Adesiara publica ‘De la pau i del combat’, les proses d’exili de Pous i Pagès

L’editorial Adesiara acaba de recuperar el llibre de Josep Pous i Pagès, ‘De la pau i del combat’, que es va editar per primera i única vegada l’any 1948 a Ciutat de Mèxic, per les Edicions Catalònia que dirigia a l’exili Avel·lí Artís i Balaguer. Es tracta d’unes proses excepcionals, segons l’editor Jordi Raventós, que ens ofereix l’article que segueix, on parla de l’obra i l’autor. També podeu llegir-ne un fragment.

El final venturós d’una llarga espera: ‘De la pau i del combat’, de Josep Pous i Pagès

«Han hagut de passar gairebé setanta anys perquè les proses excepcionals que componen ‘De la pau i del combat’, una obra que és considerada per molts el testament vital i literari de Josep Pous i Pagès, vegin la llum a terres catalanes en l’edició que acaba de publicar Adesiara. El llibre, fins ara editat per primera i única vegada a Ciutat de Mèxic el 1948 (a les Edicions Catalònia dirigides per Avel·lí Artís i Balaguer), és el resultat del període segurament més difícil en la vida de l’escriptor, això és, els anys que va passar a l’exili d’Avinyó, París i Olhèrgas (1939-1943).

Com indica encertadament la curadora del volum, M. Àngels Bosch, que, en la introducció, fa un seguiment exhaustiu —a partir dels dietaris, les cartes, les memòries i les agendes de l’autor— de les activitats que feia i les inquietuds que movien Pous lluny de Catalunya: «La nostàlgia de l’exili recorre totes les pàgines del llibre i es concreta en el record de certs moments puntuals que l’autor evoca». La gent, les festes, algunes tradicions del país que l’acull i certes reflexions existencials sobre l’absurditat de la condició humana —molt influïdes pels ‘Pensaments’ de Pascal, que Pous va llegir àvidament durant aquells anys—, que la guerra feia inevitables, són temes comuns en els relats de ‘De la pau i del combat’, uns relats als quals l’escriptor sap donar una bellesa poètica admirable.

Som força lluny del Pous de ‘Revolta’ (1905; recuperada també per Adesiara el 2012), sens dubte una de les més grans novel·les modernistes que s’han escrit a casa nostra, o de ‘La vida i la mort d’en Jordi Fraginals’ (1912), aquesta més coneguda per la seva presència assídua en els plans d’ensenyament, o fins i tot de les seves nombroses peces teatrals. ‘De la pau i del combat’ és la darrera baula de la llarga carrera d’una de les figures més destacades de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX, i la sensibilitat literària i el domini de la llengua que l’escriptor hi demostra així ho corroboren.

Cal remarcar, d’altra banda, que la majoria de les proses d’aquest llibre estaven dedicades a personalitats de la intel·lectualitat catalana, però Pous va decidir suprimir, en l’edició del 1948, les dedicatòries adreçades als prohoms que vivien a l’exili interior per por que fossin represaliats pel règim franquista. La nova edició d’Adesiara recupera, com és lògic, totes les dedicatòries que l’autor deixà anotades en el manuscrit de l’obra.»

Jordi Raventós, director editorial d’Adesiara