15.06.2024 - 21:40
“Encara no podem dir que això s’ha acabat.” La llei d’amnistia ja ha entrat en vigor i molts represaliats i les seves famílies veuen la llum al final del túnel, després d’anys amb les causes obertes i la vida en pausa. Tanmateix, molts altres s’ho prenen amb prudència: el procés per aplicar-la tot just ha començat i hi ha cert temor que la judicatura no empari amb facilitat tots els casos. El cas de l’Adri de Badalona, un jove de vint-i-sis anys encausat per la manifestació antifeixista contra Jusapol del 2018, hauria de ser cobert fàcilment per la llei, però el seu entorn es mostra prudent, i més encara tenint en compte que en el seu cas la petició de pena és molt elevada: gairebé nou anys de presó.
El cas es remunta al 29 de setembre de 2018, quan el sindicat policíac Jusapol va convocar una concentració a Barcelona per l’equiparació salarial amb els Mossos d’Esquadra i per a reivindicar el paper de la policia espanyola en el Primer d’Octubre. També es va convocar una contramanifestació antifeixista i independentista i es van viure uns quants moments de tensió i enfrontaments entre agents i manifestants pels carrers del centre de la ciutat. Aquells fets van portar a obrir unes quantes causes que ja s’han jutjat, com ara la d’Adrià Catasús i la de Marcel Vivet, però l’Adri de Badalona encara és pendent de judici. En el seu cas, la fiscalia li demana prop de cinc anys de presó i una de les acusacions particulars li’n demana vuit i mig. Tot plegat per delictes contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, contra la integritat moral, amenaces, maltractament d’obra i coaccions.
Sense una identificació inicial
Malgrat la gravetat de les acusacions, l’Adri no va ser detingut ni identificat el dia de la manifestació, sinó al cap de dos mesos. “El seu pare i jo feia dies que notàvem coses estranyes, la sensació de sortir al balcó i sentir que algú vigilava”, explica Eva García, la seva mare. “Un dia, una noia vestida de paisà, va preguntar a l’Adri si sabia si en el seu bloc havien robat un mòbil, i ell va dir que no en tenia ni idea. L’endemà ja es va trobar els Mossos a la porteria, el van detenir i li van dir que no podia pujar a casa. Feia tant de temps de la manifestació que ell va creure que potser es pensaven que havia robat aquell mòbil del dia anterior. Nosaltres no sabíem ni a quina comissaria l’havien portat i una vegada vam anar a la comissaria de Badalona ni tan sols volien confirmar-nos que hi era.”
Després d’unes quantes hores detingut, l’Adri va poder tornar a casa i el seu cas va restar en suspens durant dos anys, mentre uns altres casos del mateix dia avançaven més ràpidament. La causa va ser arxivada, però uns mesos després es va reobrir. L’Adri i la seva família van passar dos anys més en espera fins que el febrer de l’any passat es va tancar la instrucció. “Tothom es pot imaginar l’impacte que va ser per al seu cap el fet que li tanquessin la causa i que després la reobrissin amb aquesta barbaritat de petició de nou anys.”
Un informe de “radicalitat”
En els escrits d’acusació, l’Adri bàsicament és acusat d’haver insultat i amenaçat policies, i haver-los escopit, i d’haver intentat d’abraonar-se sobre un dels agents, sense que aquesta darrera acció s’arribés a dur a terme. La llarga combinació de delictes és el que explica una petició de penes tan alta, però crida l’atenció que no li imputen delictes que normalment acostumen a pujar força les penes, com ara les lesions. El relat se sosté sobretot per una suposada “radicalitat” que atribueixen als manifestants i que els duria a l’hostilitat i l’odi contra la policia.
“Donen per fet que l’Adri és membre d’Arran i del CDR, però no ho és. Sempre ha estat molt implicat en les causes socials, però ni tan sols és d’aquesta corda política”, explica García. “La policia no és un col·lectiu vulnerable a qui s’hagi de protegir del delicte d’odi, però, així i tot, sembla que ho diguin. Li han fet un informe de radicalitat que fa riure. Bàsicament, han imprès tot el que deia al seu mur de Facebook, per exemple una fotografia en què posava ‘Barça o mort’, i més coses que compartia, com ara contingut de suport a Marcel Vivet, també de Badalona.”
Eva García denuncia que els Mossos d’Esquadra han participat en aquesta investigació al seu fill, sense la qual no hauria estat detingut. “Crec que ja ens coneixien de la participació en moviments socials i desnonaments. Els fa mal veure algú que està constantment mobilitzat, i nosaltres som una família que sempre ha estat implicada, amb el pare a CCOO i manifestant-nos contra Vox o a l’aeroport. Quan vas a moltes coses t’acaben coneixent. Tenen autèntics fitxers policials i de seguida que fas res els fan servir. Ens tenien massa vistos.”
Què passarà amb l’amnistia?
El cas de l’Adrià, relacionat amb una manifestació independentista emmarcada en el procés, ha de ser cobert per l’amnistia, però la seva defensa no vol donar res per fet. “Tenim esperança i confiança en l’amnistia, però, tal com ens diu l’advocat, ho tenen tot preparat per boicotar-la”, explica García. “Potser se centraran més en l’operació Judes o el Tsunami Democràtic, però en tot cas de moment és una incògnita, i ja ho veurem a mesura que es vagin presentant els casos.” Ara com ara, la defensa de l’Adri ja ha presentat l’escrit per a demanar l’amnistia per a aquest cas.
Suports de tota mena
L’Adri prefereix de no parlar amb els mitjans de comunicació, però els seus pares sí que han volgut fer visible la causa, i fa anys que recorren el país amb aquest objectiu. “No ens ha quedat més remei que anar a tot arreu. Fer coses perquè el cas es conegui ens ha ajudat a canalitzar el dolor, treure’ns un pes de sobre. He anat fins i tot a Madrid a explicar el cas del meu fill i molts altres, perquè no és un cas aïllat. Hi ha molts casos com en el nostre en què, a més, darrere la denúncia sovint hi ha grups com Jusapol o uns altres d’extrema dreta”, afegeix García.
També explica que, malgrat el dolor, la família valora molt tot el suport que ha rebut aquests darrers anys, no solament per part d’Alerta Solidària, també per part d’entitats i partits. No sols han aconseguit suport dels tres partits independentistes, també dels Comuns i fins i tot del PSC de Badalona, que va signar una moció de suport a l’Adri l’any passat. La xarxa de suport amb més represaliats –per exemple, també ha pogut parlar amb Pablo Hasel– ha estat bàsica per a poder encarar la situació de la millor manera possible.
