01.06.2018 - 22:00
|
Actualització: 04.06.2018 - 00:15
Avui, a les 11.30, quan el president de la Generalitat, Quim Torra, nomeni el seu govern, l’article 155 caurà. Ho farà perquè així ho va decidir el senat espanyol el dia que en va aprovar l’aplicació el 23 d’octubre, avui fa 221 dies. Durant aquest temps, l’autogovern ha estat suspès completament, s’han destituït càrrecs, s’han dissolt organismes i s’han aturat línies de subvencions que ja havien estat pressupostades. Si haguéssim d’explicar gràficament què ha passat aquests mesos, hauríem d’imaginar la Generalitat com una gran màquina que no es pot dir que hagi quedat aturada, però que sí que ha actuat per inèrcia. L’operari que l’ha controlada no era l’habitual i tornar-la a fer funcionar com abans costarà, perquè hi ha funcionalitats que s’han eliminat.
‘Molta gent no ha notat el 155. Alguns ajuntaments gairebé ni poden dir que ha existit. Però sí que hi ha moltes polítiques i subvencions que es podien haver implantat i no ho han fet’, explica Yolanda Hernández, presidenta de ServidorsCAT. Aquest col·lectiu de treballadors de l’administració va néixer el 26 d’octubre, tres dies després de l’aplicació del 155, per fer un inventari de danys del 155 a la Generalitat. Després de quatre informes, ServidorsCAT ja no en farà cap més, de manera que podem fer servir les xifres publicades el 18 de maig com a definitives. Són aquestes: 259 persones destituïdes, 24 organismes dissolts, 4 organismes intervinguts, 108 iniciatives normatives decaigudes, 92 afectacions en la contractació, 15 activitats anul·lades o suspeses, 25 línies de subvencions aturades i 9 pèrdues d’oportunitats. Les persones a l’exili, empresonades o detingudes no són efecte del 155, sinó de l’acció de la fiscalia i la justícia espanyola.
Les xifres no han parat de créixer fins fa pocs dies. De fet, l’última víctima d’aquest article de la constitució és la cap de comunicació dels Mossos d’Esquadra, Patrícia Plaja, que va ser destituïda per haver criticat la sentència de la Manada al seu compte personal de Twitter. O Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig, a qui Quim Torra no ha pogut nomenar per l’amenaça que es continuaria aplicant la intervenció de la Generalitat.
El gran gruix de destitucions i organismes dissolts es va fer en el moment inicial de l’aplicació del 155. Mariano Rajoy va acomiadar Carles Puigdemont, tots els consellers del govern i els seus càrrecs de confiança, es van suprimir quinze delegacions a l’estranger –exceptuant la de Madrid i Brussel·les–, el Diplocat, el Consell Assessor per a la Transició Nacional i altres organismes. Amb el pas dels mesos i les conselleries controlades des de Madrid, la llista d’acomiadats ha anat creixent: amb contractes eventuals que s’esgotaven i no es renovaven, o amb projectes que no començaven i que haurien requerit contractar nou personal.
Per una altra banda, el govern espanyol també ha acomiadat personal per motius ideològics o ‘falta de confiança’, com ha argumentat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, encarregat de fer els anunciaments de la intervenció. És el cas de la directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), Annabel Marcos, destituïda després d’haver sabut, el govern espanyol, que havia traslladat urnes en el seu cotxe als centres de votació durant el referèndum del primer d’octubre. O Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, a qui la Guàrdia Civil va investigar per si s’havien fet servir fons públics per al referèndum.
Efectes a curt i llarg termini
De tots els departaments, el més damnificat és el d’Exteriors, segons Yolanda Hernández. L’opció per les delegacions havia permès que Catalunya tingués un alt reconeixement a l’estranger, però el departament ha quedat completament desballestat amb la supressió del Diplocat i les quinze delegacions internacionals. ‘L’economia, la cultura i la llengua ja no podran explicar-se a fora com cal, i serà molt complicat recuperar totes aquestes delegacions. Pot semblar que no passa res, que ha servit per a aprimar l’administració, però eren uns puntals importants, no només polítics, sinó també culturals i empresarials’, diu Hernández.
També s’han aturat 108 iniciatives normatives a causa de la dissolució del parlament i el govern, de manera que tardaran més temps a convertir-se en llei. És el cas del projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, la llei contra l’abús bancari o la llei de creació i finançament del sistema d’escoles bressol de Catalunya.
I s’han aturat vint-i-cinc línies de subvenció, que tenint en compte el moment de l’any, ja no podran activar-se. ‘Molts consellers, fins que no arribin als departaments i prenguin possessió, no sabran què es trobaran. Però ja som al juny i la majoria d’actuacions ja haurien d’haver començat, perquè costa molt executar-les. Aquest és un any perdut, gairebé.’
Indefensió jurídica
Amb el 155, també s’ha sotmès la Generalitat a una indefensió jurídica que en alguns casos ha indignat enormement. El gabinet jurídic del govern català va passar d’un dia per l’altre a les ordres de Madrid, que ha fet i desfet en favor dels seus interessos. Evidentment, el govern espanyol no ha ordenat als advocats de la Generalitat que facin actuacions judicials contra les seves polítiques, com el mateix 155, contra el qual s’hauria pogut presentar un recurs d’inconstitucionalitat.
Durant aquest temps, el govern espanyol també ha fet que la Generalitat se sumés a les demandes contra Artur Mas i els altres ex-consellers al Tribunal de Comptes. Quan va començar el procediment, el govern es va oposar a les demandes presentades per Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la Constitució. Quim Torra ja ha dit que revertirà aquesta situació.
Sixena és, segurament, el cas d’indefensió més conegut a què ha estat sotmesa la Generalitat. El novembre, en ple conflicte, el ministre de Cultura espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va ordenar que la Generalitat retirés el recurs contra el trasllat de les obres, que acabà culminant al cap d’uns dies. Segons Méndez de Vigo, el recurs s’havia presentat sense el seu coneixement i consentiment. No sabrem mai què hauria passat si no s’hagués presentat aquell recurs.
Alguna conclusió? ‘Ara ja sabem què és un 155. Que allò que és al final de la constitució, i que es va posar per satisfer uns quants, s’aplica i és real’, diu amb un somriure resignat Yolanda Hernández. Certament, el 155 no estava desenvolupat a la constitució espanyola i ha estat Rajoy qui li ha donat forma, encara que això pogués arribar a vulnerar la constitució i l’estatut. Avui desapareixerà, però no sabem fins quan. PP, PSOE i Ciutadans ja han avisat que tornarà a aplicar-se si Torra ‘desafia’ l’estat. Potser és un a reveure.
