08.11.2023 - 21:40
“Si s’apuja la taxa de preus d’aliments ultraprocessats, a quins aliments podran tenir accés les persones amb poc poder adquisitiu?” Una pregunta amb molta controvèrsia, i més encara si tenim en compte que l’ha formulada el doctor Fernando Fernández-Aranda, investigador de l’Idibell i l’Hospital Universitari de Bellvitge. Però la veritat és que fa temps que els experts la plantegen per mirar de trobar solucions a la regulació dels aliments ultraprocessats, una de les principals addiccions dels infants d’avui dia, que pot comportar obesitat, desenvolupament de comportaments impulsius, la desregulació de les emocions, una menor qualitat de vida, una salut física i mental deficient i, fins i tot, trastorns de la conducta alimentària.
Les dades són esfereïdores i demostren que entre infants i adults, en realitat, no hi ha tanta diferència: un article publicat a The British Medical Journal recull que el 14% dels adults i el 12% dels infants són addictes a aquest tipus de productes, perquè la seva composició i la presentació aconsegueixen d’activar els circuits neuronals de recompensa de manera similar com els activen l’alcohol i el tabac. Per tant, la conclusió és clara: poden arribar a ser tan addictius com les drogues.
Els autors de l’article –un d’ells, el doctor Fernando Fernández-Aranda–, reclamen noves mesures per a frenar-ne el consum, com ara un etiquetatge més clar o aplicar-hi imposts extra. Ara bé, no és tan fàcil com sembla.
Què són els aliments ultraprocessats?
“Els aliments ultraprocessats són aquells que han passat per un procés de fabricació que va més enllà del producte natural inicial”, explica Fernández-Aranda. Dit d’una altra manera, són aquells aliments als quals han afegit sucre, greixos, sal, midons, etc., i, a més, també contenen substàncies i additius que, encara que són comestibles, serveixen únicament per a potenciar-ne o modificar-ne els gustos i els aspectes sensorials. És a dir, contenen molt poca matèria primera bàsica, com són la fruita, l’hortalissa, els ous, la llet, el peix, els llegums i els cereals i les farines, els anomenats “aliments frescos”.
Tots aquests elements que s’hi afegeixen són els causants que el producte sigui addictiu per als qui el consumeixen. “Que aquests aliments siguin més llaminers i més gustosos fa que estimulin una reacció cerebral, perquè alliberen dopamina”, un procés similar al del consum d’alcohol o tabac. És llavors quan un aliment es converteix en un vici. “Oi que no en pots menjar una i prou?“, per exemple, és un eslògan publicitari que tots hem sentit i que sovint ens ve al cap quan consumim aquests productes. És l’eslògan de Sabritas, una empresa mexicana que fabrica patates xips, entre més snacks, que l’ha mantingut d’ençà que va néixer, l’any 1943. Tal com explica Fernández-Aranda, la publicitat i la manera com aquests productes estan col·locats al supermercat també hi té molt a veure. És en aquests casos en què els experts consideren que és més fàcil d’incidir-hi amb regulacions, més que no pas, per exemple, apujant-ne el preu.
Com es pot regular?
Només cal fer una volta per algun supermercat per evidenciar que els preus dels productes frescs són més elevats que els dels ultraprocessats. I més ara, que els preus de la cistella de la compra s’ha desorbitat. L’oli d’oliva n’és tan sols un exemple. Així doncs, és fàcil d’arribar a la conclusió que els principals consumidors d’aquests productes són, en efecte, persones amb contextos socioeconòmics vulnerables que, a més, en molts casos, també els consumeixen per evadir-se de problemes o sentiments com l’estrès, l’ansietat o l’angoixa, precisament, per aquest component addictiu. També se n’incrementa la presència en aquelles zones on és més difícil d’aconseguir aliments frescs segurs.
Una vegada vist que hi ha factors socials i publicitaris que porten al consum d’aquests productes, els experts demanen que hi hagi legisladors i una indústria involucrada: noves mesures per a frenar-ne el consum, com ara un etiquetatge més clar, limitar-ne la publicitat o eliminar-ne la presència en entorns escolars podrien ser algunes de les solucions. Així i tot, també demanen que hi hagi investigadors que comencin a analitzar què s’introdueix en aquests productes. “Amb el tabac es va veure que, a part de la nicotina, també hi havia altres components dins la cigarreta que feien que fos encara més addictiu. Ara caldria fer la mateixa anàlisi amb els ultraprocessats.”
L’educació també és un factor important a tenir en compte, sobretot en la fase de prevenció: prendre consciència de la importància de tenir una bona alimentació ajudarà l’individu a decidir què li convé més: un entrepà de formatge o un croissant de brioixeria? Però és aquí on el factor econòmic torna a jugar en contra, perquè és molt més barat comprar un paquet de brioixeria del supermercat que no pas un entrepà. En aquest cas, Fernández-Aranda assegura que l’educació tan sols serveix en casos en què les diferents opcions de consum tenen el mateix preu i l’individu escull l’opció més saludable. “En canvi, amb la beguda, és tot al contrari, perquè una beguda energètica, a part de menys saludable, és més cara que l’aigua.”
Aplicar totes aquestes mesures, augmentar l’accessibilitat a aliments frescos i l’assequibilitat i reduir-ne la dels ultraprocessats és el gran envit (i urgent) que presenten els experts per a fer front a l’addicció sense precedents mai registrada, sobretot, en la població infantil.
