25.11.2022 - 18:02
|
Actualització: 25.11.2022 - 21:14
La fase final de la vista al Tribunal General de Justícia de la Unió Europea (TGUE) sobre les irregularitats del suplicatori ha versat exclusivament sobre la petició del jutge Pablo Llarena, que en el document enviat al Parlament Europeu tan sols va reclamar la retirada de la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, és a dir, la que els protegeix en la resta d’estats membres de la Unió Europea.
L’argument del jutge, amb el suport de l’advocacia espanyola i del Parlament Europeu, és que els eurodiputats de Junts no han disposat mai de la immunitat A –la que protegeix dins l’estat on s’ha elegit el càrrec electe– perquè el procediment judicial de l’1-O va començar abans de la legislatura europea.
Situats en aquesta teranyina, l’advocat de l’eurocambra, Norbert Lorenz, ha defensat que la institució va actuar correctament durant el procediment del suplicatori. “No correspon al parlament d’interpretar les normes nacionals d’immunitats […] El jutge va dir que no tenien immunitat A i no hi havia cap motiu per a dubtar-ne. Es va prendre nota del que deia i es va procedir”, ha declarat.
Norbert Lorenz ha provat en tot moment d’eximir el Parlament Europeu de qualsevol responsabilitat, però l’advocat dels eurodiputats, Gonzalo Boye, li ha replicat que tenien el deure d’analitzar la petició. “Aquest és el moll de l’os. El problema és que el parlament no ens ha volgut escoltar mai. Nosaltres vam assenyalar que hi havia un problema en la petició, però no vam rebre cap resposta”, ha dit.
En aquest sentit, Boye ha insistit que el president de la comissió del suplicatori (JURI), Adrián Vázquez (Ciutadans), va assegurar que s’havia llegit tota la documentació aportada per la defensa en tan sols una setmana. “Avui el parlament ha admès que no ha pogut fer-ho en dos mesos. Ara, per culpa d’això, debatem sobre un error que hauria paralitzat el suplicatori”, ha dit.
El lletrat ha recordat que Puigdemont, Comín i Ponsatí tenien immunitat plena –ara garantida cautelarment pel TJUE– d’ençà que van ser elegits eurodiputats. Segons el seu parer, el jutge Llarena, abans de demanar un suplicatori pel conjunt de les immunitats, hauria d’haver retirat les euroordres i l’ordre de detenció espanyola.
“Estem obcecats en una visió de túnel i no veiem el conjunt. No ho entenen”, ha dit assenyalant els representants europeus i espanyols, “el jutge Llarena fonamenta la retirada de la immunitat B en una euroordre que es basa en una ordre de detenció espanyola que és il·legal”.
En plena discussió, la presidenta del tribunal, Anna Marcoulli, ha intervingut per demanar aclariments al representant europeu. “Potser hem entès malament el suplicatori. Potser el parlament, en comptes de suspendre la immunitat B, tal com demanava el jutge, les hauria d’haver suspeses totes. De totes maneres, això va en benefici dels demandants. Qui s’hauria de queixar és Espanya, que no ha recorregut contra la decisió”, ha explicat.
Lorenz ha provat de treure ferro a l’embolic desmarcant el procediment del suplicatori, que ha dit que s’ajustava a dret, dels seus efectes jurídics. “Això és una altra cosa que no entrem a valorar”, ha dit.
Espanya surt en defensa de Llarena i Boye esclata
La representant de l’advocacia de l’estat espanyola, Andrea Gavela Llopis, ha assegurat que la immunitat A remet directament al dret de cada estat membre. En aquest sentit, ha defensat la tesi de Llarena que Puigdemont, Comín i Ponsatí no gaudeixen d’aquest privilegi perquè la causa de l’1-O és prèvia a les eleccions europees del 2019.
“El suplicatori va ser perfectament ajustat a dret i es va aixecar l’única immunitat que tenien”, ha afirmat Gavela, visiblement nerviosa, i ha acabat afegint: “L’únic motiu pel qual es vol executar l’euroordre és per garantir la presència dels demandants davant del tribunal per a continuar amb el procediment judicial.”
“Ens acaben de reconèixer que la suspensió de la immunitat és per enviar-los a presó preventiva com va passar amb l’eurodiputat Junqueras. Crec que l’argument d’Espanya és molt clar. Un eurodiputat en exercici, sense condemna, pot acabar quatre anys a la presó. Aquest és el moll de l’os”, ha respost Boye.
Gavela ha replicat que Llarena va emetre les euroordres i va demanar el suplicatori perquè Puigdemont, Comín i Ponsatí no s’havien presentat voluntàriament al Suprem. “Euroordres perquè siguin detinguts i lliurats, sí, però el que decideixin les autoritats judicials posteriorment és un altre tema”, ha declarat.
Fumus persecutionis i el cas Iontxeva
El representant europeu ha mirat d’espolsar qualsevol indici de persecució política en el suplicatori dels eurodiputats de Junts. “El parlament és responsable de sospesar i d’investigar tot el material disponible sobre el cas, però la cambra no pot exercir de tribunal de justícia”, ha dit, abans d’insistir que les activitats de Puigdemont, Comín i Ponsatí prèvies a la legislatura no estaven cobertes per la immunitat.
En aquest punt, la presidenta Marcoulli li ha recordat el precedent de l’eurodiputada Elena Iontxeva, de qui es va desestimar el suplicatori per uns fets que havien passat gairebé una dècada abans que fos elegida. “No ho podem comparar. La fiscalia de Bulgària no podia explicar per què havia tardat tants anys a investigar-ho. Era un cas de diners en un compte a l’estranger. El fiscal no va saber explicar per què obria una investigació després de la seva elecció com a eurodiputada”, ha dit Lorenz.
—Llavors matiseu la resposta inicial? En alguns casos concrets, els fets que han passat abans del mandat poden justificar tombar un suplicatori.
—Sí, senyoria. Però parlem de casos extrems. No dubto que els demandants defensen una acció i una activitat política, però els casos no són comparables.
Després d’aquest intercanvi, Boye ha recordat que no hi havia cap prova més clara de la persecució política que l’estira-i-arronsa de Llarena amb les euroordres, les quals ha activat i paralitzat segons els seus interessos. “Com pot ser que el parlament ens digui que una ordre per a enviar-los a la presó no afecta la seva activitat política? Aquestes persones fa més de tres anys que no poden anar a la circumscripció que els va elegir. Això no és una pertorbació de la seva activitat?”, ha dit per acabar.
Posteriorment, la presidenta Marcoulli s’ha dirigit novament a Lorenz per demanar-li directament: “En el context de possible fumus persecutionis, les dates de les euroordres no van fer saltar les alarmes del parlament?” En la resposta, el lletrat europeu s’ha enrocat en el fet que la causa de l’1-O va començar abans que Puigdemont, Comín i Ponsatí fossin elegits eurodiputats. I tot seguit ha afegit: “No correspon al parlament de valorar la legalitat de les ordres de detenció.”
Què pot passar amb les immunitats?
La legislació europea reconeix que els eurodiputats tenen en total tres tipus d’immunitats diferents. La primera és la que els protegeix dins l’estat en el qual han estat elegits; la segona és la que els protegeix en la resta d’estats de la Unió Europea; i la tercera és la de desplaçament, és a dir, que no poden ser detinguts ni processats quan s’adrecin o torni del lloc de reunió del Parlament Europeu. En aquests moments, Puigdemont, Comín i Ponsatí les tenen totes, tot i que la segona, de manera cautelar d’acord amb el TJUE.
En cas que el veredicte del TGUE —previst entre final de gener i principi de març— validi el suplicatori del Parlament Europeu, els tres eurodiputats conservaran les seves immunitats mentre el TJUE resolgui el recurs de cassació. Així doncs, la decisió final podria arribar avançat el 2024, quan la legislatura estigui agonitzant o hagi caducat.
Què cerca la defensa?
La defensa cerca l’anul·lació d’un suplicatori, cosa que no ha passat mai. L’anul·lació pot aprovar-se en graus diferents. Per una banda, pot haver-hi una anul·lació tècnica —per parcialitat del president de la comissió JURI i el ponent del cas, Angel Dzhambazki— sense endinsar-se en l’argumentació de persecució política. Aquesta seria la via menys conflictiva per al tribunal perquè, tot i que donaria un toc d’atenció al parlament, no desautoritzaria a les autoritats espanyoles.
Una anul·lació per raons polítiques obre un ventall amb moltíssimes sortides, entre les quals un reconeixement del TGUE que Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen totes les immunitats que preveu el protocol europeu, fet que podria facilitar-ne el retorn al Principat. De totes maneres, un escenari que no seria exempt de perills, tal com reconeixen fonts de la defensa, perquè les autoritats espanyoles podrien desatendre el dret europeu i detenir-los igualment.
D’altra banda, si el veredicte és contrari al suplicatori, és previsible que el Parlament Europeu hi recorri en contra davant el TJUE. Ara bé, qui no pot presentar recurs és l’advocacia de l’estat espanyol, que és part adherida i queda subordinada a les decisions de l’Eurocambra.
