasqual, columnista d’aquest diari, en un acte especial. La junta territorial de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha reconegut la seua trajectòria amb la distinció de la Lletra Lila. Tal com ha dit la poetessa Teresa Pascual, presidenta de l’associació al País Valencià, Pasqual “continua amb la trajectòria i l’esperit de l’AELC, que és fer visible el treball de les dones escriptores, amb un compromís social”.
La laudatio ha anat a càrrec de la investigadora Carme Gregori, directora de la Càtedra Joan Fuster i amiga de Gemma Pasqual. “Escriu amb ulls de dona i consciència feminista, mira el món i ens el retorna escrit, fa històries colpidores que ens emocionen i ens fan pensar i ens impulsen a actuar. Res no és gratuït en la seua obra”, ha començat dient. I tot seguit ha destacat el compromís de l’autora en els seus llibres.
“Ella necessita baixar al carrer i fer seues les lluites de la seua tribu. Les lluites de totes les persones dignes que pateixen injustícies. Gemma és veu per als qui es troben obligats a callar, i per això seria impossible distingir la dona de l’escriptora”, ha afegit. També ha destacat la participació de Pasqual en els moviments socials i associatius, des de junta de l’AELC i ACPV a la presidència de la Societat Coral el Micalet.
Ha recordat el moment en què Gemma Pasqual va decidir d’obrir la porta a contar les històries que poblaven la seua imaginació. “D’això fa més d’un quart de segle, i més de trenta llibres”, ha dit. Tot seguit, ha fet un recorregut acurat per la seua trajectòria, assenyalant que “l’èxit l’ha acompanyada des del principi”.
“La lluita en la literatura de Gemma Pasqual és una manera d’estar en el món, i és la seua i la de les seues heroïnes. La ràbia s’hi torna força, la reivindicació obri el camí al canvi, la protesta es combina amb la il·lusió, la denúncia no fa perdre l’alegria de viure. Perquè Gemma és una dona vitalista que va al combat sense perdre el somriure. Perquè ella ens ha dit que ens ho podran furtar tot menys la dignitat, la resistència i el goig de viure”, ha dit.
Tot seguit, s’ha referit al moviment feminista que l’autora ha convertit en lluita: “És també la personificació d’un matriarcat, d’un món de dones que tenen un llegat i un llenguatge per transmetre, que conta les històries del passat per a fer possible el dia de demà. Ensenyen el valor de la sororitat i la importància de la identitat femenina com a recepta i com a projecte.” Ha parlat dels personatges femenins dels seus llibres i ha remarcat que l’autora n’és l’exemple.
Gregori ha dit que la novel·la La puta i la santa era especial per a ella, perquè lliga la història de l’autora i la seua, que comparteixen al poble. “Per posar Almoines en la història de la literatura catalana, sempre li estaré agraïda. Per tot el que he exposat i per molt més que no he pogut explicar en el temps de què dispose, queda clar que Gemma Pasqual mereix més que ningú ser distingida amb la Lletra Lila, perquè amb lletres liles ha escrit una literatura que ha tenyit de feminisme la nostra realitat”, ha acabat dient.
Gemma Pasqual, emocionada, ha rebut el reconeixement i ha agraït a tots els presents que hi fossen. “Rebre la Lletra Lila és un honor immens que vull compartir amb tots vosaltres. Aquest guardó no és només per a mi, sinó per a totes les dones que han fet possible que jo avui siga aquí. Per les que han lluitat en silenci, per les que han escrit sense signatura i per les que encara anem conquistant espais. Sóc una obrera de la paraula, hereva de Carmelina Sánchez-Cutillas, de Mercè Rodoreda, Maria-Mercè Marçal, Montserrat Roig“, ha dit per començar.
En un discurs impregnat de feminisme, ha reivindicat el paper reivindicatiu de les escriptores i ha recordat: “Malgrat els avenços, encara hem de lluitar pel reconeixement que mereixem.” La lluita contra la violència masclista també s’ha fet un espai en el discurs. I ha recordat que és una qüestió de tota la societat: “Aquesta realitat esfereïdora ens obliga a alçar la veu i a actuar amb fermesa. La discriminació no només limita les nostres oportunitats, sinó que també perpetua una cultura de violència i submissió. És imprescindible que, com a societat, ens comprometem a eradicar les injustícies i a construir un futur on la igualtat siga una realitat tangible per a totes.”
Pasqual ha expressat que aquest reconeixement també és per a totes les dones que han fet aportacions a la nostra cultura i no han rebut cap reconeixement. “Hem de reivindicar el nostre espai en la literatura, en la cultura, en el món –ha dit–. La cultura no és només un dret, és una necessitat per a ser lliures. Avui som aquí per celebrar-la, per agrair-la, per reivindicar-la. La cultura és l’ànima del nostre poble, és el que ens fa ser qui som. La cultura, com la vida, ha de ser compartida, ha de ser justa.”
En acabat, unes veus s’han alçat entre el públic, cridant: “Per boja, per guarra, per puta, per gitana, per pobra, per degenerada, per separatista…” El grup Teatre Lliure de Benimaclet, dirigit per Anna Gascón, ha interpretat una lectura colpidora d’alguns fragments del llibre de l’autora Torturades, que recull el testimoni de vint-i-dues dones sobre el terror de la comissaria de la Via Laietana de Barcelona, entre el 1941 i el 2019. Entre aquests texts, hi havia els corresponents a Xènia Garcia i a Núria Cadenes. Les intèrprets han recordat que “la repressió de l’independentisme és una constant en la nostra vida”.
