Adolf Beltran: ‘Els valencians hem d’estar molt orgullosos del paper que va fer l’oposició en la legislatura anterior’

El periodista Adolf Beltran i l’ex-síndic d’Esquerra Unida a les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, presenten avui a les 19.30 a l’Espai VilaWeb els seus llibres: Estribord (de Beltran) i Botiflers! (de Blanco), tots dos editats per Edicions Balandra. (Llegiu aquesta entrevista amb Ignacio Blanco sobre el seu llibre.)

Adolf Beltran és un dels periodistes més respectats de València. Va ser un dels membres de la redacció inicial del setmanari el Temps. Després, durant dècades, va ser peça clau de l’edició valenciana d’El País i ara treballa a Eldiario.es on continua fent la dissecció de la política valenciana amb l’ull crític i precís que sempre l’ha caracteritzat.

—Un periodista fent novel·les o un novel·lista que ha fet de periodista?
—No! Jo sóc periodista, jo sóc periodista! El periodisme és el meu ofici. Però és veritat que no he perdut mai la vocació literària que ja tenia de jove. Passa que les meues novel·les són molt lentes de fer perquè aquest ofici nostre no et deixa temps. Són curtes, però molt lentes de crear perquè has d’anar trobant racons i raconets per a poder-les escriure.

—Una novel·la permet d’explicar coses que en el periodisme són difícil d’explicar?
—Les novel·les són importants perquè et permeten la interiorització dels fets, una cosa que evidentment no es pot fer mai en un registre periodístic. A voltes, com a periodista, et trobes davant fets molt impactants i greus i no saps ben bé com transmetre l’impacte que causen, que et causen a tu mateix. La novel·la, la literatura, obre la porta a poder-ho fer, a viure-ho, no únicament a informar-ne. Si ho vols podríem dir que hi ha una complementarietat, sempre que se sàpiga què és una cosa i què és una altra.

—’Estribord’ conté una mirada sobre la corrupció, que ha estat el fet cabdal de la vida pública valenciana d’aquests darrers anys…
—Sí. Però no és una novel·la sobre la corrupció. És una novel·la sobre la ciutat, que és el meu tema preferit, sobre la ciutat vista des d’allò que s’ha perdut, sobre la ciutat com a conflicte. I dins això hi ha la corrupció, a més, emmarcada en un context, Velluters i Parcent, que em permet de recordar que el problema que hem tingut és també una pervivència del passat. Era una dictadura i, per tant, tot allò que hi va passar era diferent. Però al cap i a la fi són unes arrels que no podem deixar de mirar amb molt d’interès.

—Avui presenteu junts els dos llibres, Ignacio Blanco i vós. Quina relació hi ha?
—El seu llibre és de discursos polítics i el meu és una novel·la. Més allunyats no poden ser! Ara, també és evident que jo he fet el pròleg del seu llibre i tots dos coincidim en una mirada preocupada sobre la corrupció, sobre l’abús de poder, especialment…

—Un any després del canvi polític al País Valencià, les coses han començat a canviar de debò?
—Hi ha un altre ambient, això és indiscutible. Tens la sensació que hi ha gent honesta al capdavant de les institucions i això és molt. Però sobretot és molt important valorar que s’han acabat, segurament per sempre, les condicions que permetien l’abús de poder que els valencians vam patir. Una pre-condició d’aquest abús de poder era la majoria absoluta i el País Valencià ha obert camí en eixe sentit i no sembla senzill que es puga tornar ja a una època de majories absolutes per a ningú. Ara toca fer pactes i això fa molt més difícil la corrupció.

—Compartiu la idea que és una injustícia que Ignacio Blanco haja quedat fora de les corts després de tot el que va fer en la legislatura anterior?
—Tots els qui hem seguit de prop la política valenciana estem d’acord en que és una pèrdua important. Però la gent va votar el que va votar. Jo crec que els valencians hem d’estar molt orgullosos del paper que va tenir l’oposició en la legislatura anterior. PSOE, Compromís i Esquerra Unida van fer una faena extraordinària que anava molt més enllà de la batalla parlamentària clàssica: havien d’enfrontar-se a l’abús de poder. Crec que la gent ho va reconèixer a les eleccions, però EUPV va ser víctima de la conjunció de molts factors que van deixar la seua veu fora del parlament.

—Finalment, tornem al periodisme. Després de tants anys a la premsa en paper, ara us embarqueu en un projecte digital…
—Perquè és ací on hi ha en joc el futur del periodisme. Això es ventilarà en el món dels diaris digitals, però tinc la sensació que som en aquell moment del tsunami quan l’onada és al capdamunt de tot i ningú no té ni la menor idea de com quedarà la platja quan tot torne a la normalitat. Ja ho veurem…