15.04.2021 - 21:07
|
Actualització: 15.04.2021 - 21:14
D’ençà de fa segles, els paleontòlegs han reconstruït la història a partir d’evidències fòssils, però recuperar restes humanes no és senzill a causa de la seva escassetat, i això complica molt l’estudi de l’evolució humana. Ara i gràcies a les noves tecnologies, els fòssils ja no són essencials per recompondre la història dels nostres ancestres.
L’any 2017, un nou mètode basat en la paleogenètica va aconseguir extreure ADN mitocondrial dels sediments d’una sèrie de jaciments; una tècnica barata i gairebé inesgotable que permetia de trobar restes que fins llavors eren invisibles per als paleontòlegs.
Però encara que tecnològicament la tècnica va ser un avanç, l’ADN mitocondrial no és suficient per identificar completament els habitants de les coves perquè, encara que és més abundant i fàcil d’extreure, només es transmet per via materna, la qual cosa significa que només dóna informació genètica sobre el llinatge matern; una informació incompleta.
Un estudi publicat a Science i encapçalat per Benjamin Vernot, del grup de genètica evolutiva de l’Institut Max Planck d’Antropologia d’Alemanya, i en el qual ha participat l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha aconseguit de recuperar ADN nuclear de diversos individus neandertals en el sediment de tres coves prehistòriques, dues a Sibèria (Denisova i Chagyrscaya) i una a Atapuerca, Burgos, la denominada Galeria de les Estàtues.
“Aquest avanç és una revolució perquè obre de bat a bat la porta a futures recerques. Podrem fer anàlisis i saber qui ha habitat a les coves prehistòriques sense necessitat de comptar amb restes humanes. És una cosa increïble”, expliquen a EFE els investigadors de l’equip d’Atapuerca encapçalat pel paleontòleg i director científic del Museu de l’Evolució Humana, Juan Luis Arsuaga.
I és que, a diferència de l’ADN mitocondrial, l’ADN nuclear es troba solament al nucli de les cèl·lules i conté moltíssima informació genètica (3.200 milions de parells de bases enfront dels 16.000 parells de l’ADN mitocondrial), però també és molt més difícil de conservar i, per tant, és molt més escàs.
No obstant això, la nova tecnologia cerca regions de genoma concretes, la qual cosa permet no solament “pescar” l’ADN nuclear, sinó també descartar tota la resta, com l’ADN dels microbis, bacteris i animals. “Si hi ha ADN nuclear, aquesta tècnica el troba. Solament fa falta que es donin les condicions necessàries per a la seva conservació”, expliquen els investigadors.
La temperatura, per exemple, és un factor fonamental per a la conservació de l’ADN, per la qual cosa, hi ha més probabilitats de trobar ADN als jaciments de l’hemisferi nord, encara que si hi hagués alguna resta conservada a l’Àfrica, aquesta tècnica la trobaria.
Per provar el mètode, els investigadors van treballar en dos jaciments paleolítics d’entre 200.000 i 50.000 anys d’antiguitat del sud de Sibèria i a la Galeria de les Estàtues (Atapuerca), un lloc “anòmal” que va quedar “segellat” per capes de calcita que, a més d’impedir que els Homo sapiens accedissin a l’interior, van ajudar al fet que la cova mantingués unes condicions de temperatura i humitat estables durant milers d’anys.
En les excavacions realitzades a Estàtues d’ençà del 2008 i dirigides per Arsuaga, s’havien trobat eines lítiques neandertals i restes d’animals de fa entre 115.000 i 70.000 anys, però únicament va aparèixer un fòssil: la falange d’un peu d’un neandertal (d’uns 110.000 anys).
Ara, la nova tècnica ha permès recuperar ADN mitocondrial i nuclear dels sediments i descobrir que el lloc va ser ocupat per diferents llinatges de neandertals: el nivell inferior, més antic, va ser ocupat per una població arcaica a la qual pertanyia el fòssil trobat, mentre que en el nivell superior es van identificar restes genètiques d’almenys quatre dones d’una població neandertal diferent i més moderna, d’uns 80.000 anys.
Aquestes troballes demostren que a Atapuerca va haver-hi un reemplaçament de la població neandertal fa uns 100.000 anys, un canvi que probablement va ser conseqüència d’una modificació de les condicions climàtiques i ambientals, suggereixen els autors.
Per contra, en el cas de la cova siberiana de Chagyrscaya, l’estudi constata que el lloc sempre va estar ocupat per la mateixa població neandertal.
En qualsevol cas, això és solament el principi, perquè tal com assenyalen els autors de l’estudi, el nou mètode pot ampliar considerablement els llocs en els quals es podrà recuperar ADN nuclear dels homínids.
