La història que ha portat Colau al jutjat: antiavalots, un fons voltor i sis famílies vulnerables

Desenes de furgonetes i mossos uniformats. El carrer de Lleida (Poble-sec) és completament tallat. Del portal del número 38, que és obert de bat a bat, en surten crits, mentre no para d’absorbir antiavalots. Tres dels quals pugen per l’escalinata de pedra blanca. Van protegits amb cascs i un escut. Un grup d’activistes de l’habitatge, asseguts als graons, proven d’aturar-los. “Eh! Escombraries. Què feu? Aquesta és una actuació normal?”, criden. Els agents estiren braços i cames. No se’n surten. Un altre treu una porra i, a través de la barana, colpeja les mans i els peus dels activistes. L’entrada de l’edifici és plena d’antiavalots i és qüestió de temps que la força s’imposi.

Avui al desnonament del @blocllavors
Mossos han fet servir força innecesaria , han identificat a totes , han fet fotografies , han escorcollat motxiles fora de protocols . pic.twitter.com/I0WMS2Uibl

— Grup d'Habitatge de Sants (@HabitatgeSants) March 3, 2020

Aquesta escena és del 3 de març de 2020, pocs dies abans del confinament per la covid. Podria ser un desnonament més dels que s’executen a Barcelona diàriament, però les repercussions de l’actuació al Bloc Llavors –emblema del moviment pel dret de l’habitatge i propietat del fons voltor Vauras Investment– encara té ressonàncies als jutjats. Aquell dia, després de sis intents fallits, els Mossos van expulsar sis famílies vulnerables, algunes amb menors, que vivien a la finca de feia anys.

“Han rebentat la porta, l’han treta amb una pota de cabra, ens han rebentat els mobles, i quan els hem dit que volíem sortir pel nostre propi peu i que en deixessin treure els carros [amb efectes personals], ens ha dit: ‘D’una hòstia us trauré, filles de puta! [en castellà]’. Ens han agafat, ens han tret cap a fora, i ens han escorcollat i identificat”, va relatar la Susana, una de les desnonades.

Arran del desnonament, l’Ajuntament de Barcelona va obrir un expedient sancionador a Vauras Investment –el seu representant és l’empresari Bernat Palau de Belza (Palau Manfredi)– perquè no va oferir lloguer social a les famílies vulnerables, cosa que era un incompliment del decret 17/2019 de mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge. “Vulnerar el dret de l’habitatge no pot quedar impune”, va piular el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra. Finalment, els expedients van derivar en multes per valor de 417.252 euros.

🔴 Incoat l'expedient sancionador a Vauras per negar-se a fer l'oferta de lloguer social a les famílies vulnerables del Bloc Llavors. Anirem fins al final aplicant el Decret 17/2019. Vulnerar el dret a l'habitatge no pot quedar impune. 💪🏿https://t.co/XklBUpiwb2

— Marc Serra Solé (@MarcSerraSole) March 3, 2020

La resposta del fons voltor –amb seu a Finlàndia– va ser presentar una querella per coaccions, extorsió, prevaricació, infidelitat en custòdia de documents, suborn, tràfic d’influències, negociacions prohibides i usurpacions d’atribucions en contra de la batllessa, Ada Colau; la regidora d’Habitatge, Lucia Martín; Marc Serra mateix; i la responsable del Departament de Disciplina d’Habitatge i Inspecció.

En primera instància, el desembre del 2020, la titular del jutjat d’instrucció número 18, Carmen García Martínez, va arxivar el cas perquè considerava els fets denunciats ni tan sols tenien una mínima i indiciària aparença penal. Però el cas no es va acabar ací. Vauras Investment, que tenia la intenció de reformar i revendre els pisos, va presentar un recurs a l’Audiència de Barcelona.

El TC, el Bloc Llavors i la presa de possessió d’Aragonès

La situació va canviar del tot a començament del 2021, quan el Tribunal Constitucional espanyol (TC) va declarar inconstitucionals alguns articles del decret 17/2019, entre els quals el que obligava els grans tenidors a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables. D’aquesta manera, el TC va possibilitar que s’anul·lessin les multes de l’Ajuntament de Barcelona contra Vauras Investment, fet que es va materialitzar un any més tard.

El 25 de maig, el Bloc Llavors es va tornar a colar als titulars de la premsa perquè en plena presa de possessió de Pere Aragonès, els Mossos van tornar a blindar el carrer de Lleida per desnonar tres membres del moviment de l’habitatge –l’Axel, l’Arkaitz i en Manel– que havien ocupat un pis. La força de desenes d’antiavalots es va tornar a imposar, però aquesta volta van topar amb una gran protesta veïnal.

De fet, els diputats de la CUP Dolors Sabater, Carles Riera, Xavier Pellicer i Eulàlia Reguant, que acabaven de signar el pacte d’investidura d’Aragonès –segons el qual la BRIMO i l’ARRO no formarien part de les comitives de desnonaments amb persones vulnerables–, també hi van participar i van provar d’aturar l’avanç dels antiavalots, que no van dubtar a fer càrregues per dissoldre la protesta. Empesos per la violència policíaca, els manifestants van abandonar el Poble-sec i va ocupar la seu nacional d’ERC, al carrer de Calàbria.

Arran de la protesta al Bloc Llavors, la justícia investiga vint-i-dues persones per desordres públics, danys, atemptat, resistència, lesions i desobediència a agents de l’autoritat. “Van tardar més de cinc hores a executar un desnonament, que haurien pogut executar en una, a causa de la gran resistència que van trobar. Ara ens ho volen fer pagar amb criminalització i repressió”, va explicar l’Abril, una de les investigades, a la Directa. A part de la causa judicial, seixanta-set persones van rebre notificacions de sancions per la llei mordassa.

L’Audiència de Barcelona ressuscita la causa contra Colau

El 25 d’abril passat, els magistrats de la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona van corregir a la jutgessa Carmen García Martínez –contra el criteri de la fiscalia– i van ordenar la reobertura de la causa contra Colau, Serra, Martín i la funcionària de l’àrea d’Habitatge. En el recurs, el fons voltor els acusa de ser “pròxims a grups okupes”. De tota manera, no aporta més proves que retalls de premsa. “El més fàcil hauria estat presentar el mort, el casquet, la pistola fumejant i la mà que va prémer el gallet”, diu el recurs, que també ataca a la instructora i considera que l’arxivament del cas va ser “una ofensa”.

En la resolució, els magistrats de l’Audiència argumenten que les multes a Vauras Investment “podrien ser la conseqüència espúria de no accedir a les pretensions del consistori” d’oferir lloguers socials a les famílies vulnerables, tot i que era allò que manava el decret d’accés a l’habitatge 17/2019. Tanmateix, els magistrats retallen l’abast de la causa i redueixen les aspiracions penals del fons voltor als delictes de coaccions i prevaricació.

Arran d’aquesta decisió, ara fa unes setmanes, la jutgessa instructora va citar a declarar Colau, Serra, Martín i la funcionària municipal. A la Ciutat de la Justícia, els dos regidors –acompanyats dels advocats Olga Tubau i Àlex Solà– han assenyalat les males praxis de Vauras Investment i han acusat el fons de demanar a l’Ajuntament de Barcelona que agilitzés les llicències d’obres en unes altres finques en canvi d’oferir lloguers socials als desnonats del Bloc Llavors. “Nosaltres no intervenim en les llicències d’obres, i ells volien ser afavorits”, ha dit Serra. “No volen una sentència condemnatòria, sinó mantenir la sospita en plena campanya electoral, especialment contra la batllessa Colau”, ha afegit.

La pròxima en declarar serà la funcionària de l’àrea d’Habitatge, que hi anirà dilluns a les 10.00. Més tard, declararà la batllessa. “Estic molt tranquil·la. Evidentment, col·laborarem amb la justícia com hem fet sempre. Això acabarà arxivat”, va dir després de rebre la citació, i va defensar que el consistori va complir la llei catalana vigent.