Els advocats de la família Cierco insisteixen en una llei d’amnistia per al cas BPA

Els advocats de la família Cierco, ex-màxims accionistes de l’antiga Banca Privada d’Andorra (BPA), consideren que cal adoptar una “solució legislativa” per a tractar les causes que han portat l’entitat financera als tribunals. Tot plegat, quan fa deu anys de la intervenció del banc per part del govern andorrà, arran d’una nota emesa pel FinCEN —el Tresor dels EUA— en què la vinculava a operacions d’emblanquiment de diners procedents del crim organitzat. Així, defensen la tramitació d’una llei d’amnistia com a mesura de “reconciliació social” i atesa la complexitat del procés judicial. En aquest sentit, defensen de limitar-la, entre més, a antics treballadors, directius i membres del consell d’administració del banc.

L’advocat Xavier Jordana ha defensat l’amnistia davant el que considera un cas excepcional i d’una “gravetat extrema” on, a parer seu, s’han comès uns quants errors. També perquè el procés afecta moltes persones, entre les quals ex-treballadors del banc, i perquè les conseqüències que se’n deriven mereixen “una reflexió i una solució de caràcter polític que passi pel parlament andorrà”.

La proposta ha estat treballada conjuntament amb un equip d’advocats de Barcelona i catedràtics de les universitats de Barcelona, Pompeu Fabra i la Sorbona (París). Es basa en la manera en què es va intervenir la BPA el 2015 i els efectes d’aquesta acció, que creuen que han estat desproporcionats. Així, afirmen que la informació del Tresor americà estava “induïda pel neguit que els EUA tenien sobre la plaça financera andorrana” i la influència que hauria exercit l’anomenada policia patriòtica espanyola per obtenir els comptes de la família Pujol a l’entitat, a més d’altres dirigents polítics independentistes, segons ha detallat Jordana.

Una altra de les motivacions està en el presumpte delicte d’emblanquiment de capitals que, segons el lletrat, no haurien comès els antics treballadors del banc, ja que, ha asseverat, “no hi ha cap prova”. Per tant, considera que no es pot acusar “d’organització criminal” a tota l’entitat. En aquest sentit, ha dit que en les operacions que s’investiguen en l’àmbit judicial hi han intervingut fins a 250 bancs d’arreu del món, sense que, ha remarcat Jordana, hi hagi cap “empleat ni directiu que estigui inculpat o processat”.

De fet, el judici, pel qual es preveu que es dicti sentència aquest mes de juliol, es va allargar unes 200 sessions i, tal com ha explicat l’advocat dels Cierco, ha provocat una “saturació” del sistema judicial andorrà, tenint en compte que es tracta d’un tema amb una “realitat complexa” i que es pot allargar durant molts anys amb múltiples sentències i recursos fins a arribar al Tribunal d’Estrasburg.

Per la seva banda, l’advocada Sònia Ruiz, ha defensat que la via de l’amnistia no implica un “perdó”, sinó “la renúncia de l’estat a perseguir determinats fets en determinades circumstàncies per raons de reconciliació social”. A més, ha dit que es tracta d’una mesura que requereix la tramitació d’una llei al parlament i comptar amb un ampli consens. També ha detallat que aquesta es pot aplicar en qualsevol fase del procés. En aquest sentit, Jordana creu que estaria bé que aquesta arribés abans de la sentència, encara que no consideren que aquest element sigui el més “rellevant”.

Clients que hagin “emblanquit” diners, fora de l’amnistia

L’advocat ha defensat que l’amnistia no s’apliqui als antics clients del banc “que hagin pogut emblanquir”, però que sí que cobreixi a funcionaris o responsables d’institucions que hagin rebut querelles dels Cierco. També que serveixi per girar full a les suposades ingerències que hi va haver per part de les clavegueres de l’estat. Finalment, ha dit que la família no presentaria cap reclamació de caràcter econòmic derivada de la fallida de BPA.

Jordana ha explicat que han traslladat la proposta a un centenar de persones, entre les quals membres del govern andorrà actual i del que hi havia l’any 2015, quan es va intervenir el banc. També amb tots els grups parlamentaris, els representants dels coprínceps, els ambaixadors espanyol i francès, membres del Consell Superior de la Justícia, el raonador del ciutadà, l’Autoritat Financera Andorrana i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, entre d’altres.

Pel que fa al procés de tramitació d’una eventual llei d’amnistia, Jordana creu que, abans de sotmetre-la a aprovació, caldria sotmetre-la a la consideració de la Comissió de Venècia, organisme que forma fart del Consell d’Europa i que diu que hi ha d’haver un “diàleg constructiu” entre institucions, grups parlamentaris i societat civil.