‘Adri, et volem a casa!’: Esplugues exigeix el lliure retorn del jove del CDR perseguit

Avui fa dos mesos que l’Adrià, membre del CDR d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), va haver de desaparèixer perquè no li passés com a Tamara Carrasco, del CDR de Viladecans, detinguda i acusada de terrorisme i rebel·lió. Per denunciar-ne la situació, una manifestació nombrosa recorre Esplugues de Llobregat.

La convocatòria ha rebut el suport d’unes quantes colles de cultura popular que han inaugurat la manifestació. El Ball de Diables d’Esplugues, la colla castellera els Cargolins, el grup de percussió Atabalats i la colla de bastoners han representat el compromís de la ciutat amb la reivindicació a favor del lliure retorn del seu veí.

Quan han arribat al parc del Pou d’en Fèlix, un violoncel·lista ha interpretat la cançó ‘Què volen aquesta gent?’, de Maria del Mar Bonet. Les paraules expliquen una situació com la que van viure Tamara Carrasco i l’Adrià el 10 d’abril, quan la Guàrdia Civil va anar-los a cercar a casa.

La manifestació s’ha acabat a la plaça de Catalunya. En un escenari s’ha tornat a llegit la carta que l’Adrià va fer pública dijous. Després han pres la paraula algunes altres persones víctimes de la repressió, com ara Marcel Casellas, músic citat a l’Audiència pel contingut d’una glosa; el pare de Pedro Álvarez, mort a mans d’un policia de l’Hospitalet; i un amic de Tamara Carrasco, qui n’ha llegit una lletra.

L’acte s’ha acabat amb les paraules de la gent més acostada a l’Adrià: els companys del seu Agrupament Escolta, els membres del grup de suport i la seva família:

L’Adrià és a l’estranger
Dijous el grup de suport Adri, et Volem a Casa va fer públic que és fora de l’estat espanyol ‘ja fa un temps’ i que es troba bé, i en va fer pública una carta en què animava a participar en la manifestació.

L’Adrià hi diu que continua tenint por, però que ara ha canviat i que és més aviat indiferència; hi diu també que després de tota aquesta repressió, no té sentit ‘tornar enrere’: ‘Tornar enrere no és una opció quan mires enrere i veus milers de companyes cridant disposades a saltar amb tu, i que un cop caiguem ja serà massa tard per a aturar-nos, i llavors s’adonaran, sense poder reaccionar, que caiem damunt seu.’

Efrem Blázquez, membre de la plataforma Adri, et Volem a Casa i amic seu, va denunciar que hagi estat obligat a anar-se’n fora de l’estat espanyol per tal d’evitar una situació semblant o pitjor que la de Carrasco, que no pot sortir de Viladecans per les mesures cautelars imposades per l’Audiència espanyola. ‘L’única cosa que ha fet l’Adrià és participar en accions i protestes no violentes’, va denunciar. ‘L’acusen de rebel·lió, sedició i terrorisme; una cosa completament desproporcionada’, va afegir. Així mateix, va dir que rebre la lletra havia estat molt emotiu perquè és la primera notícia que en tenen després de dos mesos de patiment. A més, va destacar que demostra l’angoixa i la por que li han fet passar i, alhora, transmet un missatge encoratjador.

Fa un mes, la mare va enviar una carta a Catalunya Ràdio explicant com se sentia.