31.01.2023 - 11:45
|
Actualització: 31.01.2023 - 23:01
Cinc activistes que participaven en organitzacions i moviments socials de Barcelona on es va infiltrar un agent de la policia espanyola han presentat una querella contra ell i el superior jeràrquic de l’agent pels delictes d’abusos sexuals continuats, tortura o contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets i impediment de l’exercici de drets cívics.
L’agent va acostar-se a les militants d’aquests moviments socials guanyant-se la seva confiança a través de relacions sexoafectives, cosa que consideren molt greu. “La conducta de D.H.P. no només transgredeix els límits legals de l’actuació d’infiltració dels cossos policials, sinó que traspassa límits ètics, atemptant contra el nucli essencial d’aquelles dones i la seva autonomia sexual“, diu la querella.
Irídia i la CGT, que ofereixen suport jurídic als activistes afectats, insisteixen en la gravetat dels fets i diuen que “en cap cas és acceptable que un policia encobert utilitzi les relacions sexoafectives amb activistes per obtenir informació i apuntalar la seva identitat encoberta per infiltrar-se en el teixit associatiu i sindical”.
Exposen que la infiltració d’agents només està justificada legalment en les investigacions contra el crim organitzat o el terrorisme. “Aquest cas quedaria fora d’aquest supòsit, ja que l’objectiu era monitorar els moviments socials i desestructurar-los —especialment el moviment llibertari—, cosa que suposa una greu vulneració de drets civils”, diuen.
La querella recorda que la llei de llibertat sexual parteix d’una idea de consentiment, i que “depèn de la informació de la qual disposi la persona i de les circumstàncies que envoltin aquella interacció sexual concreta. Per tal, la informació sobre la persona i sobre el tipus de pràctica sexual, són indestriables del consentiment sexual“. A més, diuen que el Conveni d’Istanbul del Consell d’Europa vincula la violència sexual amb la violència institucional, de manera que no només en seria responsable l’agent, sinó l’estat per la violència perpetrada pel seu agent o per haver actuat amb passivitat.
La querella també és pels delictes de tortura i, subsidiàriament, contra la integritat moral. Ho justifiquen per la definició que el codi penal fa de la tortura, que és comesa quan l’autoritat o el funcionari públic “abusant del seu càrrec i per obtenir una confessió o informació de qualsevol persona […] la sotmet a condicions o procediments que per la seva naturalesa, durada o altres circumstàncies, li suposin patiments físics o mentals la supressió o disminució de les facultats de coneixement, discerniment o decisió o que, de qualsevol altra manera, atemptin contra la seva integritat moral”. En aquest cas, diu la querella, “la privació de la condició de persona mitjançant un ús instrumental de les querellants, així com la generació d’un patiment innecessari en elles, són elements que configuren el delicte contra la integritat moral”.
També justifiquen la querella pel delicte de revelació de secrets, que el codi penal preveu amb un agreujant quan el comet una autoritat o funcionari públic, perquè l’agent infiltrat va vulnerar sense justificació la privacitat sobre la ideologia o l’afiliació sindical a través del vincle que va crear amb els activistes. Per últim, els delictes d’impediment d’exercici de drets cívics suposen una vulneració d’un dels drets fonamentals recollits a la constitució espanyola: el dret d’associació i de reunió.
El precedent del Regne Unit
Irídia i la CGT recorden que el Regne Unit va condemnar un agent infiltrat amb una conducta similar a la d’aquest agent de la policia espanyola. L’agent es va infiltrar en els moviments socials de Nottingham i per a aconseguir-ho va mantenir sota engany una relació sexeafectiva durant dos anys amb una activista com a forma d’encobrir la seva feina i tenir accés a la informació relativa a aquells espais polítics de forma permanent i actualitzada.
Quan es va descobrir, el cas va despertar un debat públic sobre els límits legals i ètics de les activitats d’intel·ligència dels cossos policíacs. La justícia va considerar que l’agent va vulnerar els articles 3, 8, 10, 11 i 14 del Conveni Europeu de Drets Humans, relatius a la prohibició de la tortura i del maltractament, el dret a la vida privada i familiar, a la llibertat d’expressió, al dret d’associació i a la prohibició de discriminació.
A més, pel que fa als efectes de la relació sexeafectiva amb l’activista, el tribunal va considerar que el policia en va envair el nucli dur de la vida privada, li va causar patiments psicològics, va interferir en la seva autonomia sexual i va cometre una falta de respecte profunda envers la seva integritat corporal i la seva dignitat humana. El govern del Regne Unit es va desmarcar de l’actuació de l’agent i va admetre que s’havia extralimitat i havia creuat línies legals i ètiques, i va iniciar un procediment de reparació simbòlicai econòmica de l’afectada.
