3.055 persones es troben en situació de sense llar a Barcelona

El recompte de persones sensellar que s’ha fet aquesta matinada a Barcelona ha visualitzat 956 persones que dormen al carrer i 2.099 allotjades en equipaments municipals o de les diverses entitats socials. En total, hi ha 3.055 persones sensellar a la capital catalana segons aquesta ‘foto fixa’ que busca fer el recompte, segons destaquen els organitzadors de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). L’objectiu és mostrar una realitat moltes vegades invisibilitzada i estigmatitzada i sensibilitzar la ciutadania. L’any passat es van comptar 1.026 persones que dormien al carrer i 2.006 en recursos residencials de la XAPSLL o equipaments municipals. Eren 3.032 les persones en una situació de sensellarisme a la ciutat. El recompte ha convocat 925 voluntaris que, organitzats en 287 grups, han recorregut els carrers de la ciutat.

Tot i que el nombre de persones que dormen al carrer ha baixat lleugerament respecte a l’any passat, -se n’han comptat 70 menys aquesta nit-, han augmentat les que s’allotgen en equipaments municipals o de les entitats. En una roda de premsa per donar a conèixer els resultats del recompte que s’ha fet aquesta matinada, Joaquim Corral, un dels portaveus de la XAPSLL, ha constatat aquest ‘traspàs’. La tinenta de batllia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, ha reconegut que la ‘pressió a la porta dels equipaments’ feia pensar que el nombre de persones sensellar ‘creixeria més del que la foto ens indica’.

Ortiz ha assenyalat que l’augment de persones ateses en els recursos municipals o de les entitats es pot atribuir en part al major nombre de professionals que treballen al carrer per aconseguir crear un vincle amb els equipaments. El nombre de persones que dormen al carrer a Barcelona, que s’han comptat en els diversos recomptes, ha passat de 658 el 2008 a 956 aquest any, un 45,3% més. Les persones que viuen en assentaments a la ciutat de Barcelona s’ha elevat a 536 durant el primer trimestre del 2018, mentre que el 2017 va tancar amb una mitjana de 444.

Ortiz ha diferenciat les dinàmiques de les persones que viuen en assentaments a les que dormen al carrer, si be ha assenyalat que el problema estructural d’accés a l’habitatge és a darrere d’aquestes dues realitats.

Per districtes
Ciutat Vella és un dels districtes on més persones dormen al carrer, 210 comptades aquesta nit, si bé han baixat respecte a l’any passat, amb 271. Els responsables del recompte han assenyalat que hi poden haver diversos motius per explicar aquest descens i han subratllat la mobilitat de les persones que es troben a una situació de sensellarisme. A l’Eixample, s’han comptat 217 persones que dormien al carrer aquesta nit (210 l’any passat); a Sants-Montjuïc, 172 (188 el 2017); a Les Corts, 30 (39) i a Sarrià-Sant Gervasi, 57 persones (59). A Gràcia, pràcticament s’han doblat les persones que s’han comptat dormint al carrer, 52, mentre que l’any passat en van ser 29; a Horta-Guinardó, 43, i el 2017 n’eren 45; a Nou Barris, 42 (43); a Sant Andreu, 21 persones (11) i, a Sant Martí, 112 persones (131 el 2017).

Increment del preu del lloguer i precarietat laboral
Les entitats insisteixen que el sensellarisme s’ha d’entendre com una realitat multicausal, tot i que hi ha tres factors clars que tenen relació amb la creixent exclusió residencial: l’increment del preu del lloguer; un parc públic d’habitatge insuficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral. Cada vegada és més difícil que les persones ateses accedeixin a un habitatge de lloguer o a una habitació, malgrat obtenir ingressos. Així, el nombre de persones sensellar que tenen feina ha crescut en els darrers anys: del 5% que tenia ingressos provinent del treball el 2012 s’ha passat a un 14,3% el 2017, segons dades de les persones allotjades per la XAPSLL. ‘Alguna cosa hi tindrà a veure la precarietat laboral i el marc legal; que persones sensellar quedin excloses de la renda garantida i per un tema també de gestió o que se’ls incrementi el lloguer i no el puguin pagar’, ha raonat Ortiz. Les entitats organitzadores del recompte també demanen defugir l’estigma que encara moltes vegades recau sobre les persones sensellar i insisteixen que tothom es pot trobar en una situació vulnerable.

Els responsables del recompte demanen implicació de totes les administracions
Una vegada es té aquesta foto fixa, que ha de servir per a una anàlisi exhaustiva i orientar les polítiques socials, les entitats i el consistori han assenyalat que s’ha d’invertir en prevenció i incidir en estratègies supramunicipals. Els responsables del recompte han insistit que cal abordar aspectes cabdals com un sistema de rendes mínimes garantides, un canvi en les polítiques migratòries, la fixació de topalls en els preus dels lloguers o la revisió de l’ús dels pisos buits.

Ortiz ha afirmat que Barcelona ha assumit el ‘lideratge’ per abordar el sensellarisme i ha advertit que aquesta estratègia no pot ser ‘eficaç sinó es fa de manera compartida’. ‘Hem acompanyat durant dos anys una estratègia de lluita contra el sensellarisme català que esperem que sigui reeixida i que es doti pressupostàriament’, ha demanat Ortiz, que ha criticat el govern espanyol: ‘Hi ha una estratègia nacional amb zero euros consignats. Hi a un relat, però sense pressupost’. ‘Els països que se’n surten és perquè tenen polítiques d’estat en l’accés a l’habitatge’, ha afirmat Maite Mauricio, també portaveu de la XAPSLL.

Els responsables del recompte també han volgut posa en valor la iniciativa. ‘És molt fàcil evadir el tema si no et poses un mirall que et digui què és el que passa a la teva ciutat’, ha afegit Ortiz. La tinenta de batllia ha assenyalat que s’han de continuar incrementant les places de recursos residencials i que també se n’han de crear fora de Barcelona. El nombre de persones que dormen en recursos residencials ha augmentat un 76,3% en l’última dècada a la ciutat, passant de 1.190 al 2008 a les 2.099 persones d’aquest any.

Ortiz ha reivindicat l’augment pressupostari i de recursos del consistori en el Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020. La despesa municipal anual en l’atenció a persones sensellar ha passat dels 26,8 milions d’euros el 2015 als 34,2 actuals. Centenars de voluntaris debutants i persones que havien dormit al carrerEls 925 persones voluntaris s’han reunit aquest dimecres a la nit en 13 punts de trobada i han recorregut els carrers de Barcelona en 287 grups per comptar les persones que es troben en una situació de sensellarisme a la ciutat. Prop de la meitat dels voluntaris han participat en la iniciativa per primera vegada. A més, persones que han viscut al carrer també han participat aquest any com a voluntàries. El recompte, organitzat per XAPSLL, que formen 38 entitats i l’Ajuntament de Barcelona, és el tercer consecutiu, tot i que la iniciativa va arrancar el 2008.

Terrassa, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet també compte
A Terrassa, el recompte, que es va organitzar per primera vegada a la ciutat, va visualitzar 52 persones sensellar, 29 de les quals dormint al carrer i 23 al servei municipal d’allotjament d’urgència i acollida nocturna L’Andana. Hi van participar 148 persones voluntàries. A Badalona, 57 persones dormen al carrer i 172 allotjades en equipaments públics i privats, en infrahabitatges o en barraques. És el segon recompte organitzat a la ciutat i s’han localitzat 18 persones més dormint al carrer respecte al 2016. Han estat uns 200 voluntaris. A Sant Adrià de Besòs, 16 persones dormen al carrer, segons el tercer recompte a la ciutat, que ha comptat amb la col·laboració de 37 voluntaris. L’any passat també eren 16 les persones sensellar als carrers de la ciutat. A Santa Coloma de Gramenet, s’han localitzat 20 persones sensellar, una xifra similar a la del desembre del 2017, quan se’n van comptar 19, segons l’entitat organitzadora ‘Ningú Sense Llar Gramanet’. Hi han participat 51 voluntaris.