L’hora dels adeus al parlament: Torra parodia Rivera per acomiadar-se d’Arrimadas

Adeu d’Inés Arrimadas al Parlament de Catalunya. La dirigent de Ciutadans se’n va al congrés espanyol i, aquest matí, ha fet l’última pregunta al president de la Generalitat, Quim Torra, durant la sessió de control. No ha exhibit pas cartells, ni banderes, ni llaços arrencats. Cap escenificació preparada a consciència per Arrimadas, que demà farà la darrera intervenció a la cambra. Però el president de la Generalitat ha volgut acomiadar-se’n. Era el seu últim estira-i-arronsa parlamentari. I ho ha fet amb una solemnitat burlesca. De primer, ha callat. ‘Sent aquest silenci, senyora Arrimadas? Doncs és el que queda del seu pas al parlament: el no-res.’

Arrimadas somreia amb el comiat presidencial. Torra ha parodiat la crida al vot amb què Albert Rivera va tancar el debat electoral de TVE. Rivera va voler escenificar ‘el silenci que va glaçar la sang de milions d’espanyols quan els separatistes van voler trencar el nostre país a Catalunya’, però li va sortir un bunyol, perquè la sintonia del programa boicotava la calma que requeria l’escenificació. Torra l’ha reciclat aquest matí amb un passi-ho bé a Arrimadas, que se’l mirava encuriosida. La dirigent de Ciutadans li havia demanat que fes un balanç del seu primer any de govern, tenint en compte que la setmana vinent farà un any de la investidura. Però el president de la Generalitat no ha volgut fer cap balanç a fons. S’havia preparat per entonar l’últim adeu a la cap de l’oposició i ha confessat que esperava ‘expectant’ aquest moment.

Arrimadas no ha ‘decebut’ Torra i ha deixat anar alguns dels seus arguments estrella. ‘No volen veure els problemes socials dels catalans’, li ha retret. ‘És el president del llaç, perquè li funciona com una bena als ulls’, hi ha afegit. I encara ha fet broma dient que, després de ‘desobeir’ els tribunals amb les pancartes del Palau de la Generalitat, potser travessarà la frontera per ser ‘el nou company de pis’ de Carles Puigdemont a Waterloo. Torra ha lamentat que, des que Arrimadas va aterrar al parlament el 2012, ‘no ha construït res’. També l’ha acusada d’haver volgut crispar i fracturar: ‘L’única política que té per a Catalunya és aplicar el 155, liquidar les seves institucions.’ I ha vaticinat que, després dels resultats de Ciutadans al Principat en les eleccions del 28-A, Ciutadans ja era una formació ‘en liquidació’.

Arrimadas no és l’única diputada que s’acomiada del parlament aquest ple, que és l’últim convocat abans que, el dia 21, es constitueixi el congrés espanyol. També són els darrers dies que mantenen l’escó Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, tot esperant que el Tribunal Suprem confirmi que podran ser a la cambra baixa espanyola com toca legalment, cinc dies abans les eleccions del 26-M. És clar que són escons silenciosos, absents pels empresonaments, afectats per la suspensió de Pablo Llarena i denunciats amb llaços grocs perseverants sobre les butaques. El senador Raül Romeva sí que mantindrà l’escó; són dos càrrecs compatibles. Se’n van també Laura Borràs i Gerard Gómez del Moral, que ha aprofitat la intervenció de comiat per denunciar la repressió de l’estat, i ha fet una crida a omplir la Caixa de Solidaritat per a sufragar la fiança que reclamen per als investigats al jutjat número 13. Del Moral, fins ara portaveu adjunt d’ERC, ho ha donat tot, en l’adeu. ‘Trobarem a faltar aquest verb apassionat’, ha confessat Torra.

La marxa de la majoria de diputats independentistes suspesos per Pablo Llarena permetrà a JxCat i ERC de recuperar una part de la majoria perduda amb la decisió del jutge, però encara no l’absoluta. Fins ara només se’n comptabilitzaven 61 vots, contra els 65 que tenen els partits espanyolistes i els comuns. És així perquè Junqueras i Romeva van delegar el vot designant un substitut, Sergi Sabrià, però els quatre diputats de JxCat es van negar a fer-ho, incloent-hi Carles Puigdemont. A més, Toni Comín, pendent de processament, tampoc no vota des de l’exili. Ara sumaran tres vots més: els que Sànchez, Rull i Turull no han exercit fins ara. Quedaran 64 a 65. I caldrà veure si Puigdemont també deixa l’escó si és elegit eurodiputat i, per tant, s’esvaeix del tot la promesa de la restitució però es compta un vot més. I després, arribarà la resolució d’una de les incògnites més grans. El cicle electoral i la sentència del Suprem dinamitaran la legislatura o hi donaran aire?

La marxa més sorollosa és i serà la d’Arrimadas, malgrat el silenci amb què feia befa el president de la Generalitat. Però Ciutadans (i, per oposició, els membres independentistes de la mesa) també enyorarà un altre dels seus puntals: José María Espejo-Saavedra, vice-president segon del parlament. Espejo-Saavedra acompanyarà la dirigent catalana de Ciutadans en l’aventura espanyola i deixarà un buit difícil de rellevar al grup parlamentari, encara que Carlos Carrizosa continuï al peu del canó. ‘Ha estat un bon final’, ha dit Torra a Arrimadas, i li ha fet un prec: ‘La seva col·lecció de cartellets, llaços, etcètera, cedeixi-la al Museu d’Història de Catalunya. Ens ajudarà a explicar com va aconseguir la independència aquest poble.’ Nous temps al parlament.