L’advocat del TJUE fa costat a Llarena i critica la decisió de Bèlgica de no extradir Lluís Puig

L’advocat general del TJUE, Richard de la Tour, considera que Bèlgica no va actuar d’acord amb el dret de la Unió quan va denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol. En les conclusions que ha fet públiques avui sobre les qüestions pre-judicials plantejades pel jutge Pablo Llarena, diu que la justícia belga no podia qüestionar la competència de Llarena com a jutge predeterminat per llei, tal com va fer, i que en tot cas “hauria d’haver demostrat amb dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades” que hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental per unes deficiències sistèmiques del poder judicial espanyol. Perquè, si bé el dret a un jutge predeterminat per llei és un dret fonamental, no pot tenir un valor absolut, sinó que se li poden aplicar limitacions. A més, afirma que Llarena podria tornar a demanar una altra euroordre contra Lluís Puig “si l’estat d’execució ha contravingut el dret de la Unió”.

El TJUE ja ha constatat en sentències prèvies, i força recents, sobre casos de denegació d’euroordres, que, en estats com Polònia, les deficiències sistèmiques de l’estat de dret són demostrables. Però no és el cas d’Espanya. I en aquest sentit, l’advocat general diu que, quan no hi ha aquestes deficiències sistèmiques, el jutge que ha de decidir si executa l’euroordre no ha de dubtar que, “per mitjà de les vies de recurs judicial disponibles a l’estat membre emissor, la persona afectada podrà aconseguir que es declari i, si escau, es corregeixi o se sancioni una eventual vulneració del seu dret fonamental en un procés equitatiu davant un tribunal establert prèviament per la llei”, que és allò que qüestionava Bèlgica.

I afegeix que en el cas concret dels exiliats, és a dir, no solament Lluís Puig, sinó també Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel, “tenen a la seva disposició vies de recurs en l’estat membre emissor perquè es controli, fins al nivell del Tribunal Constitucional, l’observança d’aquest dret”.

Aquests arguments de l’advocat general són molt coincidents amb els que formulaven tant l’advocacia de l’estat espanyol com la Comissió Europea, que ha estat part en aquesta causa i ha donat suport a la posició espanyola. Deien que Bèlgica hauria d’haver demanat més informació al jutge emissor, és a dir, a Llarena, abans de prendre una decisió com la denegació de l’euroordre per considerar que no és el jutge competent.

Perquè si hi ha dubtes sobre la vulneració d’aquest dret concret, com que Bèlgica no ha demostrat que a Espanya hi hagi una deficiència generalitzada del sistema judicial, no pot denegar l’euroordre per aquest motiu. Perquè diu que hi hauria prou garanties en la via judicial interna espanyola per a fer valer aquest dret fonamental.

Les defenses dels exiliats pretenen que el tribunal consideri el seu cas com un cas de persecució política, és a dir, que formen part d’un grup de persones que corren el risc de veure vulnerats els seus drets fonamentals per raons polítiques. I que això, tal com va fer Bèlgica amb Lluís Puig tot esgrimint l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, hauria de permetre la denegació d’una euroordre. Però Richard de la Tour no ho considera així.

L’informe de l’advocat general no és pas vinculant, però és tingut molt en compte pel tribunal a l’hora de dictar sentència. En aquest cas, podria arribar a final d’any, i seria ferma. Si el tribunal mantingués el criteri de l’advocat general, s’obriria la porta perquè Llarena emetés una nova euroordre contra Puig a Bèlgica, que hauria de tornar a començar el procés judicial per decidir sobre l’extradició, però aquesta vegada amb una sentència de Luxemburg damunt la taula. Per evitar que fos així, caldria que el TJUE es pronunciés en un sentit contrari al de l’advocat De la Tour. Puigdemont, Comín i Ponsatí encara tenen una causa pendent al Tribunal de Luxemburg mateix sobre la validesa del suplicatori que va aprovar el Parlament Europeu per retirar-los la immunitat. I, ja que la tenen de manera cautelar, les euroordres contra ells romanen aturades.