10.06.2022 - 21:40
Aquesta setmana, finalment, s’ha aprovat la nova llei del Parlament de Catalunya sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari. Tal com era previst, ERC i Junts han unit els seus vots amb el PSC i els comuns, mentre que la CUP hi ha votat en contra. Anecdòticament, el diputat de Junts que va negociar el projecte s’ha acabat abstenint, pressionat, segons que va dir, per la vaga de fam d’un activista per la llengua que ha durat gairebé dues setmanes.
La nova llei té un consens polític ampli, però res més que això. Els sindicats i les associacions culturals i de defensa de la llengua s’hi han oposat, amb l’única excepció d’Òmnium. L’aprovació de la llei, per si mateixa, ja és greu, però encara s’agreuja més en vista d’aquesta desconnexió entre la classe política i el carrer.
L’aprovació de la llei significa bàsicament el final de la immersió lingüística, atès que s’estableix que l’espanyol també s’ha d’usar a les escoles catalanes com a “llengua d’aprenentatge o vehicular”. És veritat que la immersió lingüística a bona part de Catalunya era una entelèquia que no es complia a les escoles, però mai, en més d’un segle d’existència, el catalanisme no havia fet un pas com aquest, d’acceptar la “naturalitat” de la llengua espanyola al país.
Ara ho han fet, és la impressió que tots tenim, per esquivar la possible inhabilitació judicial del conseller d’Ensenyament o del president mateix. Sota coerció judicial, doncs. Però això no vol dir que el pas fet no siga alarmant i depriment. Hi havia més opcions i possibilitats que el govern bipartit no ha volgut escoltar.
I enmig de tot això, Gabriel Rufián va eixir a TV3 qualificant de “tarat” el president Puigdemont per haver proclamat la independència el 2017. Cosa que, com podeu suposar, Martxelo i María, ha causat un escàndol monumental. Per cert, parlem del mateix Rufián que el novembre del 2021 treia pit dient que havia blindat a Madrid, ell, la immersió lingüística…
