Acudits i violació? La resposta és Ali Wong

“Perquè una dona s’escorri l’home ha de tenir un gran sentit del temps. Ha de saber com començar, molt a poc a poc, suau, romàntic i tendre al principi. I després, al final, fer de violador. Òbviament, de manera consensuada. Però molts homes l’espifien amb el temps, surten disparats de seguida, com si fossin Braveheart corrent cap a la batalla, i tu dius: d’acord, paio, ara sagno, m’has fregat tant el clítoris que ha caigut a terra i ara l’he perdut entre els ossets de peluix. I després hi ha uns altres paios que fan la contrària: mantenen aquesta energia de sopar amb espelmes, de passejada per la platja, de, tanca els ulls, demana un desig, durant tot el clau. I no, paio, no, jo els últims trenta segons necessito que m’estrangulis i em diguis coses racistes a l’orella, vull que les celles em pugin ben amunt i vull que em degradis fins que em torni sorda i muda alhora.”

Oh, sí, Ali Wong, la gran Ali Wong, la potentíssima dona irreverent, és capaç de fer-nos riure, als seus seguidors (i seguidores!), amb el seu estil cru, políticament incorrecte, molt animal, bèstia i despietat, fins i tot quan inclou bromes en què l’home diu coses racistes i fa de violador. Acudits i violació? La resposta és Ali Wong. Tot és saber-ho fer:

Vull dir que amb tota aquesta polèmica sobre l’acudit de Joel Díaz sobre el nom d’una de les filles de Sílvia Orriols (“Violant és un gerundi, no? Estàs violant el Violant”) sempre em posaré al costat de l’humorista i el seu dret de fer bromes amb tot, fins i tot amb la paraula violant. I sempre en contra que la justícia el condemni, el parlament s’hi posi pel mig o el govern d’Illa aprofiti l’avinentesa (com és el cas). Em va agradar l’acudit de Joel Díaz? No em va fer riure gens, la veritat, mentre que el d’Ali Wong, sí. I, de fet, a ell, a Joel Díaz, tampoc no li va agradar: “Aquí l’únic que hi ha és un joc de paraules infantil, dolent i bastant vulgar sobre el nom de Violant, que sempre m’ha semblat molt creepy. No parlo, evidentment, per l’amor de Déu, de violar la filla de ningú. De fet, com es veu al vídeo, jo creia que Violant era nom de nen.”

Passa (sempre passa alguna cosa) que aquesta vegada un home ha fet un acudit sobre una nena i la paraula violant, i, oh, sorpresa, no he vist que els habituals policies de la moral, les monges, capellans i més éssers de la bancada moralista, hagin sortit en tromba a censurar l’humorista. Una dona, una nena de dotze anys, víctima d’una broma per part d’un home, amb la paraula violant, i resteu en silenci? Perdona? Us imagineu que la broma s’hagués fet sobre una filla d’Irene Montero o Ada Colau? Hauríem vist aquest silenci? Uns quants esperàvem més, molt més, dels policies de la moral, i les monges del políticament correcte. Joel Díaz els ha patit abans. I ara es veu que no, tu.

En fi, si creus que el món és millor amb total llibertat per als humoristes, aleshores em sembla bé que callis. Jo també ho faig. Bromes, sí, gràcies. (I si patines, ja t’ho farem saber. Però res de presó, multes o justícia.) Ara, si resulta que fa anys que censures bromes, floretes i acudits d’homes sobre dones, i ara, amb una broma com la citada calles, et diré una cosa que no et farà gràcia ni a tu ni a mi: aquests dies ella guanya vots per la vostra hipocresia.