27.07.2015 - 00:00
A punt d’estrenar l’agost i quan les editorials ja van anunciant les presentacions de començament de setembre, Adesiara, que va a la seva, acaba de presentar el seu llibre de l’estiu, la recuperació dels retrats literaris originals del periodista i escriptor Domènec Guansé, ‘Retrats de l’exili‘. Guansé fou una de les grans figures del periodisme cultural de la República. El llibre aplega trenta-quatre retrats, la majoria dedicats a grans escriptors catalans de les primeres dècades del segle XX, com ara Maragall, Carner, Riba, Sagarra, Trabal, Víctor Català… També hi ha Pompeu Fabra i alguns altres com Cèsar August Jordana o Rafael Tasis. Alhora inclou alguns retrats de personatges no literaris, com el pintor Isidre Nonell o l’actriu Margarida Xirgu.
L’edició i introducció del volum va a cura de Montserrat Corratger i Francesc Foguet, especialistes en literatura de l’exili. Ells han fet una recerca exhaustiva en les revistes de l’exili on va publicar Guansé, sobretot a ‘Pont Blau’, ‘Germanor’, ‘Catalunya’, ‘Xaloc’ i en publiquen una selecció. El llibre inclou al final la relació de tots els retrats literaris que va escriure Guansé, a l’exili però també durant la República.
Hi ha dues edicions anteriors d’aquests retrats de Domènec Guansé: els ‘Retrats literaris’ del 1947, que va publicar a les Edicions Catalonia de Mèxic, i una segona edició modificada, ‘Abans d’ara’, del 1966, a l’editorial Aymà de Barcelona. Aquesta edició va ser qüestionada per alguns intel·lectuals, com ara Joan Fuster, que va considerar que amb la revisió els retrats havien perdut frescor. L’edició d’ara recuperen els retrats tal com es van publicar a les revistes de l’exili, una versió fins avui inèdita.
Francesc Foguet, un dels curadors de l’obra, destaca de Domènec Guansé (Tarragona, 1894 – Barcelona, 1978): ‘Va ser un escriptor que va patir l’exili republicà (primer a França el 1939 i després a Xile fins el 1963) i es va mantenir fidel als ideals de democràcia i catalanitat. Va voler mantenir els lligams amb els nuclis intel·lectuals de l’interior i de l’exili, que perillaven de desaparèixer. I, a més, cal destacar que va fer una gran tasca de base, per divulgar, per fer conèixer la literatura catalana. I no voldria deixar-me que el fet que sigui considerat un escriptor de segona és un estímul també per a estudiar-lo i poder demostrar que en molts aspectes va per davant dels més ben considerats, com és el cas de Josep Pla. També és més bon retratista que Pla Artur Bladé Desumvila, tot i que sembla que no puguem dir-ho gaire alt ni en l’un cas ni en l’altre, perquè són figures que han quedat en segon terme i encara no hem sabut col·locar-les a la palestra general. Guansé és un escriptor que crea un coixí, un coixí sense el qual no hi hauria hagut ni escriptors ni editors ni lectors.’
Precisament, Foguet i Corretger defensen que en molts aspectes Guansé com a retratista fou molt millor que Pla, en l’estil i la capacitat de sintetitzar en molt poques pàgines la trajectòria d’un autor. Ho diuen així en la introducció: ‘L’encert dels retrats de Guansé és la seva capacitat de destriar els trets distintius de cada escriptor en un procés de refinament que defuig l’acumulació excessiva. Si es val de l’anècdota, sempre molt escollida, o de la caricatura, sempre cordial, és perquè el lector en dedueixi la categoria, reveladora de l’home. Crític agut i cultivat, si emet judicis dels llibres citats o apunta referències i influències, és bàsicament per arrodonir la manera de ser de l’escriptor i per fer-ne més comprensible el ressort de l’obra.’
I afegeixen: ‘Guansé no volia fer només el perfil d’uns caràcters, sinó també fixar la història literària, política o cultural de les lletres catalanes en un període de “normalitat” abans de la desfeta del 1939.’ Per això Folguet en la presentació del volum a la premsa destaca que aquests retrats literaris permeten una doble descoberta, el Guansé retratista i alhora el gruix de personalitats molt importants de la nostra cultura, sintetitzada en poques pàgines.
Francesc Foguet també és autor del volum ‘La revolució cívica‘ (Cossetània), que aplega els articles que Domènec Guansé va publicar al diari la Publicitat entre el 1937 i el 1939.
