17.10.2015 - 02:00
Després d’un silenci discogràfic de tretze anys, Adrià Puntí presenta el seu nou àlbum ‘La clau de girar el taller’. Però no es tracta d’un disc convencional. Curiosament, la clau per a la seva interpretació es troba en un element extern a l’àlbum. Es tracta del llibre d’edició limitada ‘ Enclusa i un cop de mall’, que conté poemes, dibuixos i fins i tot un altre disc radiofònic del mateix Puntí. El cantautor explica que llibre i àlbum s’han gestat junts, majoritàriament al taller del seu pare, i que són indestriables: l’un és necessari per esbrinar l’altre. Les tretze cançons de ‘La clau de girar el taller’ seran presentades ben a prop de casa seva. Adrià Puntí tocarà aquest vespre a l’Auditori de Girona, estrenant el disc dins el marc del festival Temporada Alta. Fa dos dies va rebre a VilaWeb en un estudi de so de Barcelona. Podeu veure l’entrevista en el vídeo de dalt, o llegir-la:
—Fem l’entrevista just en el moment que el president Artur Mas declara al TSJC. Què en penseU?
—Vaig fer una cançó l’any 89 que es titulava ‘Motius sense judici, judici sense motius’… Ho resumiria una mica així. Que cadascú interpreti el que és aquesta frase.
—El disc parla de ‘novatades’ que els feien als aprenents als tallers. Per exemple?
—A vegades, déu n’hi do com n’eren de heavies… Fins el punt que t’esperaven amb una colla, et despullaven i et pintaven la cigala de pintura de mini.
—’Sardana en un blues’. De què parla aquesta cançó?
—Es pot ballar una sardana en aquesta cançó, tot i que és rockera. Vaig entendre que havia de tenir aquest títol, encara que també té una explicació literària. A la cançó hi surten uns indis, i com a català sempre he sentit que formo part d’una petita tribu.
—’Fill de presons’. Com surt?
—Doncs un dia jo no em trobava bé: tenia nervis i dolor abdominal. I feia un dia trist i gris i estava angoixat. I vaig decidir que no podia ser, i em vaig posar amb la guitarra i vaig treure una cosa alegre. I no solament em va treure el malestar, sinó que a més ha acabat formant part del disc i és una cançó important.
—’Esbrina’. De què parla?
—Pot haver-hi punts referents a l’homosexualitat, es pot entendre així, però no necessàriament. També parla que ens esbrinem, que busquem al cor de les persones com som i que ens estiguem de romanços. Tothom tindrà un setembre. No tot és plàcid i dolç i a recuperació hi haurem d’anar tots.
—Per què heu anat a crear dins el taller de son pare?
—És molt inspirador, molt Max Ernst. Súper ordenat. No hi poso ni música, allà.
—Heu dedicat el disc a son pare, força malalt.
—És un dels motius pels quals li he dedicat. Com vaig fer per la meva mare, o per mares com la meva mare, he dedicat al meu pare els últims projectes que he fet: comencen amb ‘Incompletament’ i segueixen amb ‘La clau de girar el taller’ i ‘Enclusa i cop de mall’. Prefereixo fer-ho ara que encara està viu, perquè encara conserva tot l’ús de raó. El que passa és que la parla la té fotuda i la mobilitat també. Però he cregut escaient dedicar-li a ell i a pares com ell.
—Tindreu fills?
—No… De moment encara hi ha temps.
—Escriviu grans lletres. Quin llibre recomaneu?
—No sóc qui per recomanar… Jo la lectura la feia de molt més jove i ara no estic molt al dia. Sempre repasso. Últimament estic llegint ‘El carter’ de Bukowski… El penúltim que vaig llegir, però, és la biografia aquesta de Neil Young, que no està malament.
—Pensàveu que la independència aniria més ràpid?
—Pensava que si era el moment, seria més taxatiu. La veig complicada, la cosa. Sembla com si, en l’àmbit esportiu, uns juguessin un partit de tenis i els altres un de Rugby.
