Adoptar el català: la importància dels afectes

Me gustaría poder hablar con otras personas
que parlan catalán o castellano, pero no tengo ninguna.

La frase que obre aquest escrit és de la Sumana, una noia de divuit anys que va arribar a Barcelona des de l’Índia quan en tenia tretze. La vaig entrevistar quan feia el treball de camp per a la meva recerca sobre no catalanoparlants a Catalunya. La Sumana vol estudiar infermeria a la universitat –entre altres motius, per millorar les condicions de vida de la seva família–, però sap que no podrà fer-ho si no millora el nivell de català i de castellà. De vegades li costa seguir el que expliquen els professors i per això s’ha apuntat a un curs de català a l’Escola Oficial d’Idiomes. Però, malgrat els esforços, no aconsegueix parlar-lo perquè no té ningú amb qui practicar el que aprèn. Els seus companys d’institut provenen, com ella, de l’Índia, Bangladeix i el Paquistan.

Per adoptar el català en el dia a dia és necessari tenir gent al voltant amb qui parlar-lo. Per a això calen més espais informals en què es trobin catalanoparlants i persones que (encara) no el parlen, en els quals el català sigui la llengua de relació habitual. Equips de futbol, cursos de cuina, colles castelleres o, simplement, grups d’amics amb qui xerrar de tant en tant. Generar aquests espais és important, en primer lloc, perquè els no catalanoparlants puguin aprendre la llengua col·loquial i practicar-la en els contextos reals en què es fa servir. Perquè, com il·lustra el cas de la Sumana, l’accés al català va més enllà del sistema educatiu i de les classes per a adults.

Però encara més important que el simple aprenentatge lingüístic és establir vincles personals en català en entorns socialment atractius i acollidors. Entorns on poder compartir afinitats i experiències positives. Perquè els vincles i la identificació amb el català són, en realitat, vincles i identificació amb les persones que el parlen. Combatre les desigualtats implica crear les condicions socials perquè ningú que vulgui parlar català es quedi sense poder-ho fer per falta d’accés a la llengua.

Marina Massaguer
Investigadora en sociolingüística al CUSC-UB i a la UOC

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’